Què passaria si les abelles pogueren dibuixar un mapa de la ciutat? En certa forma, això és exactament el que han fet. El Paleontològic de València acull fins al pròxim 2 d'agost l'exposició "Isaac Senchermes. Archivo vivo del paisaje urbano. Polen, pintura expandida y ecologías de la ciudad", una proposta artística que partix d'un punt de partida tan insòlit com precís: durant un any, les abelles de les arnes municipals de la ciutat han actuat com a agents d'observació del territori, recollint mostres de pol·len en cada vol i construint, sense saber-ho, un arxiu biològic de la diversitat vegetal urbana.
Un any d'investigació que comença en una arna
El projecte no va nàixer en un estudi. Va nàixer entre bresques. Isaac Senchermes, llicenciat en Belles Arts i amb dos màsters en Arts Visuals i Multimèdia i en Fotografia per la Universitat Politècnica de València, va passar l'últim any recol·lectant periòdicament les mostres de pol·len transportades pels eixams municipals de la ciutat. La seua mirada no és només la d'un artista: va aprendre apicultura del seu avi i hui manté una explotació pròpia a la Serra Calderona. Eixa doble condició —artista i apicultor— és exactament el que fa singular el seu treball.
El mecanisme conceptual és tan senzill com poderós. Les abelles ixen de les arnes, recorren parcs, jardins, solars i terrats, i tornen carregades de pol·len. Eixe pol·len, classificat per Senchermes segons les seues qualitats cromàtiques, es convertix en pigment orgànic. I eixe pigment, en pintura. El resultat és una sèrie de pintures-seqüència que funcionen com a registres temporals del paisatge urbà: cada variació de color, intensitat o densitat és, alhora, una dada ecològica, un residu biològic i una imatge del territori.
"València és l'únic ajuntament d'Espanya que disposa d'un apiari municipal, una iniciativa pionera d'apicultura urbana que demostra que les persones i les abelles poden compartir l'espai urbà perquè són essencials per a l'equilibri de l'ecosistema" - José Luis Moreno, regidor d'Acció Cultural i Patrimoni de l'Ajuntament de València
Un projecte que va nàixer d'una intervenció de bombers
La història del rusc municipal de València té un origen quasi novel·lesc. En 2015, els bombers de la ciutat acudiren a retirar una colònia d'abelles que s'havia instal·lat a l'interior d'un xop. En lloc d'eliminar-la, l'Observatori Municipal de l'Arbre (OMAV) traslladà l'eixam a dependències municipals. Eixe rescat improvisat es convertí en el punt de partida del que hui és una xarxa de 24 ruscos distribuïts en set ubicacions distintes de la ciutat.
Des d'aleshores, l'OMAV i la Unitat d'Himenòpters del Servei de Bombers, Prevenció i Intervenció de l'Ajuntament gestionen conjuntament els avisos relacionats amb eixams localitzats a la ciutat. El volum de treball dona una idea de l'escala del fenomen: s'han arribat a atendre més de 400 intervencions a l'any. La dràstica reducció de la població d'abelles que s'ha produït en les dos últimes dècades, tant a Europa com als Estats Units, ha propiciat l'aparició de projectes d'apicultura urbana en diferents ciutats al voltant del món. València, amb el seu rusc municipal, porta una dècada apostant per eixe camí.
El regidor José Luis Moreno ho resumí amb claredat: l'Ajuntament gestiona des de fa deu anys eixes 24 ruscos i, amb esta exposició, dona un pas més: convertir el rusc en pintura, en cultura i en registre de diversitat.
El dissabte, l'artista obri el rusc al públic
L'exposició no només es mira; també s'explica. Este dissabte 23 de maig, Isaac Senchermes oferirà una mediació concebuda com a trobada oberta amb el públic. No serà una conferència a l'ús: els assistents podran comprendre de primera mà les connexions entre natura, ciència i creació contemporània, acostar-se al funcionament d'un rusc com a organització social i entendre la importància del pol·len com a recurs per a la supervivència i el paper de les abelles com a agents mediambientals. Una oportunitat poc habitual per a vore com una idea que comença amb un insecte acaba convertint-se en art penjat en una paret.
La mostra pot visitar-se en el Paleontològic de dimarts a dissabte i festius, de 10 a 19 hores, fins al 2 d'agost. En el fons, la pregunta que deixa en l'aire és inevitablement bella: si les abelles porten anys sobrevolant València i registrant la seua flora sense que ningú ho sabera, quantes altres històries invisibles està contant la ciutat sense que ningú haja pensat encara a escoltar-les?