La pedania de La Torre, que fa menys de dos anys va quedar sepultada baix el fang de la DANA del 29 d'octubre de 2024, va tornar este dijous a enfrontar-se a una inundació. Esta vegada, afortunadament, l'aigua era fictícia. La Policia Local de València va protagonitzar allí una prova pilot internacional del projecte europeu LEAD-PRO, el primer exercici d'estes característiques que es realitza a Espanya amb intel·ligència artificial, drons i sistemes avançats de coordinació aplicats a una emergència real simulada.
Un simulacre amb accent europeu
L'escenari triat no va ser casual. La Torre carrega amb la memòria recent d'una de les majors catàstrofes naturals de la història moderna d'Espanya, i eixe context convertix qualsevol exercici de preparació en una cosa més que un tràmit burocràtic. Durant quasi dos hores, efectius de la Policia Local, Bombers i Creu Roja van recrear l'evolució d'una inundació que afectava el CEIP Padre Manjón, des de l'activació de l'alerta primerenca i el confinament preventiu de tota la comunitat educativa en les plantes superiors de l'edifici fins a l'evacuació completa i segura de les instal·lacions.
L'exercici no va ser un assaig a l'ús. La jornada va reunir representants d'institucions europees, servicis d'emergència, cossos policials, responsables polítics, investigadors, experts internacionals i empreses tecnològiques especialitzades en gestió de crisis i protecció civil. També van estar presents observadors del servici de gestió de crisis de París i representants directes de la Comissió Europea, que van seguir en directe cada una de les fases operatives del simulacre.
Què és LEAD-PRO i per què importa
LEAD-PRO, les sigles del qual responen a «Assistència a les Forces de l'Orde per a la Predicció de Desastres i l'Optimització de la Recuperació», és un projecte europeu que integra intel·ligència artificial i altres tecnologies per a millorar la resposta davant catàstrofes. Amb un pressupost d'1,5 milions d'euros, està finançat pel programa Horitzó d'Acció d'Innovació de la Comissió Europea i coordinat per Nuuk Technologies, amb socis com ISACA i els ajuntaments de València i Barcelona. Va començar en setembre de 2024 i conclourà en agost de 2026.
Mitjançant tecnologies avançades com IA, IoT i anàlisi de dades, LEAD-PRO pretén facilitar la comunicació entre policia, bombers, equips mèdics i altres forces i cossos de seguretat per a una gestió i coordinació més àgil que permeta saber a quines zones dirigir els operatius. Dit d'una altra manera: no es tracta només d'arribar abans, sinó d'arribar millor informat i al lloc correcte.
La Policia Local de València lidera a Espanya les proves de camp d'esta iniciativa i es convertix així en el primer cos de seguretat de l'Estat a provar un sistema que integra tecnologies punteres i intel·ligència artificial per a la gestió de catàstrofes i la protecció d'espais naturals i aglomeracions humanes.
Drons, càmeres i un lloc de comandament en camp
El cor tecnològic del simulacre va ser un Lloc de Comandament Avançat (PMA) desplegat sobre el terreny, des del qual es van coordinar totes les actuacions. Al seu voltant orbiten algunes de les ferramentes més avançades en gestió d'emergències: drons policials per a monitorització aèria de l'escenari, sistemes temporals de videovigilància amb comptatge de persones en temps real i aplicacions que permeten compartir informació operativa, generar alertes automàtiques, assignar tasques als efectius i fer un seguiment continu de tots els recursos desplegats.
Durant el simulacre es van avaluar aspectes clau com la coordinació entre els distints servicis d'intervenció, la gestió d'informació en temps real, l'activació d'estructures de comandament, l'evacuació de persones vulnerables i l'ús de noves tecnologies aplicades a emergències i protecció civil. L'exercici també va incloure escenaris de cerca i rescat de persones desaparegudes, combinant el vol de drons amb ferramentes de localització i coordinació d'equips en terra.
Un dels objectius centrals del pilot era validar la interoperabilitat entre organismes: comprovar que els diferents cossos i servicis poden parlar el mateix llenguatge tecnològic quan el temps apressa. És precisament eixe punt —la descoordinació entre servicis en els primers moments d'una catàstrofe— un dels grans dèficits que la DANA de 2024 va posar brutalment en evidència.
El llegat de la DANA com a punt de partida
Amb l'augment de la freqüència i gravetat dels desastres relacionats amb el clima, iniciatives com LEAD-PRO són essencials per a garantir que les forces de l'orde estiguen preparades per a gestionar emergències amb més rapidesa, precisió i coordinació. Per a València, no obstant això, açò no és només una qüestió de política europea: és un deute amb els seus propis veïns.
"Amb este pilot, València reforça la seua posició com una de les ciutats europees de referència en l'aplicació de solucions innovadores per a la gestió d'emergències i la protecció de la ciutadania" - Jesús Carbonell, regidor de Seguretat de l'Ajuntament de València
Carbonell també va recordar que la ciutat acumula una experiència amarga però valuosa: la DANA del 29 d'octubre de 2024 i l'incendi de l'edifici de Campanar són dos ferides recents que han obligat els servicis d'emergència a aprendre de pressa i en condicions extremes. "Volem aprendre i alhora traslladar també tot el que hem aprés a altres ciutats europees", va subratllar el regidor.
Els resultats del projecte pilot de la Torre seran fonamentals per a perfeccionar les capacitats de la plataforma, amb el potencial d'una adopció més àmplia en ciutats europees que busquen enfortir les seues estratègies de resiliència davant desastres. Per a una ciutat que coneix de primera mà el que costa arribar tard, eixa possibilitat d'exportar allò aprés té un pes que va molt més enllà d'allò institucional.