Un edifici de quinze plantes que desapareix de l'horitzó, dos-centes vivendes protegides on abans es preveien a penes cent, i un eix per a vianants que allunyarà el tràfic de la porta d'un dels monuments més singulars de València. La Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de València ha donat llum verda este dimecres a l'obertura d'un segon període d'informació pública del Pla Especial de Sant Miquel dels Reis, un document urbanístic que ha canviat de forma substancial després d'escoltar els veïns, i que ara torna a l'escrutini ciutadà precisament per això: perquè els canvis introduïts són tan rellevants que la llei exigix tornar a sotmetre'ls a participació pública.
No és habitual que un pla urbanístic passe dos voltes el mateix tràmit. Però en este cas, la reforma del projecte inicial ha sigut tan profunda que el procediment ho requerix. Durant el primer període d'informació pública, que es va mantindre obert entre el 28 de febrer i el 9 de maig de 2025, l'expedient va rebre 22 al·legacions de particulars, associacions veïnals, entitats esportives i grups polítics, juntament amb 10 informes de servicis municipals, 9 informes d'altres administracions autonòmiques i estatals, i 2 informes de companyies subministradores. El Servici de Planejament va estimar nou grans qüestions plantejades pels veïns, la qual cosa es va traduir en modificacions que ara redefinixen bona part de l'ordenació.
La torre que desapareix i les vivendes protegides que es dupliquen
El canvi més visible —literalment— és la supressió d'un edifici de quinze plantes previst en l'extrem nord de l'àmbit, juntament amb la zona limítrofa amb Tavernes Blanques. L'edificabilitat es redistribuïx en edificis de sis i set plantes, la qual cosa reduïx l'impacte paisatgístic i millora la transició amb la trama urbana existent. És la diferència entre imposar una mola vertical en l'horitzó de l'horta i construir amb una escala més pròxima a la del barri.
Però potser el gir més significatiu des del punt de vista social siga el de la vivenda protegida. La nova proposta eleva fins al 31% la reserva de vivenda protegida sobre l'edificabilitat total, la qual cosa suposa duplicar el percentatge previst en el primer període d'informació pública. En xifres concretes: aproximadament 200 unitats de vivenda pública de les 575 previstes en total, sobre una edificabilitat que supera els 67.700 m² de sostre. En la versió inicial del pla, eixa xifra era d'aproximadament 100 vivendes protegides. El regidor d'Urbanisme ha indicat que "el pla contempla la construcció de noves vivendes de protecció pública que és un dels objectius centrals d'este equip de govern, fomentant que la col·laboració publicoprivada permeta la construcció de VPP tan necessària en l'actualitat".
En paral·lel, en la cantonada amb la carretera de Tavernes Blanques, es retiren els edificis residencials previstos sobre la trama del PATRICOVA —el Pla d'Acció Territorial sobre prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana— per perillositat d'inundació, i es reemplacen per un aparcament. Un ajust que respon tant a la pressió veïnal com a la lògica del risc climàtic, especialment sensible en una València que encara processa les conseqüències de la DANA de 2024.
"Hem escoltat els veïns, les associacions i els servicis tècnics, i el pla que ara torna a exposició pública és un pla més equilibrat, amb menys altures, més vivenda protegida, més zona verda i un entorn a l'altura del que requerix el monestir." - Juan Giner, regidor d'Urbanisme, Vivenda i Llicències de l'Ajuntament de València
Un camp de futbol amb dècades d'espera
Entre les demandes històriques del veïnat de Torrefiel, una porta dècades sense resposta: un camp de futbol d'onze. La nova documentació manté una reserva esportiva per a un camp de futbol-11 al nord de la Ronda Nord, confrontant amb ella i amb el nou vial que es generarà després de la conversió en zona de vianants de l'avinguda de la Constitució al seu pas enfront del Monestir. La seua ubicació, en un tram on el trànsit rodat discorrix pel túnel subterrani, facilita l'accés de vianants des del barri i convertix una reivindicació veïnal en peça central del nou model d'espai públic.
El monestir recupera el seu entorn
Poques ciutats tenen la paradoxa de València amb Sant Miquel dels Reis: fundat per a l'Orde de Sant Jeroni en 1545 per Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, és una importantíssima obra del Renaixement valencià que segons alguns autors pot ser considerat com a precedent del monestir d'El Escorial. Després de la seua desamortització l'edifici tingué diversos usos civils, sent durant molts anys una presó. En l'actualitat és seu de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu des de l'any 2000. Un monument amb semblant trajectòria mereix, com a mínim, que els cotxes no passen per la seua porta.
I això és exactament el que proposa el nou pla. La prolongació de l'avinguda de la Constitució en arribar a la Ronda Nord quedarà reservada per a vianants, mentre el trànsit rodat es desviarà pel carrer del Comte de Lumiares. L'aparcament previst inicialment junt a la façana sud del monestir es retira i es reubica sobre la petjada de la pròpia Ronda Nord, alliberant un nou espai verd junt al conjunt patrimonial i eliminant les afeccions visuals que hui comprometen la seua lectura monumental.
En l'entorn immediat, el pla incorpora també una nova trama de zona verda junt a l'Alqueria d'Albors, un Bé de Rellevància Local que reforça la connexió amb l'horta, i manté íntegra la protecció de l'Alqueria de Tota, situada junt a l'entrada principal del Monestir, encara que l'exclou de la gestió urbanística, atés que es tracta d'una vivenda ja rehabilitada i ocupada pels seus propietaris.
Un pla de 86 milions que busca la seua aprovació definitiva
El Pla Especial ordena un àmbit de 136.136 m² situat entre els barris de Torrefiel i Orriols, en el districte de Rascanya, amb una inversió estimada de 86 milions d'euros. Després de l'obertura del segon període d'exposició pública, el document tornarà al Servei de Planejament per a incorporar, si és el cas, les noves al·legacions, abans de prosseguir la seua tramitació fins a l'aprovació definitiva. Sant Miquel dels Reis pot acabar convertint-se no sols en una gran operació de regeneració urbana per al nord de València, sinó també en l'exemple de com fer urbanisme escoltant la ciutat sense renunciar a l'interés general. Un objectiu ambiciós per a un entorn que porta massa temps esperant estar a l'altura de la seua història.