El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ja s'ha pronunciat sobre els recursos que havien interposat al Pla Especial de Protecció (PEP) de Ciutat Vella dues associacions de lloguer d'habitatges turístics: l'Associació d'Habitatges de Lloguer per Estades Curtes de València (AVAEC) i de l'Associació de Xicotets Propietaris, Gestors i Simpatitzants d'Habitatges d'Ús Turístic de la Comunitat Valenciana (VIUTUR).
En aquest sentit, el TSJCV ha avalat l'ordenació que ha proposat l'Ajuntament de València a través de la qual es permet, sota una determines condicions, la creació d'habitatges turístics dins d'una zona majoritàriament residencial. Així, aquesta zonificació proposada pel consistori municipal a Ciutat Vella prohibia convertir els habitatges de les àrees residencials en apartaments turístics perquè no deixaren de ser-ho i evitar la saturació.
Així, aquest Tribunal estipula que l'Ajuntament "no pretén generar una categoria d'habitatge turístic o una nova modalitat" que no aparega ja en la normativa, sinó que busca establir una condició de compatibilitat de l'ús turístic per a habitatges de l'àrea de qualificació residencial, "sota condicions determinades, admetent l'ús turístic en aqueixes condicions".
D'aquesta manera, la vicealcaldesa i regidora d'Urbanisme en l'Ajuntament, Sandra Gómez, ha insistit que la sentència avala que "els apartaments no són habitatges residencials, per molt que tinguen la mateixa forma física". És per això que ha assegurat que "la conversió de l'ús d'habitatges a apartaments afecta de manera directa al dret a l'habitatge i a la ciutat".
El TSJCV no dóna el vistiplau a cinc restriccions
Encara así, la sentència d'aquest tribunal valencià ha tombat cinc de les restriccions que s'incloïen en el PEP de Ciutat Vella i que havien de complir-se perquè un habitatge poguera ser d'ús turístic, ja que, al seu judici, no eren "proporcionals ni necessàries".
D'una banda, el TSJCV ha desestimat que el propietari de l'habitatge haja de ser una persona física i que aquesta persona estiga empadronat obligatòriament en la ciutat de València. A més, també ha rebutjat que les comunitats de veïns hagen de controlar on se situa la vivienad; así com que hi haja una distància mínima de 150 metres entre edificis destinats a l'ús turístic.
A més, el tribunal també ha anul·lat el temps màxim pel qual un habitatge podia estar llogada per a finalitats turístiques com a màxim 60 dies. Precisament, Sandra Gómez s'ha mostrat a favor d'eliminar aquest límit perquè "ni els veïns estaven d'acord ni els propietaris anaven a operar dins d'aqueix marge", ha assegurat.
Les associacions d'habitatge turístic denúncia una "diferència de tracte"
Per la seua banda, les dues principals entitats d'habitatge turístic, AVAEC i VIUTUR, s'han mostrat satisfetes per la decisió judicial respecte a l'eliminació de cinc de les restriccions per a poder reconvertir un habitatge a l'ús turístic.
No obstant això, han denunciat "una diferència de tracte" entre diferents habitatges. "Si l'objectiu del pla era protegir el teixit residencial, la qual cosa nosaltres no entenem és que siga possible és que en un edifici estiga autoritzat l'ús de despatxos o d'una consulta clínica i l'ús d'un habitatge turístic no puga estar. No existeix cap raó en la memòria del pla que justifique aqueixa diferència de tracte", ha exposat a Europa Press Rafa Encarnación, advocat d'AVAEC.
A més, Encarnación ha demanat al departament d'Urbanisme municipal, encapçalat per Sandra Gómez, incloure a les dues associacions de defensa de l'habitatge turístic de València en les reunions del Consell Municipal de Turisme i la Comissió d'Apartaments Turístics.
"Des del primer moment, l'Ajuntament sempre ha obviat a la part del sector", ha criticat el representant d'AVAEC. Encarnación ha apuntat que "únicament es veuen representades les associacions veïnals", alguna cosa que està "molt bé perquè puguen defensar els seus interessos", ha dit encara que "sense deixar al sector fora".