La posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) en Valéncia, una de les mesures ambientals més esperades - i polèmiques - dels últims anys, torna a quedar en l'aire. El motiu: el pressupost municipal de 2026, que ha de finançar la seua aplicació, encara no té els suports suficients per a ser aprovat.
Si els comptes no tiren avant abans de final d'any, l'Ajuntament es veurà obligat a prorrogar el pressupost actual, el que deixaria sense finançament diversos contractes i projectes lligats directament a la ZBE, les restriccions de la qual estava previst que s'iniciaren el pròxim 1 de desembre.
En cas de pròrroga, la ZBE quedaria paralitzada, almenys, durant els primers mesos de 2026, perquè l'actual pressupost no contempla partides específiques per al seu desenvolupament ni per a la seua senyalització o control tecnològic. Tampoc podrien executar-se els convenis previstos per a ajudes a la compra de vehicles menys contaminants, ni els plans d'incentius al comerç en la zona centre.
De fet, fonts municipals admeten que una pròrroga retardaria com a mínim mig any l'aplicació de la ZBE, cosa que podria posar a València en el punt de mira del Ministeri per a la Transició Ecològica i de la Unió Europea, que exigixen a les ciutats de més de 50.000 habitants disposar d'este tipus d'àrees abans de 2026.
El PP defén una ZBE flexible i sense multes immediates
L'ordenança presentada pel regidor de Mobilitat, Jesús Carbonell, proposa una aplicació progressiva de la ZBE. Entre 2024 i 2026, les restriccions afectarien únicament als vehicles en etiqueta ambiental A – és a dir, els més contaminants – procedents de fora de la província. En 2027 s'estendrien als cotxes en etiqueta A matriculats en la província de València i, en 2028, finalment, als de la mateixa ciutat.
El PP defén este model com una versió “moderada i raonable” de la ZBE, pensada per a complir amb la normativa europea sense “castigar a les famílies treballadores”. A més, l'ordenança contemplava exempcions per a residents, persones en mobilitat reduïda i vehicles professionals o de repartiment.
No obstant això, la ruptura en Vox ha deixat al PP completament tot sol. I és que fins fa només uns dies, el partit d'ultradreta havia donat suport a l'ordenança en la Comissió de Patrimoni, cosa que permetia preveure la seua aprovació definitiva en el ple. No obstant això, el dimarts, el grup municipal va anunciar un canvi total de posició després de rebre una ordre directa de la direcció nacional del partit de Santiago Abascal.
La direcció de Vox comunicà als seus regidors que devien votar en contra de totes les Zones de Baixes Emissions a Espanya, independentment del seu contingut, al considerar-les “una imposició de Brussel·les i del Govern central que atempta contra la llibertat individual dels ciutadans, empobrix a les famílies i criminalitza als conductors”.
L'oposició: una ZBE que no reduïx la contaminació
Ni el PSPV-PSOE ni Compromís donaren suport a l'ordenança des del principi. Tots dos grups coincidien en el fet que la proposta del PP era “excessivament laxa” i que no garantia una reducció real de la contaminació. Segons l'oposició, la normativa estava pensada únicament per a “complir el tràmit” davant de Brussel·les i evitar sancions, sense un verdader impacte ambiental.
La portaveu de Compromís, Papi Robles, acusa l'alcaldessa María José Catalá d'“una irresponsabilitat sense precedents” per haver portat l'ordenança al ple sense assegurar-se els suports necessaris i assegura que el seu model de ciutat “prioritza el cotxe enfront de la salut pública”. Des del PSPV-PSOE, en canvi, s'han mostrat disposats a negociar amb el PP una nova ordenança.
El portaveu Borja Sanjuán reclama ampliar el nombre de vehicles afectats, estendre l'àmbit d'aplicació per a evitar que uns barris suporten més contaminació que altres i acurtar els terminis d'implantació per a equiparar la normativa valenciana a la d'altres ciutats com Madrid, Barcelona o Sevilla. A més, el PSPV exigix que el Corredor Verd de la zona sud quede completament lliure de cotxes, tal com estava previst en els plans de mobilitat sostenible de l'anterior mandat.
Què està en joc?
En este moment, el futur de la ZBE depén directament del pressupost municipal. Si no s'aproven els comptes abans de final d'any, no s'activaran els contractes per a instal·lar càmeres i senyalització; no hi haurà ajudes municipals a la compra de vehicles elèctrics o híbrids; no s'ampliarà la xarxa de transport públic en el centre ni es reforçaran els aparcaments dissuasius i, el més important, Valéncia podria incomplir el calendari legal fixat pel Ministeri i la UE.
A hores d'ara, les posicions seguixen molt allunyades. Vox manté el seu veto total a qualsevol ZBE, el PP insistix en què el seu model era el més equilibrat, Compromís demana reiniciar el procés des de zero en criteris més ambiciosos i el PSPV condiciona el seu suport a una ampliació de restriccions i a la recuperació del model verd de l'anterior etapa.
Catalá busca ara una fórmula de consens que li permeta aprovar el pressupost sense renunciar al seu model “més moderat” de ZBE. Però si l'acord no arriba, València es quedarà sense les eines financeres necessàries per a activar el projecte, el que suposaria un nou retard en una mesura que havia d'estar implantada des de 2023 i que provocarà la pèrdua de 115 milions d'euros procedents dels fons Next Generation.