Que una ciutat decidisca convertir les seues pròpies voreres en un laboratori no és una cosa habitual. L'Ajuntament de València ha posat en marxa un sistema de reg urbà intel·ligent capaç de decidir, en temps real i sense intervenció humana, quanta aigua necessita cada arbre del carrer. La prova arranca al carrer d'Almassora, sobre una superfície de 1.680 metres quadrats, i pot paréixer un detall menor. No ho és: darrere hi ha una pregunta que cada vegada més ciutats es fan amb urgència, especialment després d'estius devastadors i fenòmens climàtics extrems: quanta aigua es malgasta regant igual quan plou que quan fa quaranta graus?
Una startup, una empresa i un repte climàtic com a punt de partida
El projecte no sorgeix d'un despatx municipal, sinó d'un repte concret llançat baix el paraigua del conveni entre València Innovation Capital (VIC) i The Mother Trees (VLC City Lab): com fer que la ciutat siga més resilient davant fenòmens climàtics extrems. La resposta va arribar de la mà de Grupo Simetría i de Fliwer, una empresa tecnològica la solució de la qual —batejada com Fliwer One— connecta els sistemes de reg per aspersió i goteig a una plataforma d'Internet de les Coses (IoT). El resultat és un sistema que llig l'entorn, analitza les dades al moment i ajusta automàticament el subministrament d'aigua segons les necessitats reals de cada zona verda. Regar intel·ligent, en lloc de regar per costum.
Tot això ocorre dins del Sandbox Urbà de València, un instrument que té per objectiu incentivar i impulsar la innovació, la investigació i el desenrotllament tecnològic oferint a les entitats interessades la ciutat com a escenari idoni per a la realització de les seues proves en un entorn real i urbà. Lluny de ser un concepte abstracte, València és una de les primeres ciutats europees que oferix un sandbox d'escala urbana amb més de 100 recursos municipals —edificis públics, instal·lacions urbanes o esdeveniments amb alt nombre de participants— en el qual es poden testar solucions innovadores que faciliten la vida de la ciutadania.
"El Sandbox Urbà ens permet convertir la ciutat en un laboratori d'innovació oberta on empreses, administració i ciutadania col·laboren per a provar solucions que poden donar resposta als grans reptes urbans. Este projecte representa un exemple de com la innovació tecnològica pot ajudar-nos a avançar en una gestió més eficient dels recursos hídrics i en l'adaptació de les nostres ciutats al canvi climàtic" - Paula Llobet, regidora d'Innovació de l'Ajuntament de València
Com funciona: dades, sensors i goteig a mida
La plataforma Fliwer One opera sobre el principi de l'IoT aplicat al verd urbà. Els sensors recopilen informació contínua sobre les condicions del sòl i l'ambient, i un sistema d'anàlisi traduïx eixes dades en ordes precises per als mecanismes de reg. No hi ha operari que òbriga o tanque una clau: el sistema pren les seues pròpies decisions. L'objectiu immediat és doble: reduir el consum d'aigua i millorar les condicions de creixement i conservació de l'arbratge, que en les ciutats mediterrànies patix especialment l'estrés hídric durant els mesos de calor extrema.
La fase principal del pilot tindrà una duració inicial de tres mesos, encara que el pla contempla la possibilitat d'estendre's fins a dotze per a poder observar el comportament del sistema en distintes condicions climàtiques. Durant eixe temps, els tècnics analitzaran indicadors com la reducció efectiva del consum d'aigua, la fiabilitat del sistema, la seua capacitat d'integrar-se amb la infraestructura municipal ja existent i el seu impacte en la resiliència urbana. Si els resultats acompanyen, la tecnologia podria donar el salt a altres espais verds de la ciutat.
València com a ciutat-laboratori: una aposta amb recorregut
Convertir la ciutat en el major escenari de proves d'innovació d'Europa és l'objectiu amb què va nàixer el Sandbox Urbà de València, un laboratori viu amb què l'Ajuntament busca que empreses innovadores i investigadors proven els seus projectes en plena ciutat, traslladant innovacions directament des del laboratori a la vida quotidiana, millorant de pas els servicis públics i resolent els reptes estratègics de les ciutats modernes. El programa permet a empreses, startups, centres tecnològics i entitats innovadores testar les seues solucions en condicions reals, utilitzant recursos urbans i espais de la ciutat per a validar tecnologies i models de negoci abans de la seua implantació a gran escala.
La regidora Llobet també ha subratllat el paper del Sandbox com a reductor de barreres burocràtiques: que una empresa puga provar la seua tecnologia en un carrer real abans de firmar cap contracte de desplegament massiu és, precisament, el que diferencia este model dels processos de compra pública tradicionals, que sovint exigixen referències prèvies que ningú pot tindre si mai s'ha pogut experimentar.
El projecte contempla a més l'elaboració d'informes tècnics i activitats de divulgació per a facilitar la transferència de coneixement i afavorir que altres municipis puguen replicar la solució. En un context que l'aigua és, cada vegada més, un recurs escàs i disputat, que una ciutat mediterrània assaig fórmules per a regar només el necessari —i amb dades, no amb intuïció— apunta a alguna cosa més que un pilot puntual: apunta a la forma que les ciutats del futur hauran d'aprendre a cuidar el que tenen.