El Tribunal Suprem ha emés una sentència que confirma l'anul·lació de la normativa municipal de València que establia una distància mínima de 30 metres entre les terrasses dels establiments hostalers. Esta mesura, aprovada per l'Ajuntament de València en el ple del 30 de març de 2023, buscava mitigar l'acumulació de sorolls en la ciutat. La decisió del Suprem recolza la resolució prèvia del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), que ja havia declarat nuls diversos apartats de l'Ordenança reguladora de protecció contra la contaminació acústica.
La controvèrsia s'ha centrat en si l'administració local ha justificat adequadament la imposició d'estes distàncies, un requisit fonamental davall la legislació vigent. La sentència del Suprem representa una fita important per al sector de l'hostaleria valenciana, que ha vist en esta normativa una restricció a la seua activitat econòmica.
L'origen de la disputa legal
La secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem ha ratificat la decisió del TSJCV, que ha estimat els recursos presentats per l'Associació SOS Hostaleria i l'Associació Valenciana d'Operadores de Màquines Recreatives (Asvomar). Estes entitats han impugnat els apartats primer i tercer de l'article 60 de l'ordenança municipal. El TSJCV ha considerat que la imposició de distàncies entre establiments d'hostaleria i oci sense ambientació musical vulnerava el principi de necessitat i proporcionalitat, tal com l'establix la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de Garantia de la Unitat de Mercat.
El consistori valencià ha recorregut esta decisió davant el Tribunal Suprem, argumentant que la fixació d'estes distàncies estava emparada per una norma legal autonòmica (l'article 41 de la Llei 7/2002, de 3 de desembre). A més, ha sostingut que la mesura no constituïa una vulneració de la Llei de Garantia de la Unitat de Mercat i que les distàncies mínimes “complixen amb el principi de necessitat i proporcionalitat establit en l'article 5 de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de Garantia de la Unitat de Mercat”.
Per la seua banda, les associacions d'hostaleria i oci han mantingut que l'ordenança suposava un límit injustificat a l'accés i exercici d'una activitat econòmica.
L'argumentació del Tribunal Suprem
La sala del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de l'Ajuntament de València i ha mantingut la decisió del TSJCV. L'alt tribunal ha sostingut que la implementació de distàncies mínimes entre establiments públics per a evitar l'acumulació de sorolls “pot suposar una restricció a l'accés a una activitat econòmica o el seu exercici”. Esta conclusió es basa en el que preveu en els articles 5 i 17 de la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de Garantia de la Unitat de Mercat, en relació amb l'article 3.11 de la Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de servicis i el seu exercici.
El Suprem ha emfatitzat que, en l'exercici de la seua potestat reglamentària, l'Administració deu “justificar i motivar la necessitat i proporcionalitat de les mesures concretes adoptades”. En esta línia, ha assenyalat que, encara que la llei atorgue a l'administració local la potestat per a determinar distàncies que permeten lluitar contra la contaminació acústica, “eixa potestat discrecional no deu estar subjecta a un mínim de motivació i justificació de les mesures que adopta”.
Falta de justificació tècnica
Un dels punts clau de la sentència és l'absència d'una “mínima justificació tècnica” en l'expedient municipal. La sala ha argumentat que no s'ha presentat una anàlisi exhaustiva dels diversos aspectes que confluïxen en la decisió, com ara:
- Els tipus de carrer afectats.
- La quantitat i qualitat del soroll que es pretén evitar.
- L'afluència estadística de persones.
- L'estacionalitat de l'activitat.
- Altres mesures subsidiàries adoptades o per adoptar.
Estos elements són crucials perquè l'Ajuntament puga motivar i justificar “mínimament la mesura adoptada des del punt de vista del principi de necessitat i proporcionalitat”. El tribunal ha afegit que l'informe de l'assessoria jurídica tampoc ha pogut servir de “mínima justificació i motivació de les mesures restrictives adoptades, ja que és un informe de legalitat que només fa referència amb caràcter genèric a la finalitat de la regulació i la referència a la cobertura normativa que el règim de distàncies té”.
Reacció del sector hostaler
Per a SOS Hostelería i les altres organitzacions que han recorregut l'ordenança, aprovada per l'anterior equip de govern del Rialto (Compromís i PSPV), el tema central de discussió ha sigut si legalment l'Ajuntament de València “pot establir una distància entre terrasses sense ambientació musical sense justificar la motivació”. Han subratllat que el Suprem, amb esta sentència, “establix que l'administració local no pot arrogar-se esta potestat”. Han recordat que la Llei d'Unitat de Mercat assenyala que “cap autoritat pot obstaculitzar la lliure circulació i establiment d'operadors econòmics”.
Des de SOS Hostelería, el seu president, Rafael Asensio, ha remarcat en un comunicat que la sentència és “un baló d'oxigen per a l'hostaleria valenciana, que no veurà restringida de forma arbitrària la seua activitat i, en este sentit, la rebem molt positivament. Volem manifestar que els hostalers som els primers interessats a col·laborar amb l'administració en l'ordenació de l'espai públic i que estem sempre oberts al diàleg amb les administracions”.