Mortadelo, Zipi i Zape i Superlópez "prendran" les façanes de València en la nova ruta del còmic permanent

La capital valenciana es prepara per a una immersió cultural sense precedents, convertint els seus carrers en un llenç interactiu

Guardar

Imatge de la futura ruta del còmic de València generada per IA
Imatge de la futura ruta del còmic de València generada per IA

L'Ajuntament de València ha fet un pas més en la seua estratègia de transformació de l'espai urbà en un gran contenidor cultural amb l'anunci d'una ruta permanent d'art urbà dedicada al còmic espanyol i valencià. La iniciativa, presentada en el Centre Cultural Nave 3 Ribes, no només busca embellir la ciutat, sinó consolidar-la com un referent internacional del que s'anomena “nové art”, integrant personatges icònics en mitgeres i façanes per a convertir els carrers en un museu viu i accessible.

València es convertix en museu a l'aire lliure del còmic

La proposta municipal té una ambició clara: convertir València en una ciutat on el còmic no només es llija, sinó que es visca en l'espai públic. Per a això, s'ha plantejat la intervenció en mitgeres visibles de distints barris, on apareixeran reinterpretacions contemporànies de personatges clàssics com Mortadelo y Filemón, Zipi y Zape, Carpanta, el Capitán Trueno o la familia Cebolleta.

L'enfocament no és merament decoratiu. Cada mural estarà concebut com una peça narrativa dins d'una ruta cultural que permetrà a veïns i visitants recórrer la història del còmic espanyol a través del paisatge urbà. En este sentit, la ciutat s'inspira en models internacionals d'art urbà i capitalitat cultural, amb referències explícites a ciutats com Angulema o Brussel·les, on el còmic forma part de la identitat urbana.

El projecte també s'articula com un diàleg intergeneracional entre autors clàssics i contemporanis. Figures històriques com José Escobar, José Sanchis o Francisco Ibáñez conviuen simbòlicament amb la mirada actual de creadors valencians com Paco Roca o Ana Penyas, que han situat la narrativa gràfica valenciana en el mapa internacional en les últimes dècades.

Salón del Comic de Valencia
Saló del Còmic de València

Este enfocament permet no només recuperar la memòria visual del còmic, sinó també actualitzar-la per a noves generacions, que podran reconéixer personatges clàssics reinterpretats amb llenguatges visuals contemporanis. La idea és que cada intervenció dialogue amb l'entorn urbà, integrant memòria, estètica i context social.

Una estratègia cultural amb vocació educativa i transmèdia

Més enllà de l'impacte visual, el projecte es recolza en una forta dimensió educativa. Cada mural comptarà amb un sistema d'informació accessible per mitjà de codis QR, que permetrà als visitants conéixer detalls sobre l'obra original, el seu autor, el seu context històric i la seua rellevància cultural. Esta capa digital convertix la ruta en una experiència transmèdia, on l'espai físic es complementa amb continguts interactius.

L'equip d'investigació ha analitzat més d'un centenar d'obres representatives del còmic espanyol i valencià, seleccionades en tres grans períodes històrics que abasten des de la postguerra fins a l'actualitat. En este procés s'ha buscat un equilibri entre autoria masculina i femenina, així com una presència significativa de creadors valencians, que representen entre el 30% i el 50% del conjunt.

A més, el projecte inclou títols emblemàtics com “Arrugas”, de Paco Roca, o “Estamos todas bien”, d'Ana Penyas, que han contribuït a ampliar els límits temàtics del còmic contemporani cap a àmbits com la memòria, la vellesa o la identitat social.

Un dels aspectes més innovadors és la voluntat explícita de trencar amb la percepció del còmic com un mitjà exclusivament infantil. En paraules dels responsables del projecte, la ruta busca generar una “alfabetització visual” en la ciutadania, mostrant com la narrativa gràfica pot abordar temes complexos com l'assaig, el periodisme gràfic o la medicina narrativa.

dibujo-paco-roca
Dibuix Paco Roca

Este enfocament connecta directament amb l'evolució del còmic com a llenguatge cultural. Des de la seua consolidació en el segle XX com a mitjà de masses fins a la seua expansió en el segle XXI com a format transmèdia, el còmic ha deixat de ser un producte marginal per a convertir-se en un vehicle de comunicació cultural de primer orde.

La inversió prevista, procedent dels pressupostos participatius ‘VLC Participa 2025-2026’, ascendix a 80.000 euros i permetrà intervindre inicialment en una desena de mitgeres del centre històric. Moltes d'estes superfícies són de titularitat privada, per la qual cosa l'Ajuntament ja ha iniciat contactes amb comunitats de propietaris per a recaptar autoritzacions i definir les condicions tècniques de les intervencions.

En paral·lel, el pla es concep com una extensió del futur Centre del Còmic “Micharmut”, que actuarà com a punt de partida de la ruta abans de la seua expansió progressiva cap a altres barris. L'objectiu final és clar: transformar València en un gran museu a l'aire lliure on el còmic no estiga tancat entre pàgines, sinó integrat en la vida quotidiana de la ciutat.