Imaginem màquines tan menudes que són invisibles a simple vista, capaces de navegar per l’interior del cos humà, travessar les defenses que rodegen un tumor i alliberar el fàrmac exacte en el lloc exacte. No és ciència-ficció: és el treball de Samuel Sánchez, i este dimarts ha rebut el reconeixement més important de la seua carrera en Espanya. L’investigador de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) ha guanyat el Premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies 2026 per unanimitat del jurat, entre un total de 42 candidatures, pel desenvolupament i validació de nanomotors autopropulsats basats en enzims com a plataforma tecnològica aplicada a sistemes biomèdics actius.
El veredicte, este dimarts en el Palau de la Generalitat
Els jurats de la 38a edició dels Premis Rei Jaume I van proclamar este dimarts els noms dels set guardonats en les distintes categories de la convocatòria. L’acte de proclamació va tindre lloc en el Palau de la Generalitat de València, amb la presència del president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, del president executiu de la Fundació Valenciana Premis Rei Jaume I, Javier Quesada, i del president de la Fundació, Vicente Boluda. L’alcaldessa de València, María José Catalá, també va assistir a l’acte i va expressar la seua felicitació en nom de la ciutat a tots els premiats.
"La ciència és el motor del progrés de la societat" - María José Catalá, alcaldessa de València
L’Ajuntament de València patrocina cada any el Premi Rei Jaume I de Noves Tecnologies, un suport institucional que Catalá va aprofitar per a reivindicar la responsabilitat de les administracions públiques en l’impuls a la investigació científica. La llista de guardonats en esta edició es completa amb Lluís Torner en Investigació Bàsica, Nagore Iriberri Etxebeste en Economia, Ben Lehner en Investigació Biomèdica, Alfonso Saiz-López en Protecció del Medi Ambient, Borja Ibáñez en Investigació Clínica i Salut Pública, i Borja Vázquez Piñero com a Revelació Empresarial.
Nanorobots contra el càncer: reduir un tumor més del 90%
El treball de Samuel Sánchez té quelcom que el fa difícil d'ignorar fins i tot per a aquells que estan lluny del laboratori: els seus nanorrobots terapèutics per al tractament del càncer de bufeta han demostrat reduccions superiors al 90% del volum tumoral en models experimentals. Una xifra que, de traslladar-se a pacients, representaria un salt qualitatiu en la medicina de precisió. El mecanisme és tan elegant com eficaç: estos dispositius d'escala nanomètrica són capaços de transportar i alliberar fàrmacs o radionúclids directament sobre els teixits tumorals, evitant el dany col·lateral que caracteritza a molts tractaments convencionals.
El que fa única l'aproximació de Sánchez és l'ús d'enzims com a motor de propulsió. En lloc de dependre de fonts d'energia externes, estos nanomotors convertixen energia química del mateix entorn biològic en moviment autònom, la qual cosa els permet navegar per fluids biològics i, crucialment, creuar barreres que els fàrmacs tradicionals no poden superar. Entre 2021 i 2024, el seu equip va començar a comprendre que els nanobots no sols es mouen, sinó que també poden creuar barreres biològiques, la qual cosa representa un avanç major en nanomedicina.
Una trajectòria construïda en els millors laboratoris del món
Doctor en Química per la Universitat Autònoma de Barcelona, Sánchez és hui professor d'investigació ICREA, investigador principal i sotsdirector de l'IBEC. És autor de prop de 200 publicacions amb un índex h de 83 i més de 23.000 cites internacionals, a més de titular de 8 patents. Però el camí fins ací va passar per alguns dels centres científics més exigents del planeta: l'Institut Max Planck per a Sistemes Intel·ligents a Alemanya, l'Institut Leibniz d'Investigació de Materials de Dresden, l'Institut Nacional per a la Ciència de Materials del Japó i diverses institucions a Corea del Sud i la Xina.
En 2012 va guanyar el Premi Guinness per desenvolupar el motor de propulsió jet més xicotet del món, i en 2014 va ser designat Innovador de l'Any per MIT Technology Review. Entre els seus reconeixements figuren també el Premi Princesa de Girona (2015), el Premi Nacional d'Investigació per a Joves Talents (2016) i el Premi d'Excel·lència Científica de la RSEQ (2022). A tot això se suma ara el Rei Jaume I, considerat un dels guardons científics de major prestigi a Espanya.
La seua faceta empresarial no és menys rellevant. Sánchez és fundador i director científic de Nanobots Therapeutics, en l'objectiu d'impulsar la plataforma MotionTx per a tractaments oncològics de nova generació. L'equip estima que en un any i mig, o dos com a màxim, completaran la fase preclínica per a fer el salt a la clínica, amb previsió de tancar eixa etapa abans que acabe 2026.
El jurat més Nobel de la història del premi
La decisió de premiar Sánchez va ser presa per un jurat d'excepció. Entre els seus membres figuren els premis Nobel Barry Barish, Bernard Feringa, Avram Hershko, Morten Meldal —qui va actuar com a president— i Richard Roberts, juntament amb un panell de científics de primer nivell internacional que inclou Laura Lechuga, Susana Marcos, Elvira Fortunato, Rodrigo Martins, Petra Rudolf i Javier Santaolalla, entre altres.
Esta edició ha sigut la que més premis Nobel ha reunit en els jurats de tota la història dels guardons, amb prop d'un centenar d'avaluadors en total, 25 d'ells distingits amb el Nobel en distintes disciplines. Els propis organitzadors el van descriure com "la major concentració de premis Nobel d'Europa en un esdeveniment d'estes característiques". Entre els guardonats internacionals que van participar per primera vegada este any es trobava el doctor Benjamin List, Nobel de Química 2021.
Que una tecnologia inspirada en una cosa tan subtil com un enzim —una proteïna que accelera reaccions químiques— siga capaç de redefinir com es combat el càncer diu molt sobre la direcció que està prenent la medicina del segle XXI. El Premi Rei Jaume I no sols reconeix el treball de Samuel Sánchez: és, en certa manera, una aposta col·lectiva pel tipus de ciència que volem que arribe als hospitals.