Una clau. Per a moltes persones, és l'objecte més quotidià del món. Per a les set famílies que este 16 de juliol han rebut un habitatge social de l'Ajuntament de València, representa una cosa molt més gran: un punt de partida. El consistori ha fet entrega de set immobles integrats en el Programa d'Accés a l'Habitatge Municipal a altres tantes unitats familiars en situació de vulnerabilitat, un total de tretze adults i dotze menors que vivien en risc d'exclusió social.
Famílies al límit en una ciutat amb el mercat de l'habitatge disparat
L'entrega no ocorre en el buit. València ha entrat en una emergència habitacional estructural després d'una dècada de decisions errònies i inacció prolongada. L'Índex de Preus d'Habitatge de l'INE va situar la variació anual del preu de l'habitatge en el 12,9% en el primer trimestre de 2026. Per a les famílies amb ingressos precaris, eixe context equival, senzillament, a quedar fora del mercat. Les famílies monoparentals i els col·lectius vulnerables troben cada vegada més difícil mantindre's en determinats barris.
És precisament sobre eixe col·lectiu on més incidix esta actuació municipal. Cinc dels set habitatges adjudicats han anat a parar a famílies monoparentals. Una d'elles, la que reflectix amb més cruesa la magnitud de l'emergència habitacional, acull un progenitor amb sis fills, cinc d'ells menors d'edat. No és un cas excepcional dins del programa: una altra unitat familiar monoparental té tres menors a càrrec; una tercera, quatre fills menors en situació de dependència.
"Són famílies altament vulnerables, majoritàriament amb menors a càrrec i amb grans dificultats per a accedir a un habitatge assequible, per la qual cosa han requerit el suport de la regidoria de Servicis Socials." - Marta Torrado, regidora de Servicis Socials i Majors de l'Ajuntament de València
Cada cas, una història distinta d'exclusió
El repartiment de les set vivendes il·lustra la diversitat de situacions que pot generar l'exclusió residencial. A més dels nuclis monoparentals ja esmentats, una de les adjudicacions ha beneficiat una família monoparental amb dos fills majors d'edat que estan sent atesos des del Servici de Promoció a l'Autonomia. L'última vivenda s'ha destinat a una parella de dos adults immersos en un procediment de desnonament, un recordatori que perdre la llar no sempre està lligat a una situació de llarga trajectòria en exclusió, sinó que pot colpejar de manera sobtada.
La regidora Torrado ha subratllat que "l'adjudicació d'una vivenda municipal és un factor determinant en la tasca d'intervenció social per a la protecció de famílies en situació de risc d'exclusió social". Hui, va afegir, eixe treball s'ha materialitzat amb estes set entregues.
Un programa amb criteris clars de prioritat
El Programa d'Accés a la Vivenda Municipal de l'Ajuntament de València no adjudica els seus immobles a l'atzar ni per orde de sol·licitud. Establix una jerarquia de necessitat que situa en primer lloc els perfils amb majors dificultats estructurals per a trobar allotjament en el mercat lliure: joves menors de 35 anys sense capacitat de compra o lloguer, majors de 65 anys en condicions d'aïllament o amb vivendes no adaptades, famílies nombroses o monoparentals en situació de vulnerabilitat, víctimes de violència de gènere, persones amb discapacitat i persones afectades per procediments de desnonament.
El problema ha deixat d'afectar únicament els col·lectius més vulnerables: la tensió residencial arriba també a classes mitjanes, professionals joves i treballadors amb ocupació estable que troben cada vegada més dificultats per a accedir a una vivenda. En eixe escenari, quan la població creix i la capacitat de produir vivenda no ho fa, la pressió recau sempre sobre els més fràgils. Les set famílies que este dijous han rebut les claus de la seua nova vivenda són, precisament, el rostre més visible d'eixa pressió: persones que han necessitat que la xarxa pública responguera on el mercat ha fallat.