L'incendi que arrasà la Devesa del Saler el passat 27 d'agost deixà darrere de si alguna cosa més que cendres i arbres socarrats. Quan les flames cediren, arribà el torn d'una altra batalla, més silenciosa però igualment necessària: la de la neteja. Els servicis municipals de l'Ajuntament de València han retirat 1.500 quilos de residus de la zona afectada, en una operació coordinada amb Bombers i Policia Local que es prolongà fins que l'incendi fou declarat extingit el 9 de setembre.
Quasi dos setmanes d'emergència. El foc afectà de manera provisional unes 48 hectàrees, una superfície considerable dins d'un espai natural que forma part del Parc Natural de l'Albufera, un dels pulmons verds més valuosos del litoral mediterrani. Més de 200 efectius i una dotzena de mitjans aeris treballaren en l'extinció, i foren precisament eixos mitjans aeris els que, de manera involuntària, generaren un dels efectes secundaris més cridaners de l'emergència.
La pinocsa i el vent dels hidroavions
No tot el rastre que deixa un incendi és sutge. El vol rasant dels hidroavions destinats a les faenes d'extinció alçà tal quantitat de vent que els camins de la Devesa quedaren entapissats de pinocsa caiguda dels pins. Un detall menor, potser, però que obligà a incloure la neteja d'eixes vies entre les tasques prioritàries. La naturalesa de l'incendi condicionà inclús la forma que calgué netejar les seues conseqüències.
Per a escometre els treballs, l'Ajuntament mobilitzà diversos tipus de recursos: dos equips per al repartiment i recollida de bosses de residus, mitjans de neteja manual, una agranadora, una cisterna i un equip especialitzat en la retirada d'estris. Una logística que, en molts trams, hagué d'executar-se en horari nocturn, seguint les indicacions dels agents de Policia Local i dels bombers que encara gestionaven el terreny.
El poble que no podia detindre's
Mentres els equips especialitzats treballaven en la zona afectada pel foc, els servicis de neteja ordinaris no interromperen la seua activitat. Els carrers del poble del Saler continuaren rebent l'atenció diària habitual, encara que sempre baix la supervisió horària de Bombers i Policia Local. No era un capritx burocràtic: la vida quotidiana dels veïns exigia que el municipi seguira funcionant amb normalitat, inclús enmig d'una emergència.
Els talls de carretera, inevitables durant els dies més crítics de l'incendi, obligaren a més a reorganitzar l'accés a diverses pedanies de l'entorn. El poble del Saler mantingué la seua via d'entrada habitual, però localitats com el Perellonet, el Palmar i diverses urbanitzacions de la zona hagueren de ser ateses a través de l'accés sud de la carretera CV-500, una solució d'emergència que permeté mantindre el subministrament de servicis sense interrupcions greus.
La lenta recuperació d'un espai protegit
El foc començà aproximadament a les 13:00 hores del 27 d'agost i, durant les primeres hores, els equips d'extinció aconseguiren treballar sobre el seu avanç; no obstant això, un canvi sobtat en la direcció del vent complicà la situació i portà a activar la situació 2 del Pla Especial d'Incendis Forestals. El que pogué ser un conat es convertí en una emergència de dos setmanes. Ara, amb el foc extingit i la tona i mitja de residus fora de la Devesa, comença la part més llarga del procés: la regeneració natural d'un ecosistema mediterrani que, encara que fràgil, té en la resiliència una de les seues senyes d'identitat més antigues.