Quasi 15.000 litres de residus. Això és el que l'equip de neteja de la Regidoria de Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València va retirar durant el mes de juliol d'un dels espais naturals més singulars de la Mediterrània. Són 199 bosses de 100 litres, farcides aproximadament al 75%, que sumen uns 755 quilograms de fem acumulat en boscos, aparcaments, accessos a la platja i marges de camins. Una xifra que, lluny de convidar a l'optimisme, revela la pressió constant que suporta un parc natural que pertany a tots, però que no tots cuiden igual.
Un 15% més de residus que al juny
L'increment respecte al mes anterior és significatiu: els residus recollits al juliol superaren en prop d'un 15% els del mes de juny, coincidint amb el pic d'afluència estival. No és casualitat. L'estiu multiplica els visitants i, amb ells, la petjada que deixen arrere. La Devesa, eixe cordó dunar i bosc de pins que actua com a frontera natural entre el llac de l'Albufera i la mar, rep cada any milers de persones atretes per les seues platges i el seu entorn privilegiat. Amb una extensió de 21.120 hectàrees distribuïdes en diversos municipis, este espai singular que inclou el llac de l'Albufera, l'entorn d'aiguamolls i la restinga o cordó dunar confrontant va ser declarat parc natural en 1986. Més de quatre dècades de protecció oficial que no basten, per si soles, per a mantindre'l net.
Els treballs de recollida es van desenvolupar de dilluns a divendres en horari de 6:30 a 13:30 hores, i els dissabtes de 6:00 a 12:00 hores, abastant quatre zones d'actuació que recorren el parc d'extrem a extrem: des del tallafoc de la Devesa fins a la Gola del Perellonet, i des del cordó dunar fins a la carretera CV-500. Una logística que exigix matinar cada dia perquè els qui arriben més tard troben un entorn en condicions.
Xarxes de pesca ocultes entre la vegetació
Més enllà del fem quotidià —embolcalls, botelles, restes orgàniques—, l'operatiu va localitzar també xarxes i utensilis de pesca amagats entre la vegetació i en els marges de la Gola de Pujol, que van ser retirats pels mateixos operaris. Una troballa que parla d'usos irregulars del parc i que afig una capa de complexitat a les tasques de manteniment. Els residus de major grandària detectats durant el servici van ser comunicats al servici d'incidències de la Devesa per a la seua retirada posterior.
El bosc de la Devesa de l'Albufera és el millor conservat de la restinga i representa un dels pocs arenals costaners mediterranis formats en l'holocé que encara subsistixen, amb un elevat valor ecològic que es manifesta en la coexistència de quatre ambients distints: platja, front dunar exterior, mallades i sistema dunar intern. Precisament eixa fragilitat ecològica és la que fa tan important —i tan urgent— mantindre'l lliure de residus.
"Cada bossa retirada és una victòria, però també un recordatori"
El regidor de Devesa-Albufera, José Gosálbez, no va eludir la contradicció que tanca la dada: celebrar que es recull molta brossa equival, en certa manera, a reconéixer que es continua embrutant molt.
"La millor forma de protegir la Devesa és cuidar-la cada dia. Hem retirat aproximadament 15.000 litres de residus en un sol mes, però el nostre objectiu és que eixa brossa mai arribe al bosc" - José Gosálbez, regidor de Devesa-Albufera de l'Ajuntament de València.
El regidor va anar més enllà en el seu diagnòstic. Segons Gosálbez, "el primer pas per a protegir un espai natural no comença amb una màquina, sinó amb un gest tan senzill com utilitzar una paperera", una reflexió que apunta directament a la responsabilitat individual de cada visitant. I és que els recursos municipals poden garantir la neteja diària, però no poden substituir la consciència cívica dels qui gaudixen del parc.
Un compromís que no té temporada baixa
L'Ajuntament de València subratlla que la conservació de la Devesa no és una campanya d'estiu, sinó un treball de tot l'any. Les dunes de la Devesa, arrasades pel desenvolupament urbanístic en 1970 i reconstruïdes pacientment des d'aleshores, són ecosistemes molt fràgils on plantes i animals estan adaptats a condicions extremes de sequedat i vent. Recuperar el que una vegada es va destruir ha costat dècades; mantindre'l requerix un esforç diari que, a jutjar per les dades de juliol, encara no pot donar-se per garantit.
Aproximadament 15.000 litres de residus en trenta-un dies. El número és eloqüent per si sol, però el que verdaderament importa no és el volum de què s'ha recollit, sinó el que diu sobre el vincle entre la ciutat i el seu entorn natural més pròxim. La Devesa existix des de molt abans que València tal com la coneixem hui, i continuarà existint si es cuida. La pregunta, en el fons, és senzilla: quantes bosses més fan falta perquè el missatge cale?