Un fragment de marjal a la deriva. Això és, en essència, el que va deixar la DANA del 29 d'octubre de 2024 a l'Albufera de València: un illot flotant arrancat de la Mata del Brossar per la força del corrent, capaç de desplaçar-se amb cada temporal i amenaçar els canals i les infraestructures del llac. Quasi deu mesos després d'eixa catàstrofe, el Servici de Devesa-Albufera ha posat en marxa una intervenció integral per a ancorar definitivament eixe fragment a la realitat, literalment, amb 85 pals de fusta clavats en el seu perímetre.
Un problema que l'aigua no deixa oblidar
La riuada del 29 d'octubre va descarregar en poques hores un volum estimat de 120 hm³ en els marjals i la llacuna de l'Albufera, un episodi sense precedents recents que va sacsejar l'ecosistema fins a les seues arrels. Les inundacions van danyar nombroses infraestructures del marjal i van introduir grans quantitats d'aigua i sediments en l'aiguamoll. Entre els danys menys visibles, però igualment persistents, destaca la ruptura i el desenrotllament de diversos fragments de la Mata del Brossar. El major d'ells —l'anomenat flotó— va quedar a la deriva, arrossegat pel corrent, i des d'aleshores ha obligat a una successió d'intervencions d'emergència per a evitar que col·lapse el sistema de reg del Tancat de l'Illa.
El problema, lluny de resoldre's sol, es va agreujar. En febrer de 2026, nous temporals van provocar un segon desplaçament de l'illot, que va estar a punt de bloquejar el flux d'aigua cap a la presa del motor de reg. Era el senyal que els pegats provisionals no bastaven.
85 pals, 4 metres d'altura, 2 metres de separació
La resposta tècnica ha arribat este agost, una vegada conclòs el període de nidificació que va obligar a suspendre els treballs iniciats en març. L'actuació contempla la instal·lació de 85 pals de 4 metres d'altura i 16 centímetres de diàmetre, distribuïts al llarg de tot el perímetre de l'illot amb una separació de 2 metres entre cada un, conformant una mena d'empallissada que impedisca nous desplaçaments sense asfixiar l'ecosistema que alberga.
Però la intervenció va molt més enllà de clavar estaques. El pla inclou també el dragatge del rastre per mitjà de retroexcavadora amfíbia per a afavorir el pas de l'aigua, la translocació de vegetació palustre i treballs de depòsit de sediments per a reforçar els punts de contacte de l'illot amb l'orla perimetral. Tot això amb els informes favorables dels organismes competents en la gestió del parc natural.
"Blindem el flotó per a frenar nous desplaçaments i protegir l'Albufera. Actuem sobre el problema, reforcem els punts més vulnerables i reduïm el risc de danys en canals i infraestructures del llac." - José Gosálbez, regidor de Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València
El temps del llac mana
Hi ha alguna cosa reveladora en la cronologia d'estos treballs: començaren al març, es detingueren amb l'arribada de la temporada de cria de les aus i es reprengueren a l'agost, tan prompte com els nials quedaren buits. El Parc Natural de l'Albufera és un dels aiguamolls costaners més biodiversos d'Europa, llar de més de 372 espècies d'aus, i qualsevol actuació sobre ell ha de negociar amb els ritmes propis de la natura. No és burocràcia: és la condició bàsica per a intervindre sense destruir el que es vol salvar.
"Ací no hi ha improvisació ni pegats. Els treballs es planifiquen amb criteris tècnics, es respecten els temps que exigix l'Albufera i, finalitzat el període de nidificació, els hem représ immediatament." - José Gosálbez, regidor de Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València
Una ferida oberta que exigix solucions definitives
Els resultats dels estudis mostren que, encara que molts paràmetres de l'aiguamoll han tornat progressivament a les condicions prèvies a les riuades, persistixen efectes d'alguns impactes que poden suposar riscos a llarg termini. L'illot flotant de la Mata del Brossar és, en eixe sentit, una metàfora perfecta de l'estat de l'Albufera després del 29-O: alguna cosa que va estar al seu lloc durant dècades, que la violència de l'aigua va arrancar de soca-rel i que ara requerix paciència, tècnica i recursos per a tornar a trobar el seu lloc. 85 pals, dragatges, vegetació trasplantada i sediments reubicats: la suma de xicotetes intervencions precises en un ecosistema que no admet dreceres, i la recuperació completa del qual continuarà mesurant, durant anys, la capacitat de resposta de les institucions responsables de custodiar un dels pulmons naturals més fràgils del Mediterrani.