Més d'un any i mig després de la DANA del 29 d'octubre de 2024, comença a prendre forma el pla d'actuacions hidràuliques més gran dissenyat fins a la data per a intentar que una tragèdia similar no torne a repetir-se. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ja treballa en la redacció de deu grans projectes destinats a reduir el risc d'inundacions en les conques del barranc del Poyo, el riu Magre i el sistema Pozalet-Saleta.
Es tracta d'una bateria d'intervencions que contempla ampliar llits, crear zones capaces d'emmagatzemar enormes quantitats d'aigua durant episodis de pluges torrencials, construir parcs inundables i eliminar obstacles que dificulten el drenatge en alguns dels punts més vulnerables de la província de València. Amb una inversió pròxima als quatre milions d'euros per a la redacció dels projectes, el Ministeri per a la Transició Ecològica ja ha adjudicat els treballs a dos unions temporals d'empreses especialitzades.
L'objectiu ja no passa únicament per canalitzar l'aigua, sinó per a donar-li espai perquè puga expandir-se de forma controlada, reduir la velocitat amb què circula i evitar que arribe amb tota la seua força als nuclis urbans.
El barranc del Poyo, un dels grans protagonistes
Un dels projectes més ambiciosos es desenvoluparà en el barranc del Poyo. La proposta planteja incrementar progressivament la seua capacitat hidràulica des de les immediacions de Torrent fins a la seua desembocadura en l'Albufera de València.
Per a aconseguir-ho s'estudiarà l'ampliació del llit en diferents trams que travessen municipis com Torrent, Picanya, Paiporta, Catarroja i Massanassa, on actualment existixen punts que limiten la capacitat de desguàs quan es produïxen avingudes extraordinàries. També s'actuarà sobre l'encreuament amb la pista de Silla i s'abordarà la restauració ambiental del tram final del barranc fins a la seua arribada al parc natural de l'Albufera.
Un dels conceptes més nous del pla serà la creació de les denominades Zones d'Emmagatzematge Controlat (ZEC). Es tracta de grans espais preparats per a retindre temporalment part de l'aigua durant episodis de pluges intenses. La seua funció serà reduir el cabal que arriba als municipis situats aigües avall, retardant a més el moment que es produïxen els màxims nivells d'aigua i disminuint la velocitat dels corrents.
Entre estes destaquen els parcs inundables, espais verds que normalment funcionen com a zones d'oci però que, quan arriben pluges extremes, poden inundar-se sense provocar danys importants. Precisament un d'estos projectes s'estudia per a l'entorn format per Paiporta, Catarroja, Massanassa i Sedaví.
La futura Via Verda del Poyo
Un altre dels projectes destacats serà la futura Via Verda del Poyo, que anirà acompanyada d'actuacions sobre el nou llit del Túria. Encara que inicialment puga paréixer una infraestructura destinada únicament a l'oci o la mobilitat sostenible, la realitat és que tindrà també una important missió en matèria de protecció enfront d'inundacions.
Els tècnics treballen per a aprofitar el corredor natural que va seguir l'aigua durant la DANA i convertir-lo en un espai capaç de canalitzar part dels cabals durant futures avingudes. Això sí, qualsevol possible derivació d'aigua cap al nou llit del Túria només es plantejarà quan existisca la garantia que este pot assumir eixe volum de forma completament segura.
Actuacions en el Magre i les pedanies del sud de València
La Confederació també prepara diverses actuacions en el riu Magre, on es projecten noves zones d'emmagatzemament d'aigua tant aigües amunt d'Utiel com entre l'embassament de Forata i Carlet. En Algemesí es planteja ampliar el llit pel seu marge dret per a donar més espai al riu i recuperar la vegetació de ribera, a més de restaurar ambientalment la seua desembocadura en el riu Xúquer amb la finalitat de millorar el comportament hidràulic del conjunt del sistema.
Les pedanies del sud de València, molt afectades durant la DANA, també formen part del pla. En este cas s'estudiaran mesures per a facilitar l'evacuació de l'aigua quan es produïsquen desbordaments. Entre les actuacions previstes figura l'eliminació o reducció d'obstacles que dificulten el drenatge i la millora de la connectivitat hidràulica del territori.
Un dels aspectes que s'analitzarà serà l'efecte barrera que poden generar infraestructures com la V-30 o determinades línies ferroviàries durant episodis de pluges torrencials.
Els primers projectes arribaran esta tardor
El full de ruta ja està definit. La Confederació Hidrogràfica del Xúquer preveu disposar durant la pròxima tardor de les primeres propostes tècniques d'actuació. Una vegada redactades, s'obrirà un procés de participació pública que administracions, entitats socials, associacions i ciutadans podran conéixer les diferents alternatives i presentar suggeriments abans que s'aproven definitivament els projectes.
La intenció és que les actuacions puguen tramitar-se i licitar-se de manera escalonada per a agilitzar-ne l'execució i començar com més prompte millor les obres considerades prioritàries. Amb este conjunt d'actuacions, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer pretén adaptar el territori a una realitat climàtica marcada per fenòmens cada vegada més extrems. L'objectiu no és eliminar per complet el risc d'inundacions, sinó minimitzar-ne les conseqüències mitjançant infraestructures que permeten gestionar l'aigua de manera més eficient i protegir els municipis.