A partir de 2027, l'edat ordinària de jubilació serà de 67 anys per als qui no aconseguisquen els 38 anys i sis mesos de cotització, mentres que els qui sí que acrediten eixe període podran retirar-se als 65 anys amb el 100% de la pensió.
Quan finalitze l'actual sistema progressiu de trams en 2027, els treballadors nascuts entre estes dates tindran com a referència general la jubilació als 67 anys, encara que podran optar per prolongar la seua vida laboral. No obstant això, per a cobrar el 100 % de la pensió abans de l'edat ordinària serà imprescindible haver cotitzat almenys 38 anys i sis mesos.
Això significa que els qui no arriben a este període mínim de cotització hauran d'esperar fins als 67 anys per a percebre el 100 % de la prestació que els corresponga. A este canvi se suma la modificació en el sistema de càlcul de la pensió, ja que la Seguretat Social contempla actualment dos fórmules.
D'una banda, es manté el sistema tradicional, que pren com a referència els últims 25 anys cotitzats. D'altra banda, s'incorpora una fórmula alternativa que permet tindre en compte els últims 29 anys de cotització, descartant els dos exercicis menys favorables per al treballador.
Convé recordar que cobrar el 100 % de la base reguladora no implica percebre la pensió màxima fixada cada any. La quantia final dependrà d'altres factors i dels límits establits pel sistema. En este context entra en joc el Mecanisme d'Equitat Intergeneracional (MEI), una mesura dissenyada per a reforçar la sostenibilitat del sistema de pensions davant la jubilació de generacions especialment nombroses.
Jubilació per professions
No tots els treballadors podran accedir a la jubilació anticipada en les mateixes condicions. Els empleats de determinats col·lectius professionals, com bombers, miners, ferroviaris o treballadors de la mar, poden sol·licitar-la gràcies a l'aplicació de coeficients reductors específics.
No obstant això, estos coeficients afecten la quantia de la pensió i no la base reguladora. La jubilació anticipada permet abandonar el mercat laboral abans d'arribar a l'edat ordinària, encara que això pot repercutir en l'import mensual que es perceba.
Tipus de jubilació
Dins d'esta modalitat existixen quatre tipus principals:
- Jubilació parcial: Permet compatibilitzar el cobrament d'una part de la pensió amb un treball a temps parcial. En este cas, el treballador reduïx la seua jornada i el seu salari mentre comença a percebre una part de la prestació. Per a molts empleats suposa una transició progressiva entre la vida laboral i la jubilació.
- Jubilació activa: Permet seguir treballant mentre es cobra una part de la pensió. Sol ser una opció utilitzada per autònoms i altres professionals que desitgen mantindre la seua activitat una vegada aconseguida l'edat ordinària de jubilació. Amb caràcter general, poden percebre el 50 % de la pensió mentre continuen treballant, encara que els treballadors autònoms poden arribar a cobrar el 100 % si complixen determinats requisits, entre ells comptar amb, almenys, un treballador contractat.
- Jubilació flexible: S'aplica quan una persona ja jubilada decidix reincorporar-se al mercat laboral. Esta modalitat permet compatibilitzar la pensió amb una activitat professional, ajustant la quantia que es percep mentre es generen nous ingressos.
- Jubilació demorada: Està dirigida a aquells que decidixen continuar treballant més enllà de l'edat ordinària de jubilació. Es tracta d'una alternativa que oferix incentius econòmics i que pot resultar atractiva tant per a augmentar la quantia de la futura pensió com per a prolongar la vida laboral.