Treballen, es relacionen, usen internet diverses hores al dia i, en general, estan conformes amb la seua ocupació. Però tenen un problema que ho enterboleix tot: l'habitatge. L'Ajuntament de València ha publicat el seu infobaròmetre municipal del mes d'agost, un informe dedicat íntegrament a la joventut de la ciutat i que suposa la primera gran enquesta municipal sobre joves valencians, amb 2.100 entrevistes realitzades a persones d'entre 18 i 35 anys. El retrat que emergix és el d'una generació amb bona autoestima laboral però atrapada en un mercat de l'habitatge que no la deixa avançar.
L'habitatge, el gran mur
Si hi ha una dada que resumix l'angoixa generacional dels joves valencians, és esta: el 61,6% viu de lloguer i només un de cada quatre —el 26%— ha aconseguit accedir a un habitatge en propietat. No és una xifra aïllada. L'emancipació s'ha convertit en el principal problema que ells mateixos assenyalen, juntament amb l'habitatge, amb un 33,3% dels enquestats que el menciona espontàniament. L'ocupació apareix en segon lloc, amb un 26,6%.
El context explica, en part, per què tants joves seguixen a casa dels seus pares. Les dificultats per a accedir a un habitatge independent s'han agreujat per l'augment del preu del lloguer, especialment en zones urbanes, mentre que l'edat mitjana d'emancipació en la regió supera els 30 anys i el lloguer consumix més del 40% del salari net mitjà entre els joves treballadors. Un 55% dels enquestats reconeix no haver-se emancipat encara, enfront del 42% que sí que ho ha aconseguit.
Entre els que encara conviuen amb els seus progenitors, els motius són reveladors: el 41% adduïx raons d'estudi i un 27% apunta directament a la falta de recursos econòmics. Per a la majoria, emancipar-se significa, abans que res, ser independent econòmicament (48,8%), i en segon lloc, anar-se'n de casa dels pares (33%). No obstant això, la realitat és que un 35,6% dels joves viu dels seus propis ingressos però amb ajuda familiar, i només el 30,7% se sosté completament de forma autònoma.
Treball: satisfets, encara que el sou no convenç
En matèria laboral, el panorama és considerablement més encoratjador. El 71% dels joves està satisfet amb el seu treball, el mateix percentatge que declara estar satisfet amb el temps lliure de què disposa. Això sí, quan la pregunta es dirigix als ingressos de la llar, la satisfacció cau al 47%, la qual cosa delata una bretxa entre la valoració de l'ocupació en si mateixa i la remuneració que esta proporciona.
La majoria —el 76,2%— té com a font principal d'ingressos un treball amb contracte, i el 69,3% gaudix d'un contracte indefinit. La jornada és majoritàriament completa: el 68,8% treballa més de 35 hores setmanals. El teletreball, a pesar del seu auge en els últims anys, continua sent una excepció entre este col·lectiu: només el 4,7% treballa en remot de forma total i el 8,2% ho fa parcialment.
Destaca, a més, com van trobar eixe treball. Quasi el 39% ho va aconseguir a través d'un amic o familiar, enfront d'un 17,7% que va contactar directament amb l'empresa. Les xarxes personals continuen sent el major motor d'inserció laboral. I quan busquen una ocupació nova, el que més valoren és el salari, segons el 63%, i la conciliació familiar, per al 24,6%. Quant a l'estabilitat, el 74% considera poc o gens probable perdre el seu treball actual i més del 60% creu probable trobar ocupació si la necessitara.
Família, parella i el rellotge biològic en pausa
El 81,2% dels enquestats no té fills, encara que l'aspiració majoritària és tindre'n dos (41,2%). Els qui ja els han tingut ho han fet principalment entre els 20 i 30 anys (68%). Quant a les relacions, el 31,7% viu en parella, mentre que un 25,9% té parella però no conviu amb ella i un 29,4% no manté cap relació sentimental.
L'emancipació, quan arriba, ocorre prompte: el 52,4% dels que han deixat la llar familiar ho van fer entre els 18 i 23 anys. No obstant això, eixa finestra d'oportunitat pareix estar tancant-se per a molts, espentats de nou pels preus del mercat immobiliari.
Política, institucions i vida en societat
Els joves valencians aproven, encara que per poc, la democràcia espanyola: li donen un 5,3 sobre 10. L'interés per la política rep una nota quasi idèntica, un 5,1. Les institucions que més confiança generen són les forces i cossos de seguretat (6,3 sobre 10) i, empatats, els jutges i organismes internacionals com l'ONU o la UE (5,5). Els polítics suspenen amb claredat, amb un 3,5. Més de la meitat dels joves mai ha participat en una manifestació.
En la llar, el 63% afirma que les tasques domèstiques es repartixen de forma igualitària entre tots els membres, encara que un 24% reconeix que continuen sent les dones qui les assumixen majoritàriament. La bretxa de gènere també ix en la percepció de la igualtat: les dones s'identifiquen amb la lluita per la igualtat amb una mitjana de 7,7 sobre 10, enfront del 6 que atorguen els homes.
El 80% assegura no haver patit discriminació. Entre el 19% que sí que l'ha experimentada, el 35,7% la va viure al carrer. Els motius assenyalats són l'origen ètnic o cultural (30,7%), el sexe (29%) i l'aspecte físic (17,5%).
Salut mental i temps en pantalla
El 63,9% dels joves valencians no ha acudit mai a un especialista en salut mental. Dels que sí que ho han fet, el motiu principal és l'ansietat, esmentada pel 61,4%. I pel que fa a la connexió digital, el 45,8% reconeix estar connectat a internet més de quatre hores al dia, un reflex de la hiperconnectivitat que definix a esta generació.
Servicis municipals, ben valorats
Quasi la meitat dels joves —el 46,8%— ha utilitzat algun servici de l'Ajuntament de València dirigit a la seua franja d'edat. Les instal·lacions esportives són les més freqüentades (55%), seguides de les activitats culturals (30,1%) i els programes d'ocupació i formació (19%). La valoració general és molt positiva: el 85,3% es mostra molt o prou satisfet amb els recursos municipals destinats a la joventut.
L'infobaròmetre traça, en definitiva, el retrat d'una generació que funciona millor del que els tòpics suggerixen en l'àmbit laboral, però que topa contra una paret estructural quan intenta construir el seu propi projecte de vida independent. L'habitatge no és només una preocupació estadística: és el llindar que separa la joventut de l'edat adulta, i per a molts joves valencians eixe llindar continua sent, hui, massa alt.