Quasi dos anys han passat des que la DANA del 29 d'octubre de 2024 arrasara la comarca de l'Horta Sud i es cobrara més de 230 vides, però la ferida seguix oberta. Ara, la Generalitat Valenciana fa un pas decisiu: ha llançat el concurs internacional de disseny global del Sistema de Parcs Inundables Metropolitans de València, dotat amb 6,3 milions d'euros, el primer tir d'eixida d'una infraestructura verda que, en el seu conjunt, superarà els 100 milions d'inversió. La iniciativa no és només una resposta tècnica a una catàstrofe. És, també, una declaració d'intencions sobre com construir el territori que ve.
De la tragèdia al projecte: què són els parcs inundables
La pregunta que molts ciutadans es fan és senzilla: un parc pot detindre una riuada? La resposta és matisada, però esperançadora. En condicions normals, els parcs funcionaran com a zones d'esbarjo, corredors ecològics i àrees agrícoles compatibles, mentre que durant episodis de pluges intenses actuaran com a àrees d'expansió controlada de l'aigua, reduint la pressió sobre nuclis urbans i evitant inundacions més greus. No és màgia: és enginyeria territorial al servici de la prevenció.
La Generalitat Valenciana ha estructurat el macroprojecte en 18 sectors que abasten una superfície total de 1.485 hectàrees i contemplen la creació de més de 72 quilòmetres de recorreguts verds i fluvials en l'àrea metropolitana de València, vinculats a les conques del Poyo i del Túria. Per a fer-se una idea de l'escala: 1.485 hectàrees equivalen a més de 2.000 camps de futbol. No es tracta d'un únic parc, sinó d'un sistema continu de sectors adaptats a la realitat de cada municipi, amb funcions de laminació i retenció d'avingudes, renaturalització de llits i riberes, i compatibilitat amb usos agraris i forestals.
Un dels grans pilars del projecte és el Parc Metropolità del Túria, que donarà continuïtat real al Jardí del Túria de València més enllà del Parc de Capçalera, prolongant-se al llarg de 10,2 quilòmetres per les riberes del riu fins a connectar amb la Pinada de la Vallesa. El segon gran eix del sistema és el Parc Metropolità del Poyo i l'Horta Sud, directament vinculat a les zones més castigades per la DANA de 2024.
El concurs i les seues dos actuacions pilot
El concurs llançat este dimarts no només triarà el disseny global de la infraestructura. L'empresa guanyadora serà també l'encarregada de redactar els projectes de construcció dels sectors Paiporta-Alfafar i València-Quart de Poblet, que actuaran com a laboratori real per a validar el model abans d'estendre'l a la resta del sistema. Estes dos actuacions pilot sumen una superfície de 152 hectàrees i abasten cinc dels 18 sectors del projecte.
El procés de selecció es desenvoluparà en dos fases: en la primera es triaran els cinc equips finalistes; en la segona, un d'ells s'endurà l'encàrrec. El jurat inclourà experts de reconegut prestigi en arquitectura, enginyeria de camins, canals i ports, i enginyeria agronòmica o de muntanyes, entre altres disciplines. No és un tràmit administratiu a l'ús: és una convocatòria d'idees sobre com ha de veure's, i comportar-se, el territori metropolità del futur.
La veu dels alcaldes: seguretat com a imperatiu col·lectiu
La presentació del concurs va reunir l'alcaldessa de València, María José Catalá, juntament amb el vicepresident tercer de la Generalitat i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus, així com a alcaldes i alcaldesses dels municipis beneficiats i a representants socials, econòmics i empresarials.
"No podem limitar-nos a reconstruir el que teníem. Tenim l'obligació de construir un territori més segur, més preparat i millor connectat" - María José Catalá, alcaldessa de València
Catalá va ser directa: el futur de València no pot construir-se d'esquena al seu entorn metropolità. La DANA de 2024 va demostrar que els riscos no entenen de límits municipals, i la resposta tampoc pot fer-ho. Per la seua part, el conseller Martínez Mus va desgranar els tres eixos que articulen esta planificació: disposar d'infraestructures més preparades, col·laborar amb els ajuntaments per a aconseguir una recuperació ràpida i coordinada, i avançar en la prevenció mitjançant la planificació territorial i la revisió del PATRICOVA —el pla autonòmic que regula els riscos d'inundació en la Comunitat Valenciana.
"La prevenció ha d'estar present en totes les fases de la planificació territorial, des del disseny inicial fins a l'execució de les actuacions" - Vicente Martínez Mus, vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació de la Generalitat Valenciana
Més que un dic: horta, séquies i vida quotidiana
El que fa singular este projecte no és només la seua ambició en matèria de seguretat hídrica, sinó la seua voluntat de recuperar el paisatge cultural que la DANA també va danyar. El resultat previst és una xarxa contínua de parcs metropolitans interconnectats, amb passejos per a vianants i ciclistes, zones forestals, praderies, làmines d'aigua, espais estancials i equipaments d'ús extensiu. L'alcaldessa Catalá també va subratllar que el sistema contribuirà a recuperar espais d'horta periurbana i a posar en valor elements tradicionals com les séquies i els assuts, un patrimoni hidràulic que té segles d'història en el territori valencià.
El pla passa per transformar les zones de major risc en una xarxa de parcs inundables que, a més d'actuar com a barrera natural front a futures riuades, permetrà recórrer una quinzena de municipis de l'àrea metropolitana de València sense necessitat d'agafar el cotxe. La infraestructura comptarà amb 21 estacions meteorològiques i ha sigut dissenyada en col·laboració amb els ajuntaments de cada municipi implicat.
Queda molt de camí per recórrer: el concurs acaba d'arrancar, la inversió s'executarà en fases i els terminis dependran de la complexitat tècnica d'una obra sense precedents en l'escala metropolitana valenciana. Però el missatge polític i ciutadà que transcendix este dimarts és clar: la tragèdia d'octubre de 2024 no pot quedar només en el record i en la reconstrucció del que s'ha perdut. Ha de transformar-se, també, en la raó per la qual este territori decidix, per fi, anticipar-se a l'aigua en lloc d'esperar-la.