Un polsador penjat al coll. Durant dècades, això va ser la teleassistència per a moltes persones majors: un botó d'emergència que esperava, en silenci, a ser usat. La Diputació de València acaba de decidir que eixe model ja no és suficient. Amb una inversió de quasi 26 milions d'euros i un contracte que s'estén fins a 2028, la institució provincial ha posat en marxa la major transformació de la seua història en este servici, apostant per un enfocament que combina intel·ligència artificial, atenció preventiva i una xarxa comunitària capaç de detectar vulnerabilitats abans que es convertisquen en emergències.
De l'alarma reactiva a la prevenció intel·ligent
El salt conceptual és significatiu. Fins ara, la teleassistència actuava fonamentalment quan l'usuari ho demanava. El nou model dona la volta al plantejament: en lloc d'esperar, anticipa. La incorporació d'eines d'intel·ligència artificial permetrà identificar situacions de risc de forma precoç, abans que la persona major polse cap botó, analitzant patrons de comportament i senyals d'alerta primerencs.
"Hem dotat el servici de l'estabilitat necessària per a afrontar els pròxims anys amb garanties" - Vicent Mompó, president de la Diputació de València
El servici compta actualment amb més de 9.400 usuaris actius i, només en 2025, va arribar a atendre més de 10.000 persones. Les xifres de l'any passat il·lustren la dimensió real de l'operació: més de 112.000 alarmes gestionades, més de 254.000 telefonades realitzades, més de 12.700 visites domiciliàries i més de 84.000 seguiments personalitzats. No és un servici menor, ni perifèric. És, en molts casos, l'únic contacte humà regular que tenen milers de persones.
El context nacional ajuda a entendre per què esta aposta arriba en el moment oportú. A finals de 2024, el servici de teleassistència a Espanya atenia 1.179.932 persones, la qual cosa representa l'11,59% de les persones majors del país. I tanmateix, el 67,5% de les persones ateses en els seus domicilis dins del sistema de dependència no compten amb este servici. La bretxa és enorme, i la demanda no para de créixer.
Una valoració individualitzada per a cada usuari
Un dels canvis més concrets del nou model és que, durant el primer any d'implantació, es durà a terme una valoració integral del nivell de risc de totes les persones usuàries del servici. No es tracta d'un tràmit administratiu: eixa avaluació determinarà amb quina freqüència se'ls crida, quin seguiment reben i si necessiten una visita domiciliària. El model contempla visites a tots els usuaris, cosa que fins ara no estava garantida de forma universal.
L'atenció, a més, deixa de circumscriure's al propi usuari per a estendre's al seu entorn familiar. Perquè qui cuida també necessita ser cuidat, i perquè moltes situacions de risc només són visibles des de dins de la llar.
"Este nou model suposa una atenció més especialitzada i personalitzada, gràcies a la participació d'equips multidisciplinaris" - Imma González, diputada de Benestar Social de la Diputació de València
Formació, envelliment actiu i 125 activitats en província
La transformació no es queda en la tecnologia. S'ha dissenyat un Pla de Formació Compartida dirigit tant als professionals de l'entitat prestadora del servici com als treballadors socials municipals. Les matèries no són menors: prevenció del suïcidi, soledat no desitjada, deteriorament cognitiu i acompanyament emocional. Àrees que exigixen, com reconeix el propi president de la Diputació, formació contínua i coordinació real entre equips.
En paral·lel, el model aposta per l'envelliment actiu com a antídot enfront a l'exclusió. Este any està previst aconseguir les 125 activitats en tota la província, superant amb escreix les inicialment planificades. El calendari inclou passejos saludables, tallers de risoteràpia, activitats d'escolta activa, gravació de podcasts i tallers de prevenció de caigudes. I es posarà en marxa la Xarxa Provincial de Municipis Amigables amb les Persones Majors, una iniciativa que busca transformar l'entorn urbà i rural per a adaptar-lo a les necessitats de qui envellix.
Una xarxa de farmàcies, comerços i parròquies contra la soledat
Potser la proposta més innovadora del nou model siga la que menys tecnologia utilitza. El programa Som xarxa. Prop per a acompanyar aspira a construir una xarxa d'antenes socials comunitàries integrada per farmàcies, comerços, parròquies i altres espais de proximitat. La idea és senzilla i poderosa alhora: que els qui conviuen amb les persones majors en el seu entorn quotidià siguen capaços de detectar senyals d'alarma abans que siga massa tard.
La facturació generada pels servicis assistencials a domicili a Espanya va arribar als 2.650 milions d'euros en 2024, amb un creixement del 10,2% respecte a l'any anterior, impulsat per l'augment d'usuaris, que va superar els 1,9 milions de persones. En este mercat en expansió, la clau diferencial ja no està només a cobrir emergències, sinó a anticipar-se a elles.
La diputada de Benestar Social, Imma González, ha subratllat l'especial rellevància d'estes iniciatives per als municipis més xicotets i les zones afectades per la despoblació, on la soledat no desitjada no és un problema abstracte, sinó una realitat quotidiana que es mesura en dies sense parlar amb ningú. En este sentit, el nou model de teleassistència avançada de la Diputació de València no és només una actualització tecnològica: és una aposta per a redefinir què significa acompanyar algú en l'última etapa de la seua vida.