El barri de Patraix, a València, s'ha convertit en un dels escenaris més visibles d'un conflicte urbà cada vegada més estés: el xoc entre la vida veïnal tradicional i l'expansió de nous models d'allotjament com el coliving i els apartaments turístics. El que durant dècades va ser un districte tranquil, amb comerç de proximitat i una forta identitat comunitària, viu ara una tensió creixent que ha activat els seus veïns de forma constant i cada vegada més organitzada.
Este dijous 23 d'abril, Patraix tornarà a eixir al carrer; i no serà una protesta qualsevol. Els veïns han convocat la segona “globotà negra”, una acció simbòlica que pretén mostrar el malestar del veïnat davant l'especulació turística.
Un barri que sent que està canviant massa ràpid
El detonant de la nova mobilització és un projecte de coliving que preveu la creació de 15 apartaments en els baixos d'una illa situada en el carrer Calamocha i Ramón de Castro. Per als seus promotors, es tracta d'una fórmula moderna d'allotjament adaptada a noves formes de vida, mobilitat laboral i estades temporals en la ciutat. Per a molts veïns, no obstant això, representa una cosa molt distinta: un nou pas en la transformació del barri cap a un model més orientat al visitant i menys al resident.
La preocupació no es limita a este projecte concret. En Patraix, "es percep una progressiva substitució del teixit residencial estable per usos temporals, turístics o especulatius. Els veïns temen que esta dinàmica acabe per alterar l'equilibri que ha definit històricament al barri, on la vida quotidiana, les relacions de proximitat i el xicotet comerç han sigut pilars fonamentals", han expressat.
La mobilització del 23 d'abril, per tant, no naix d'un fet aïllat, sinó d'una acumulació de projectes i canvis urbanístics que, sumats, generen la sensació d'un punt d'inflexió.
La “globotà negra” i el context de la regulació urbana a València
La nova protesta no és la primera d'este tipus. En febrer de 2025, el barri ja protagonitzà una acció que tingué gran impacte simbòlic: la primera “globotà negra”. Aleshores, veïns del Residencial Nicet Patraix utilitzaren centenars de globus negres com a metàfora visual de la pressió que, segons denuncien, exercix l'especulació immobiliària sobre la ciutat. Eixa mobilització es dirigia contra la proliferació d'apartaments turístics en baixos residencials, especialment en l'Avinguda José Roca Coll, on es projectaven 24 unitats.
Este conflicte local s'emmarca en un context més ampli de regulació urbana a València. L'Ajuntament ha aprovat recentment una normativa que restringix de manera significativa els apartaments turístics. La mesura establix límits estrictes: les vivendes i apartaments turístics no podran superar el 2% del parc total de vivendes en cada barri i districte. A més, la seua ubicació estarà restringida a baixos o primeres plantes en edificis d'ús mixt, sempre que no compartisquen replà amb vivendes residencials i disposen d'un accés independent des del carrer, separat del dels veïns.
Així mateix, la creació de noves places turístiques es bloquejarà automàticament en arribar als nivells màxims de saturació. Els tres “cadenats” que operen de forma simultània són:
- El nombre total de places turístiques (hotels, apartaments, VUT) mai podrà excedir el 8% dels habitants empadronats en cada barri i districte.
- Només un màxim del 2% del total de vivendes podrà destinar-se a ús turístic, siga com a apartament individual o com a bloc d'apartaments.
- Es permetrà un màxim del 15% de qualsevol tipus d'allotjament turístic en les plantes baixes de cada illa, en parcel·les amb ús dominant residencial sobre el total de locals de l'illa.
El govern municipal defén esta regulació com un canvi de model urbà. L'alcaldessa María José Catalá, subratllava en el moment de la seua aprovació, que l'objectiu és garantir una ciutat on la vivenda mantinga la seua funció residencial, evitant que els barris es transformen en espais dominats pel turisme o la inversió especulativa. Segons el consistori, la norma busca situar el veí en el centre de les polítiques urbanes i ordenar un creixement que, fins ara, havia sigut desigual.
No obstant això, este nou marc normatiu no ha eliminat el conflicte, sinó que l'ha desplaçat cap a altres fronts. Mentre l'Ajuntament defensa una regulació pionera i restrictiva, associacions veïnals i l'oposició política consideren que les mesures són insuficients per a frenar la pressió existent.