Imagina col·locar en fila totes les botelles de plàstic que una ciutat deixa de consumir en un estiu. Si ho fera València, la filera mesuraria més de 227 quilòmetres: exactament la distància per carretera fins a Alacant. La xarxa de 78 fonts d'aigua refrigerada PUSDAR de l'Ajuntament de València ha evitat ja la producció de 2,4 milions de botelles de plàstic de 500 ml i l'emissió de 380 tones de CO₂ només en el primer semestre de 2026. Les dades, presentades este dimecres per la presidenta d'EMIVASA i alcaldessa en funcions, María José Ferrer San Segundo, convertixen la ciutat en un referent nacional en polítiques de sostenibilitat urbana i economia circular.
Un estiu de rècord: més calor, més consum
La calor extrema que ha castigat la Comunitat Valenciana este estiu ha actuat, paradoxalment, com el millor aliat d'estes fonts públiques. Durant les dos onades de calor registrades entre juny i agost, les deu fonts PUSDAR amb major afluència superaren els 7.000 litres d'aigua subministrats al dia. El resultat és un increment del consum del 38,2% respecte al mateix període de 2025: els ciutadans passaren de consumir 373 m³ a 515 m³ d'aigua en eixos tres mesos.
"El consum ha augmentat un 38,2% en el que portem d'estiu, en passar de 373 m³ a 515 m³, la qual cosa representa tot un èxit" - María José Ferrer San Segundo, presidenta d'EMIVASA i alcaldessa en funcions de l'Ajuntament de València
Des de gener de 2026, el conjunt de la xarxa ha subministrat un total de 1.206 m³ d'aigua. Estes fonts estan dissenyades específicament per a espais exteriors i compten amb tecnologia avançada que garantix la màxima seguretat i higiene, sent capaces de dispensar fins a 120 litres per hora d'aigua refrigerada i filtrada. A més, incorporen un sistema d'ús sense contacte mitjançant sensors de moviment i es complementen amb sistemes de neteja mitjançant ozó i llums ultraviolades amb funció antibacteriana, així com filtres de sediments i carbó actiu que milloren la qualitat i el sabor de l'aigua.
Les fonts més utilitzades, un mapa de l'estiu valencià
No totes les fonts funcionen igual. Les ubicades en zones de gran trànsit turístic i d'oci s'han endut la palma. La font del Jardí del Túria, en el tram pròxim a la Ciutat de les Arts i les Ciències, és la més demandada de tota la xarxa amb 24 m³ consumits durant l'estiu, seguida per la de CACSA amb 18 m³ i les dos fonts de La Marina, amb 18 m³ i 15 m³ respectivament. També destaquen les de Músic Ayllón en el Parc de l'Oest, la Casa de la Misericòrdia, Santiago Rusiñol, Jardins del Real, la plaça de la Reina i les Torres dels Serrans, cada una amb entre 10,5 i 12 m³ registrats.
Quant als barris amb major consum acumulat al llarg de tot l'any, el llistat l'encapçalen El Grau, Sant Francesc, Benimàmet, La Fonteta de Sant Lluís i La Seu, seguits de Benicalap, El Carme, Favara, Benimaclet i Nou Moles. Una geografia del consum que reflectix tant la densitat de població com la implantació territorial de la xarxa.
De 22 fonts en 2022 a 78 en 2026: el creixement d'una aposta municipal
La història de les PUSDAR en València és també la història d'una idea que va anar guanyant tracció. En 2022, el consum total de les 22 PUSDAR amb què comptava la ciutat va ser de 1.183 m³, una xifra que hui s'assolix ja només en el primer semestre de l'any. En 2023 la ciutat va passar de comptar amb 25 fonts a disposar de 46; un any després la xifra va arribar a les 54 unitats i, entre 2025 i principis de 2026, la xarxa es va ampliar fins a les 77 fonts operatives. Hui són ja 78.
La implantació d'estes fonts ha experimentat un creixement constant en els últims anys. La seua implantació combina zones de gran afluència de persones, com la Ciutat de les Arts i les Ciències, La Marina o els Jardins del Túria, amb barris i pedanies, acostant este servici a tota la ciutadania. L'Ajuntament preveu continuar ampliant la xarxa durant este any per a millorar la cobertura en nous espais estratègics de la ciutat.
Menys plàstic, menys carboni: l'aritmètica de la sostenibilitat
Darrere de cada glop en una font PUSDAR hi ha una cadena d'impactes ambientals que no es produïxen: l'extracció de petroli per a fabricar l'envàs, el transport, l'emmagatzemament en fred, la gestió del residu. Des del consistori destaquen que esta mesura ajuda a disminuir l'impacte ambiental associat a la fabricació, distribució i tractament d'estos envasos, reforçant les polítiques municipals de sostenibilitat i economia circular.
Només entre juny i agost, el consum es va disparar un 40% respecte al mateix període de 2025, la qual cosa es va traduir en l'evitació d'1.032.000 botelles de mig litre en només tres mesos. Si s'estén el càlcul a tot el primer semestre de l'any, la xifra ascendix a 2,4 milions de botelles i 380 tones de CO₂ no emeses a l'atmosfera. Per a un ciutadà que recorre la ciutat diàriament, l'impacte és tan concret com invisible: aigua freda, gratuïta i sense envàs d'un sol ús, a l'abast de la mà en quasi qualsevol barri de la ciutat. En un context d'estius cada volta més durs i de creixent pressió sobre els recursos hídrics, l'aposta de València per estes infraestructures comença a retre comptes amb dades que difícilment admeten discussió.