El rellotge de l'Ajuntament de València marcava el migdia d'este dilluns quan el Saló de Plens acollia una sessió molt particular: cap pressupost, cap ordenança, cap debat polític. Només un sorteig que determinarà qui passarà el pròxim 29 de novembre darrere d'una mesa electoral, controlant que la democràcia funcione amb orde i garanties. El ple extraordinari convocat per a l'ocasió tenia un únic punt en l'orde del dia: designar els membres de les 944 meses electorals que operaran a la ciutat durant les eleccions generals del 29-N.
Un algoritme i dos regidors decidixen qui s'asseu en la mesa
El procediment combina l'analògic amb el digital d'una forma que, vista des de fora, recorda més a un sorteig de loteria que a un tràmit administratiu. Dos jocs de boles numerades del 0 al 9 —un per a les unitats, un altre per a les desenes— serviren per a extraure dos valors clau: el número 39, que determina el salt amb què el programa informàtic recorre la llista de l'electorat, i el 85, que fixa quantes vegades es reorganitza eixa llista. A partir d'ací, un algoritme generà una matriu amb números de l'1 al 1.157 —el màxim de persones electores assignades a una sola mesa en esta convocatòria— i establí l'orde de selecció de titulars i suplents.
Els regidors Jesús Carbonell, del Grup Popular, i Maria Giner, del Grup Compromís, foren els qui participaren en l'extracció de les xifres que alimentaren eixe algoritme. Tot el procés estigué supervisat pel secretari del Ple, baix la presidència de l'alcaldessa, María José Catalá, amb la presència de representants dels quatre grups municipals i els dos edils no adscrits.
Un detall tècnic revela la lògica del sistema: el sorteig designa primer els vocals i només després els presidents. El motiu és que les condicions per a presidir una mesa són més restrictives —s'exigix el títol de batxiller o formació professional de segon grau, o subsidiàriament el de graduat escolar— i abordar-les al final evita descartar persones que sí que podrien ocupar una vocalia.
A qui li pot tocar i quins requisits cal complir?
Ser cridat a formar part d'una mesa electoral no és una opció voluntària: és una obligació legal. A Espanya, qualsevol ciutadà inscrit en el cens pot rebre eixa notificació, i negar-se sense causa justificada comporta conseqüències. Per a presidir la mesa, la llei exigix tindre entre 18 i 70 anys i acreditar un nivell d'estudis mínim equivalent al graduat escolar. Per a ser vocal, n'hi ha prou amb ser menor de 70 anys, major de 18 i saber llegir i escriure. En ambdós casos, els qui hagen complit els 65 anys poden manifestar la seua renúncia en el termini de set dies.
Les persones designades rebran la notificació en els pròxims dies, acompanyada d'un manual d'instruccions sobre les seues funcions. Disposen de set dies per a presentar una excusa documentada davant la Junta Electoral de Zona, que resoldrà en cinc dies. Això sí, presentar l'al·legació no garantix l'exempció: és l'òrgan electoral qui decidix si l'accepta. Entre els motius contemplats figuren problemes de salut, discapacitat, embaràs, períodes de descans per naixement o adopció, responsabilitats de cura, esdeveniments familiars d'especial rellevància o la prestació de servicis essencials quan la substitució siga impossible.
625.927 electors i 18.022 joves que voten per primera vegada
El cens electoral de València per al 29-N inclou 625.927 persones amb dret a vot. D'estes, 581.050 residixen en el municipi i 44.877 viuen a l'estranger, inscrites en el Cens Electoral de Residents Absents (CERA), que votaran a través del procediment previst per als qui estan fora del país. Respecte a les eleccions generals de 2023, el cens de residents ha crescut en 6.179 persones, en passar de 574.871 a 581.050.
Entre els qui acudiran per primera vegada a les urnes destaquen 18.022 joves, dels quals 6.518 han complit els 18 anys en 2026. Per a molts d'ells, el 29-N serà la seua primera experiència democràtica en unes generals, unes eleccions convocades de forma anticipada pel president del Govern, Pedro Sánchez, després de la derrota parlamentària del seu paquet de mesures sobre vivenda.
Les 944 meses electorals de la ciutat es repartiran entre els 19 districtes del municipi i estaran ubicades en centres educatius, dependències universitàries i altres espais habilitats a l'efecte. Cada mesa comptarà amb un president, dos vocals i els seus corresponents suplents. Són, en total, milers de ciutadans que este diumenge de novembre deixaran de ser simples votants per a convertir-se, durant unes hores, en els vertaders guardians de les urnes.