València atura el rellotge a les 20 h per a honrar les víctimes del pitjor accident ferroviari a Espanya dels últims anys

L'Ajuntament de València se suma al minut de silenci convocat per la FEMP per la tragèdia d'Urda (Toledo), amb desenes de morts.

 - Actualitzat a 28/10/2026 14:10

Guardar

Façana Ajuntament València
Façana Ajuntament València
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Un minut. Només un minut de silenci, però carregat del pes de desenes de vides truncades. L'Ajuntament de València se sumarà este dimecres, a les 20 hores, al minut de silenci convocat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) en memòria de les víctimes de l'accident ferroviari ocorregut este matí a Urda, Toledo. L'acte tindrà lloc a les portes del consistori, en un gest de solidaritat institucional que es replica en ajuntaments de tota Espanya.

Una tragèdia d'alta velocitat en la línia Madrid-Sevilla

A les 8:54 hores d'este dimecres 28 d'octubre, dos trens d'alta velocitat —un AVE de Renfe i un comboi de la companyia Iryo— van col·lidir als voltants de l'estació d'Urda, una xicoteta localitat toledana de tot just 1.500 habitants travessada per una de les artèries ferroviàries més transitades del país, la línia Madrid-Sevilla. Per causes que encara s'investiguen, l'impacte va provocar el descarrilament d'almenys dos vagons, que van arribar a caure per un terraplé annex a la via. Segons dades preliminars de la Guàrdia Civil, el tren Iryo portava entre 5 i 10 minuts detingut en la via abans del xoc, i s'apunta a un possible error en els sistemes de detecció o senyalització.

El tren Iryo viatjava amb 147 passatgers, inclòs un bebé, mentre que l'AVE transportava 397 persones. Les autoritats d'Emergències de Castella-la Manxa van confirmar al llarg del matí almenys 30 morts i prop d'un centenar de ferits, encara que les xifres no van deixar d'actualitzar-se durant tot el dia. Fonts d'Adif van reconéixer que, de moment, no s'ha identificat la causa de l'accident. La magnitud del sinistre va obligar a interrompre per complet la circulació ferroviària d'alta velocitat entre Madrid, Ciudad Real i Andalusia.

València s'atura: un doble dol en una mateixa jornada

La resposta institucional no va tardar a articular-se. La FEMP, que agrupa la pràctica totalitat dels municipis i províncies espanyoles, va convocar minuts de silenci en tots els consistoris adherits. A València, l'acte programat per a les 20 hores en la façana de l'Ajuntament adquirix una dimensió especial, perquè este 28 d'octubre no és una data qualsevol per a la ciutat.

Demà, 29 d'octubre, es complix el segon aniversari de la DANA que en 2024 devastà nombrosos pobles i ciutats valencianes. La Corporació municipal ha decidit que el minut de silenci del migdia de demà —previst a les 12 hores per a recordar les víctimes d'aquella catàstrofe— honre també els morts en Urda. Així, en un mateix acte, València unirà el record de dos tragèdies distintes que compartixen la mateixa ferida: la pèrdua sobtada i inesperada de persones que eixe dia eixiren de casa sense saber que no tornarien.

Les pedanies valencianes de Castellar-L'Oliveral, El Forn d'Alcedo i La Torre, entre les zones de la ciutat més castigades per la DANA, tornaran a estar presents en el record col·lectiu junt amb les víctimes de l'accident ferroviari. Dos catàstrofes, dos dates, un sol gest.

El ressò internacional d'una tragèdia espanyola

La primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, traslladà el seu suport a Espanya davant el que qualificà com el "dramàtic accident ferroviari" en Urda, Toledo. La implicació d'Iryo, companyia de capital italià que opera a Espanya des de 2022, afig una dimensió transfronterera al sinistre. El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, assegurà que seguia "amb atenció i preocupació" l'accident ferroviari ocorregut en Urda.

En moments així, els minuts de silenci poden paréixer un gest xicotet enfront de l'enormitat del dolor. Però la decisió de València de sumar dos tragèdies en un mateix record —la d'ahir i la de hui— és també una declaració de principis: la memòria no entén de calendaris, i el dol, quan és col·lectiu, és sempre més suportable.