El cinema valencià arriba en bloc al seu festival de referència. La 41a Mostra de València – Cinema del Mediterrani, que se celebrarà del 3 al 15 de novembre, reunirà fins a 25 produccions de la Comunitat Valenciana, la xifra més alta de la seua història recent, repartides entre la Secció Oficial, la secció Xaloc, la pel·lícula inaugural i l'aparador Finestra. No és un gest simbòlic: tres d'eixes produccions competiran directament per la Palmera d'Or enfront d'obres de països com Turquia, Grècia, Itàlia o Palestina, en un certamen que enguany presenta una secció oficial on el 58% dels títols en competició tenen autoria femenina.
El mal pare obri el festival a la Sala Iturbi
La nit del 3 de novembre, a la Sala Iturbi del Palau de la Música, el festival alçarà el teló amb El mal pare, el tercer llargmetratge del director valencià Roberto Bueso. La pel·lícula ja va passar per la Secció Oficial del Festival de Sant Sebastià i arriba a la Mostra abans de la seua estrena comercial, prevista per al 20 de novembre. Protagonitzada per Eduard Fernández, la cinta es projectarà fora de concurs però amb tot el protagonisme d'una sessió inaugural.
Tres valencianes en la carrera per la Palmera d'Or
Dins de la Secció Oficial, les tres produccions valencianes en competició oferixen mirades molt distintes sobre el present. La primera és Els dies clars, òpera prima de Sandra Ferrús produïda per Suica Films i rodada íntegrament en valencià a València i la Ribera Alta. La pel·lícula seguix Vicent, un jove amb esquizofrènia i ànima rockera, i a la seua família enfrontant-se a les dificultats de viure en una societat que no oferix suficient suport a la salut mental. L'actor Sergi Torrecilla encarna el protagonista, acompanyat per Pilar Martínez i Toni Misó.
La segona proposta és La gran fiesta del cine, de Toni Agustí i María S. Torregrosa, que tornen a la Mostra després de presentar La última cena en 2021. Rodada en una sola jornada i construïda mitjançant un pla seqüència de noranta minuts, la pel·lícula utilitza la improvisació dels seus intèrprets per a explorar les tensions internes de la indústria cinematogràfica. Un experiment formal que protagonitzen Marta Belenguer i Amparo Fernández.
Tanca el trio valencià Calle de los Ángeles, de la murciana establida a València Silvia Rey —nominada al Goya pel curtmetratge Wan Xia. La última luz del atardecer—, produïda per Limbus Filmak. La pel·lícula oferix una visió satírica sobre l'especulació immobiliària a partir del barri del Cabanyal. Rey porta més d'una dècada residint en eixe mateix barri, la qual cosa convertix l'obra en una cosa més que una denúncia externa: és un retrat des de dins.
Finestra: l'aparador dels Premis Lola Gaos
Més enllà de la competició oficial, la secció Finestra actua com el gran aparador del cinema valencià contemporani. Enguany, la selecció coincidix amb les obres nominades als Premis Lola Gaos de l'Audiovisual Valencià, els guardons que reconeixen anualment la producció audiovisual de la comunitat. Les projeccions s'oferiran als Cines ABC Park: els llargmetratges del 5 al 8 de novembre, i els curtmetratges el divendres 13 en dos sessions, a les 18 i a les 20 hores.
Les obres de Finestra optaran a dos premis especials amb el suport de l'entitat de gestió DAMA: el Premi DAMA-Finestra al millor llargmetratge valencià, dotat amb 3.000 euros, i el Premi DAMA-Finestra al millor curtmetratge valencià, dotat amb 1.500 euros. El jurat estarà integrat per professionals de la indústria, la crítica i la creació audiovisual procedents de Madrid, el País Basc i Catalunya.
En la categoria de ficció, competixen Cowgirl, de Cristina Fernández Pintado i Miguel Llorens, rodada en valencià a la Tinença de Benifassà, els Ports i el Maestrat; Tanit, de Pep Garrido, coproduïda per Dacsa Produccions; i El mal padre. A estes se suma Eixam, òpera prima d'Óscar Bernàcer i la producció amb més nominacions d'esta edició dels Lola Gaos, amb un total de 18.
El documental té tres representants: La Pietà, de Rafa Molés i Pepe Andreu; Retrato de una cerilla, debut de Claudia García de Mateos sobre la cultura de l'esforç; i Seràs per sempre, un viatge per Vicent Andrés Estellés. I en animació, destaca especialment La violinista, d'Ervin Han i Raúl García, guanyadora del Cristal al millor llargmetratge en el Festival d'Annecy —un dels certàmens d'animació més prestigiosos del món—, que es veurà en preestrena el dijous 12 de novembre. L'acompanya Superthings: la película, de Víctor Monigote, i Drea & Cloe, nominada al premi del jurat jove.
Els curtmetratges arriben en tres categories. En animació competixen Antitermitas, d'Alejandro Rey Miño; Fast Rats, de Barreira Art i Disseny; i Microcosmos. Un gabinet de curiositats, d'Enrique Millán. En documental, Deprisa deprisa, Esto está frío i No als poalets. En ficció, Quemar al padre, Sold out i Videoclub 2001.
Un festival que mira cap a dins sense deixar de mirar a la Mediterrània
La programació d'esta edició es caracteritza pel protagonisme del talent emergent, l'abordatge de temàtiques actuals com la crisi de l'habitatge i les desigualtats generacionals, i la forta presència de l'autoria femenina. No és casualitat: la Mostra porta dècades funcionant com un pont entre les cinematografies de les dos ribes de la Mediterrània, i esta edició no renuncia a eixa vocació, però afig una capa nova de compromís amb la indústria pròpia.
"Un dels objectius d'este festival és obrir un espai per a mostrar les pel·lícules valencianes en el nostre territori. Som conscients que moltes són produccions xicotetes però amb molt de cor, i volem reforçar el seu posicionament amb la nostra plataforma." - Sara Mansanet, directora de la Mostra de València i subdirectora de Cinematografia i Audiovisuals
25 produccions, gèneres que van del drama íntim a la sàtira urbana, del documental de debut a l'animació premiada en Annecy, i un festival que les reunix totes baix el mateix sostre durant dotze dies. Poques vegades el cinema valencià haurà tingut una oportunitat tan visible per a demostrar que el seu moment no és una promesa, sinó una realitat en construcció.