Mampares, sensors i semàfors intel·ligents: així transforma València la parada d'autobús més conflictiva de Blasco Ibáñez

València instal·la tecnologia de visió artificial i senyalització lluminosa en la parada de l'EMT Blasco Ibáñez per a evitar conflictes entre vianants, ciclistes i autobusos.

Guardar

Parada d'EMT
Parada d'EMT

Cada dia, centenars de persones baixen d'un autobús en l'avinguda Blasco Ibáñez i creuen, quasi per instint, en diagonal sobre el carril bici. No ho fan per descuit: ho fan perquè l'entorn no els deixava una altra opció pràctica. Això, almenys, és el que va revelar l'anàlisi tècnica encarregada pel Servici de Mobilitat de l'Ajuntament de València, que durant mesos va gravar i va estudiar els moviments dels usuaris en la parada de l'EMT Blasco Ibáñez-Cronista Almela i Vives abans d'intervindre. El resultat d'eixe treball s'ha presentat este dimarts en el Fòrum pel Dia Mundial de la Seguretat Viària: un projecte pilot que combina mampares de cristall, senyalització lluminosa activada per sensors i passos per a vianants reubicats per a convertir un dels punts més conflictius del transport públic valencià en un model replicable.

Un diagnòstic amb càmeres i visió artificial

El punt de partida no va ser una intuïció ni una queixa veïnal, sinó dades. El Servici de Mobilitat va instal·lar càmeres i un sistema de visió artificial capaç de mesurar aforaments i traçar les trajectòries reals dels vianants. El que van trobar va confirmar el que molts ciclistes ja sabien de sobra: la configuració de la parada presentava deficiències funcionals i de seguretat que generaven conflictes habituals entre els qui esperaven l'autobús, els qui circulaven pel carril bici situat darrere de la marquesina i els vehicles de la calçada. Els vianants no utilitzaven els passos senyalitzats. Creuaven en diagonal. Es movien de forma espontània i, en molts casos, imprevisible per als ciclistes.

Amb eixe diagnòstic sobre la taula, la intervenció es va dissenyar seguint els patrons reals de moviment, no els teòrics. Es van instal·lar elements de canalització per a vianants per mitjà de mampares de cristall que orienten els recorreguts cap als passos habilitats, evitant els creuaments improvisats. Al mateix temps, eixos passos es van reubicar i van ampliar per a adaptar-se als itineraris naturals que seguixen els viatgers en pujar i baixar dels autobusos, millorant la visibilitat i reduint les situacions de risc abans que es produïsquen.

Senyals que s'encenen sols quan arriba l'autobús

Potser l'element més cridaner de l'actuació siga la senyalització vertical específica que advertix de la prioritat per als vianants. No és un cartell estàtic més: s'il·lumina automàticament quan un sensor instal·lat en la calçada detecta la presència d'un autobús en la parada. És a dir, el senyal cobra vida exactament en el moment que més falta fa, quan el flux de persones s'intensifica i la probabilitat de conflicte és major. Una lògica senzilla, però que marca una diferència substancial respecte a la senyalització convencional.

Esta tecnologia no sorgix del no-res. Forma part del projecte europeu UPPER —Unleashing the Potential of Public Transport in Europe—, una iniciativa que té com a objectiu encapçalar una revolució del transport públic que enfortisca el seu paper com a vaixell almirall de la sostenibilitat i la innovació de la mobilitat en les ciutats. UPPER treballa amb deu ciutats i regions —València, Roma, Île-de-France, Oslo, Mannheim, Lisboa, Lovaina, Budapest, Tessalònica i la regió de Hannover—, dins d'un projecte Horizon Europe que s'estén des de gener de 2023 fins a desembre de 2026. València és l'única ciutat espanyola que hi participa.

Més enllà de la parada: semàfors i sensors de trànsit

La intervenció en Blasco Ibáñez va més enllà de les mampares i la senyalització. En el marc del mateix projecte UPPER, també s'ha implantat en l'avinguda un sistema de gestió semafòrica basat en la prioritat per als vianants en un pas d'accés al transport públic. A més, s'han instal·lat sensors de detecció per radiofreqüència per a obtindre informació en temps real sobre el recompte, la classificació i el flux de vehicles per carril. El projecte UPPER té com a fites clau augmentar l'ús del transport públic en més d'un 30% i la satisfacció dels usuaris en més d'un 25%, i implementa més de 80 mesures actuant sobre cinc eixos d'innovació.

Tot això convertix esta parada en un laboratori urbà a cel obert. La finalitat última és que les mesures servisquen com a experiència pilot extrapolable a altres parades de la ciutat que presenten característiques similars, segons indiquen des del Servei de Mobilitat. Durant els pròxims mesos està prevista l'avaluació i validació dels resultats finals, per a analitzar la seua eficàcia abans de fer el salt a altres punts del viari valencià.

El context: Pla Vector i el Dia Mundial de la Seguretat Viària

La presentació d'estes millores no va ser casual. Es va realitzar en el marc del Fòrum pel Dia Mundial de la Seguretat Viària, organitzat per l'Àrea de Seguretat i Mobilitat de l'Ajuntament, en el mateix acte que la Policia Local va presentar el balanç operatiu dels primers cent dies del Pla Vector 2026-2030, el pla estratègic municipal per a reduir la sinistralitat viària a la ciutat. Una coincidència que no és accidental: la parada de Blasco Ibáñez-Cronista Almela i Vives i les seues noves instal·lacions encarnen exactament la filosofia d'eixe pla, la idea que la seguretat viària no s'improvisa, sinó que es dissenya amb dades, tecnologia i una dosi generosa d'observació de la realitat quotidiana.