Fa 140 anys, en plena fira de juliol de 1886, l'alcalde de València Manuel Sapiña Rico impulsà una idea que ningú hauria imaginat tan longeva: reunir bandes de música civils en competició. Eixe experiment es convertí en el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, una competició que celebra hui el seu aniversari redó i que és considerada el concurs musical més antic en la seua classe. Un segle i quatre dècades després, el Palau de la Música torna a omplir-se de faristols, instruments de vent i un públic que no entén juliol sense música de banda.
Lituània obri el marcador amb 219 punts
La 138a edició del certamen arrancà el dimecres 15 de juliol amb la Secció Lliure, la de caràcter més marcadament internacional, i el resultat no deixà lloc a dubtes. El certamen compta este any amb la participació de 6 bandes estrangeres provinents de Lituània, Itàlia, Portugal i Països Baixos. I fou precisament una agrupació bàltica la que s'imposà amb autoritat: la Lithuanian Symphonic Wind Orchestra de Lituània, dirigida per Karolis Variakojis, s'alçà amb el primer premi i la menció d'honor amb 219 punts. A considerable distància, la Pentamusa Wind Orchestra d'Itàlia s'adjudicà el segon lloc amb 192 punts. Mentres el jurat deliberava, actuà com a banda convidada la Ghent University Wind Ensemble de Bèlgica.
La diferència de 27 punts entre el primer i el segon classificat no és un detall menor: revela que els lituans no guanyaren pels pèls, sinó amb un avantatge que, en el llenguatge dels certàmens de banda, equival a una declaració de superioritat tècnica i interpretativa.
44 agrupacions, més de 1.000 músics i una setmana de competició
El certamen, considerat el més antic del món en actiu, celebra els seus 140 anys amb una programació ampliada que combina actuacions, concerts i activitats acadèmiques. La 138a edició se celebra del 15 al 19 de juliol de 2026 en el Palau de la Música de València. Participen un total de 44 societats musicals: 24 en concurs, cinc convidades i 15 en actuacions prèvies.
De les 44 agrupacions, 31 pertanyen a la Comunitat Valenciana, cinc a la resta del país i huit de països com Lituània, Itàlia, Portugal i Països Baixos. De les 24 bandes que competixen directament, 14 són valencianes i 4 procedixen d'altres comunitats: dos de Múrcia, una de Tarragona i una altra d'Almeria. En total, més de mil músics i músiques desfilaran per l'escenari del Palau fins al pròxim diumenge.
El programa de les pròximes jornades
Este dijous, a les 17.30 hores, és el torn de la Secció Tercera. Les sis bandes participants hauran d'interpretar Assur, d'Ana Galiana, com a obra obligada. L'orde d'actuació serà el següent:
- Banda Musicale "Isola di Procida" (Itàlia)
- Unió Musical La Nucia (Alacant)
- Banda de Bullas (Múrcia)
- Agrupació Artístico Musical de Tavernes Blanques (València)
- Orchestra Fiati Maria SS di Custonaci (Itàlia)
- Centre Estudi Musical d'Almàssera (València)
El divendres 17 arribarà la Secció Segona, també a les 17.30 hores, amb Leyendas del bosque, d'Enrique Cárcel Villalba, com a peça obligada. Competiran la Banda de Música La Lira de Cheste, la Sociedad Musical de Cehegín, la Unió Musical de Paiporta, el Studenten Harmonie Orkest Twente dels Països Baixos, la Sociedad Musical Santa Cecilia de Chelva i l'Associació Banda Simfònica de Reus.
El cap de setmana reserva els moments més esperats. El dissabte 18 competixen les bandes de la Secció Primera, en dos sessions —10.00 i 17.30 hores—, amb Arlequín, d'Ernesto Aurignac, com a obra obligatòria. I el diumenge 19 arriba la gran final: la Secció d'Honor, l'escaló més alt del certamen, amb cinc societats musicals valencianes que hauran d'interpretar Ressorgir, de Francisco Zacarés.
Una obra obligada que evoca la DANA
José Luis Moreno, regidor de Cultura de l'Ajuntament de València, avançà que l'obra triada per a la Secció d'Honor, Ressorgir, de Francisco Zacarés Fort, servix per a "retratar en un format musical la tragèdia" de la DANA. La DANA del 29 d'octubre de 2024 afectà moltes bandes de música de la província, i triar una peça que porta eixe pes simbòlic no és un gest menor: és una forma de convertir el dolor col·lectiu en música, que és, al cap i a la fi, el que porten fent estes societats des de fa segle i mig.
Premis, jurats i reconeixements
L'import total dels premis ascendix a 36.500 euros, mentre que les aportacions de l'Ajuntament de València a les bandes participants arriben als 206.500 euros, amb un increment respecte a 2025.
Per a les seccions Lliure, Tercera i Segona estaran en el jurat Clara Ziegelbauer, Joan Enric Lluna i Nino Díaz; mentre que Sergio Alapont, Paula Crider, Amparo Edo, Óscar Colomina i Josep Vicent integraran el jurat de les seccions Primera i d'Honor.
Durant el certamen s'entregaran també reconeixements honorífics a figures del panorama musical. Entre ells figuren Enrique García Asensio, en la categoria de persona física en vida; Amando Blanquer Ponsoda, a títol pòstum; i la Banda Simfònica Municipal de València, en la categoria d'entitat jurídica.
El certamen, nascut a finals del segle XIX, està consolidat hui com una de les grans referències mundials de l'àmbit bandístic. Que una orquestra de vent lituana haja viatjat fins a València per a competir —i per a guanyar— és la millor prova que esta cita no és només una tradició local: és un esdeveniment que transcendix fronteres i que, 140 anys després de la seua primera edició, continua convocant el millor de la música de banda a tot el món.