Hi havia qui estudiava a les tres de la matinada del 24 de maig. I no estaven a soles: eixe dia es registraren 1.113 accessos en les cinc biblioteques municipals de València que romangueren obertes sense interrupció, la xifra més alta de tot el període. L'experiment —inèdit per a la Xarxa de Biblioteques Municipals de la ciutat— ha llançat les seues primeres dades: aproximadament 15.000 persones utilitzaren el servici entre el 15 de maig i el 15 de juny de 2026, un resultat que el mateix Ajuntament interpreta com un suport ciutadà clar a la iniciativa.
Un projecte pilot sense precedents en la ciutat
La idea no era nova en el panorama nacional. La Comunitat de Madrid ja ampliava des de l'11 de maig fins al 3 de juliol l'horari d'onze biblioteques públiques de la capital per a facilitar als estudiants la preparació dels exàmens del segon semestre. Però a València, la proposta va ser més ambiciosa i amb un origen concret: la mesura donava resposta a la demanda del Consell de la Joventut de València en relació amb la necessitat de nous espais públics d'estudi. L'obertura extraordinària de biblioteques les 24 hores en època d'exàmens va ser, precisament, una de les propostes anunciades per l'alcaldessa de València, María José Catalá, durant l'últim debat sobre l'estat de la ciutat.
El camí fins a fer-ho realitat, no obstant això, no va ser senzill. L'Ajuntament va iniciar al gener el procediment per a contractar els servicis de vigilància i seguretat necessaris, però la licitació va quedar deserta en no presentar-se ofertes econòmiques per part de les empreses. La solució va arribar de dins: més de 1.200 funcionaris i funcionàries es van oferir voluntaris per a prestar el servici i garantir l'ús dels espais d'estudi. El servici va suposar una inversió municipal d'aproximadament 300.000 euros.
"La implantació d'este servici ha suposat un important repte organitzatiu per part de l'Ajuntament de València i del seu personal. Ha sigut necessari adaptar edificis concebuts per a un ús ordinari, establir un dispositiu extraordinari d'obertura i vigilància i coordinar distints servicis municipals per a garantir el funcionament continuat de les instal·lacions durant un mes." - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
Cinc barris, un mes i aproximadament 15.000 visites
Els cinc centres que participaren en esta obertura extraordinària foren les biblioteques Carola Reig (Benimaclet), Azorín (Patraix), Eduard Escalante (Arrancapins), Joan de Timoneda (Beniferri) i Clara Santiró i Font (Sant Marcel·lí - Camí Real). Distribuïdes per distints punts de la ciutat, funcionaren com una xarxa de refugis nocturns per a l'estudi, accessibles des de qualsevol barri sense necessitat de desplaçar-se al centre.
La biblioteca Joan de Timoneda fou la més visitada, amb 3.638 usuaris registrats. La seguiren Carola Reig amb 3.442 i Eduard Escalante amb 2.931. La segona quinzena de maig concentrà la major pressió sobre els espais: entre el 15 i el 31 de maig es comptabilitzaren 10.095 registres d'accés, quasi el 70% del total del període, coincidint amb l'arrancada dels exàmens en centres docents de la ciutat.
"L'obertura extraordinària d'estes cinc biblioteques municipals respon a una demanda real d'espais públics d'estudi durant l'època d'exàmens, com així confirma l'elevada resposta de la ciutadania durant este període." - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
Un perfil d'usuari molt definit: dones adultes i estudiants
Els números no deixen lloc a dubtes sobre qui usà el servici. De les 14.600 assistències registrades, a penes 66 correspongueren a menors d'edat, la qual cosa confirma que l'obertura nocturna fou aprofitada fonamentalment per estudiants universitaris i adults en període de formació. Quant al gènere, les dones representaren el 60,6% de les persones usuàries, enfront del 38,9% d'homes, una bretxa que pot llegir-se com un indicador dels hàbits d'estudi diferenciats entre sexes, encara que també del major ús femení dels equipaments culturals públics en general.
Més enllà de les dades d'assistència, l'Ajuntament destaca un altre element que no sempre és evident quan es parla de biblioteques nocturnes: la seguretat. La presència continuada de personal municipal i unes normes clares de convivència convertiren estos espais en entorns de confiança, especialment rellevants per a aquells que arribaven o se n'anaven en horari nocturn. No és un detall menor: que una dona puga estudiar sola fins a les quatre del matí en un espai públic sense percebre inseguretat diu molt sobre com està gestionat un servici.
¿Repetirà l'experiment?
Les obertures estan previstes en dos períodes concrets, coincidint amb les principals convocatòries d'exàmens oficials: el primer tram va del 15 de maig al 14 de juny, i el segon es desenrotllarà del 10 de desembre al 10 de gener. Els resultats del primer tram reforcen l'aposta. Quasi 15.000 persones en un mes, un pic de més de mil usuaris en un sol dia i una demanda concentrada en les nits prèvies als exàmens configuren un argument difícil d'ignorar per a qui haja de decidir si este model es consolida, s'amplia a més centres o simplement es repetix. La biblioteca, eixe espai que molts associen a la tranquil·litat diürna, acaba de demostrar que també té molt a dir quan la ciutat dorm.