La intel·ligència artificial ja fa pel·lícules. No és una hipòtesi ni una amenaça futura: és una realitat que enguany ompli les pantalles de València amb 181 curtmetratges procedents de 38 països. La segona edició de FESTIAV, el Festival Internacional de Cinema d'Intel·ligència Artificial, ha arrancat este dilluns 26 d'octubre amb una pregunta que flota en l'ambient: si la màquina roda, il·lumina i munta, qui firma l'obra?
El certamen se celebra fins al divendres 30 d'octubre amb dos seus en la ciutat. Les Naus, en l'edifici de La Harinera, acullen els tallers, les trobades professionals i les activitats d'experimentació creativa, mentre que els Cines ABC Park es convertixen en l'aparador on el públic pot veure les obres seleccionades a competició. Una divisió que separa, amb certa lògica, el laboratori d'idees de l'espai on eixes idees prenen forma en pantalla.
El salt respecte a la primera edició resulta cridaner. Eixa convocatòria inaugural va rebre més de 60 curtmetratges de 14 països, una xifra que ja va sorprendre aleshores per la rapidesa amb què creadors de tot el món havien adoptat la IA com a ferramenta narrativa. En 2026, eixa xifra s'ha triplicat: 181 curtmetratges de 38 països demostren que el fenomen no era una moda passatgera.
La pregunta de fons: qui està darrere?
La regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València, Paula Llobet, va participar en l'acte d'obertura i no va esquivar el debat més incòmode del sector.
"La pregunta de fons no és si la intel·ligència artificial farà pel·lícules. Ja les fa. La pregunta és qui estarà darrere." - Paula Llobet, regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València
Llobet va posar l'accent en tres qüestions que centren bona part del debat en la indústria audiovisual: l'autoria, els drets d'imatge i el criteri artístic. No són preguntes abstractes. En els últims anys, estudis jurídics de mig món s'han enfrontat a demandes sobre obres generades amb IA, actors que reclamen el control sobre els seus rostres digitalitzats i directors que discutixen si un algoritme pot tindre veu creativa pròpia. FESTIAV convertix eixe debat global en programa.
Cinc categories, dos novetats amb identitat pròpia
La competició s'estructura en cinc categories: Ficció IA, Històric IA, Comèdia IA, Terror IA i Valencià IA. Les dos incorporacions d'esta edició no són menors: el cinema històric i els curtmetratges en valencià realitzats amb intel·ligència artificial amplien les possibilitats narratives del certamen i reforcen l'aposta per la creació audiovisual en la llengua pròpia. Que una ferramenta tecnològica d'abast global puga usar-se per a reivindicar una llengua i una cultura locals diu molt sobre la versatilitat —i també sobre les contradiccions— de la IA aplicada a l'art.
Els treballs finalistes han sigut avaluats per un jurat que ha ponderat la qualitat narrativa i artística, l'ús creatiu i ètic de la intel·ligència artificial, la innovació audiovisual i la coherència estètica. Els guanyadors de cada categoria es coneixeran en la gala de clausura del festival.
FESTIAV LAB: un curtmetratge des de zero en 24 hores
Un dels moments més intensos del festival té lloc fora de les pantalles. FESTIAV LAB és un laboratori creatiu que repta els seus participants a desenvolupar un curtmetratge original en 24 hores utilitzant únicament ferramentes d'intel·ligència artificial. Els equips, formats per dos o tres persones, poden treballar de forma presencial a València o connectar-se des de qualsevol punt del món. Tots parteixen dels mateixos materials: un guió, músiques i imatges comunes. El que canvia és la mirada. L'equip guanyador s'emportarà 3.000 euros.
La dinàmica recorda, en certa manera, els clàssics hackathones tecnològics, però amb una diferència substancial: ací el criteri d'èxit no és el codi més eficient, sinó la història més convincent. És, en definitiva, una prova que la creativitat continua sent el recurs més difícil d'automatitzar.
Un fòrum de cinc dies per a pensar l'audiovisual del futur
FESTIAV Summit és un fòrum d'innovació de cinc dies amb ponències, taules redones i networking entorn del present i futur de l'audiovisual amb intel·ligència artificial. Entre els assumptes abordats figuren els límits de l'automatització, el paper insubstituïble de la mirada humana, els drets d'imatge, l'ètica i els nous perfils professionals que emergixen amb estes tecnologies. Una de les taules està dedicada a l'ètica, els deepfakes i els drets d'imatge en el futur de la IA generativa.
València fa anys que aposta per convertir-se en un node de referència tecnològica en el sud d'Europa, i FESTIAV encaixa en esta estratègia amb una particularitat que altres esdeveniments del sector no tenen: ací no només es parla d'intel·ligència artificial, es competix amb ella, se la qüestiona i s'intenta entendre què queda de l'art quan la tecnologia s'asseu en la cadira del director.