L'Ajuntament de València ha donat el primer pas oficial cap als comptes més ambiciosos de la seua història. La Junta de Govern Local va aprovar este dijous el projecte de Pressupost Municipal per a 2027, que ascendix a 1.361,14 milions d'euros i arriba als 1.580,35 milions si se suma el pressupost consolidat, que incorpora els organismes autònoms i les empreses públiques municipals. Uns números que superen amb claredat els de 2026, quan les xifres equivalents eren d'1.250,94 i 1.415,38 milions respectivament, i que situen la ciutat davant d'un exercici econòmic sense precedents.
L'increment és notable: 110 milions d'euros més en el pressupost ordinari i 165 milions més en el consolidat respecte a l'any anterior. En termes relatius, això equival a un creixement de quasi el 8,8% en el pressupost no consolidat, un salt que triplica el ritme al qual van créixer els comptes entre 2025 i 2026 —que va ser aleshores de només el 3,3%—. La ciutat, en definitiva, accelera.
"El Pressupost seguirà la seua tramitació passant pel Consell Social de la Ciutat, la Comissió d'Hisenda i el Ple municipal, que el debatrà el pròxim dia 30 d'octubre" - María José Ferrer San Segundo, regidora d'Hisenda i Pressupostos de l'Ajuntament de València
Els ingressos, entre impostos i romanents
En el capítol d'ingressos, les operacions corrents —impostos, taxes, preus públics, transferències i ingressos patrimonials— sumen 1.234 milions d'euros. Bona notícia per als veïns: els impostos de competència exclusivament municipal es reduïxen en 103.500 euros. I el deute del consistori, un dels indicadors que més inquieta qualsevol ciutadà que pense en el futur dels seus servicis públics, continuarà caent: la previsió és que a 31 de desembre de 2027 el passiu municipal s'haurà reduït en 51,3 milions d'euros.
Els ingressos per operacions de capital arriben a 42,9 milions d'euros, mentre que els ingressos financers sumen 84,27 milions, dels quals 70,27 milions corresponen a variació d'actius financers —inclosos 69,97 milions de romanent de tresoreria per a gastos amb finançament afectat— i 14 milions a operacions de crèdit a mitjà i llarg termini.
La despesa: quasi huit de cada deu euros van a servicis quotidians
En el costat de la despesa, les operacions corrents —personal, conservació i manteniment— s'eleven a 1.067,94 milions d'euros, enfront dels 999,6 milions del pressupost anterior. Representen el 78,5% del total. Només el capítol de personal suposa 424,4 milions, el 31,2% de la despesa total. Són els costos que sostenen dia a dia la ciutat: els empleats que recullen el fem, que atenen les oficines municipals, que patrullen els carrers o que apaguen els incendis.
Les operacions de capital —inversions reals i transferències— assolixen 278,9 milions d'euros, equivalents al 20,5% del total, amb 215,8 milions destinats a inversions directes i 63,1 milions a transferències de capital. És un creixement significatiu respecte als 235 milions contemplats en el pressupost de 2026. L'1,1% restant correspon a operacions financeres, per import de 14,3 milions.
La DANA, protagonista de les inversions en infraestructura
Si hi ha un eix que vertebra les inversions de 2027, eixe és la reconstrucció després de la DANA del 29 d'octubre de 2025. La Delegació de Gestió d'Obres i Manteniment d'Infraestructura destina més de 75,1 milions d'euros a actuacions de transformació urbana, dels quals 54,8 milions estan vinculats directament a la recuperació de les zones afectades per aquella catàstrofe. El Pla Valentia suma altres 5 milions. I a eixe esforç s'afigen actuacions com la reurbanització de la plaça de Sant Agustí, l'avinguda de l'Oest o el carrer de Sant Vicent, junt a mig milió d'euros per al Pla de Resiliència contra les onades de calor, una aposta que reforça l'adaptació de la ciutat al canvi climàtic.
En matèria d'habitatge, el pressupost assigna més de 32 milions d'euros per a la construcció de nous habitatges en el marc del Pla + Habitatge i per a la rehabilitació d'edificis. En planificació urbana, destaquen 40 milions d'euros per a les despeses derivades de les obres del Canal d'Accés —35,74 milions— i per a expropiacions associades.
Barris, Túria i el Port: la ciutat que es transforma
El Pla Barris també té un capítol propi en estes comptes. Els barris de la Mare de Déu dels Desemparats i Tendetes rebran 3,45 milions d'euros per a obres d'urbanització, mentre que la Mare de Déu del Carme Beteró comptarà amb 4,89 milions. A eixes partides se sumen les inversions del Servici de Projectes Urbans en distints punts de la ciutat, entre les que destaquen 1,49 milions per als trams X i XI del Jardí del Túria i 1,45 milions en forma de transferència de capital a l'Autoritat Portuària de València per al Parc de Desembocadura.
Seguretat: bombers, càmeres i més Policia Local
Les emergències i la seguretat copen també una part rellevant de les inversions. La Delegació de Prevenció i Extinció d'Incendis rebrà 11,12 milions d'euros, destinats a la instal·lació de sistemes antiincendis SIDEINFO en la Devesa del Saler, la compra de nous camions i vehicles d'extinció, la reforma del Parc Nord de Bombers i l'adquisició de material operatiu. A això s'afigen 3,55 milions per a millores en l'enllumenat públic, que inclouen l'estudi per a la instal·lació de càmeres de videovigilància en els camins i accessos a la Devesa, i més de 4 milions d'euros per a inversions en l'àmbit de la Policia Local.
El pròxim 30 d'octubre, el Ple municipal tindrà l'última paraula. Abans, els comptes passaran pel Consell Social de la Ciutat i la Comissió d'Hisenda. Si la història recent servix de referència —els pressupostos de 2026 s'aprovaren amb els vots de PP i Vox enfront del rebuig de Compromís i PSPV-PSOE—, el debat promet ser intens. El que està sobre la taula no és només una xifra rècord: és el full de ruta d'una ciutat que intenta reconstruir-se, créixer i preparar-se per als riscos del segle XXI, tot al mateix temps.