Un incendi intencionat a la Devesa del Saler podria haver sigut fins a cinc vegades més devastador. Esta és la conclusió més cridanera que va deixar la reunió extraordinària de la Junta Local de Protecció Civil de València, convocada per a analitzar el dispositiu d'extinció i traçar el camí de la recuperació. Segons la simulació de propagació elaborada pels servicis tècnics, amb les condicions de vent i vegetació existents, el foc podria haver abastat unes 180 hectàrees en a penes 90 minuts. La intervenció coordinada de bombers i mitjans aeris va aconseguir reduir aproximadament un 80% eixa superfície potencialment afectada.
Una resposta que va marcar la diferència
La diferència entre el que va ocórrer i el que podria haver ocorregut és difícil de visualitzar sobre un mapa, però els números la fan brutalment clara. Enfront de les 180 hectàrees que pronosticava el pitjor escenari, l'actuació ràpida dels servicis d'extinció va contindre l'avanç del foc a una fracció d'eixe territori. La Devesa, un ecosistema d'extraordinari valor ambiental enclavat a pocs quilòmetres del centre de València, alberga a més vivendes a l'interior del mateix bosc, una singularitat que afig una dimensió humana al risc i que complica enormement qualsevol operació d'extinció.
"Les dades demostren la importància de la ràpida actuació dels bombers. Sense la seua intervenció, i amb les condicions de vent que es van produir, estaríem parlant d'un incendi fins a cinc vegades més devastador i d'aproximadament 180 hectàrees afectades" - Juan Carlos Caballero, regidor de Prevenció, Extinció d'Incendis i Protecció Civil de l'Ajuntament de València.
Durant la junta, el cap de Bombers, Enrique Chisbert, va exposar les principals conclusions operatives i les dificultats que van trobar els equips sobre el terreny. Entre estes, una que ja apunta cap al futur: els tallafocs existents a la Devesa necessiten ser revisats per a determinar si són suficients i quines actuacions concretes han d'escometre's per a millorar la seua eficàcia. No és una qüestió menor. Els tallafocs són les franges de vegetació eliminada o reduïda que actuen com a barreres naturals enfront de l'avanç de les flames, i el seu disseny i manteniment poden ser decisius en els minuts crítics d'un incendi.
Tallafocs, gestió forestal i acumulació de combustible
Més enllà dels tallafocs, la junta va acordar analitzar també la gestió forestal del parc i l'acumulació de material vegetal sec, un factor que els experts en incendis forestals identifiquen habitualment com un dels principals amplificadors del foc. En entorns com la Devesa, on la biodiversitat coexistix amb la presència humana permanent, eixa acumulació pot convertir un incendi contenible en un que supere la capacitat d'extinció de qualsevol dispositiu. És, en definitiva, un deute pendent que el foc ha tornat a posar damunt la taula.
"Després d'una emergència d'estes característiques la nostra obligació és analitzar el que ha ocorregut, aprendre i millorar per a estar encara millor preparats davant de futurs incendis" - Juan Carlos Caballero, regidor de Prevenció, Extinció d'Incendis i Protecció Civil de l'Ajuntament de València
El regidor va subratllar que millorar la prevenció no sols protegix el parc natural, sinó també als veïns que viuen en ell i als mateixos professionals que arrisquen la seua vida per a extingir els incendis. Una doble responsabilitat que, en el cas de la Devesa, adquirix una dimensió especialment concreta.
El llarg camí de la recuperació
Paral·lel al debat sobre la prevenció, la junta va traçar també el full de ruta per a recuperar la superfície cremada. L'Ajuntament sol·licitarà l'elaboració d'un informe tècnic postincendi que avalue l'impacte sobre el sòl i la vegetació i establisca les bases per a la reforestació. El document haurà de determinar quines mesures són necessàries de forma immediata per a frenar l'erosió i la degradació, i després orientar com, quan i amb quines espècies ha d'abordar-se la recuperació, respectant els ritmes de regeneració natural.
Caballero va ser clar quant als temps: fins que els bombers no donen per extingit l'incendi, no podrà començar eixa anàlisi tècnica. Només llavors els especialistes podran avaluar l'estat real del sòl, la capacitat de regeneració espontània de la vegetació i les zones que requerixen intervenció prioritària. La pressa, en este cas, podria ser contraproduent.
Un incendi intencionat i la resposta política
La Delegació del Govern ha assenyalat que l'incendi va ser provocat de forma intencionada, una dada que el regidor va traslladar a la junta i que afig una capa de gravetat a l'anàlisi. Caballero va aprofitar per a demanar que la investigació avance i que la justícia actue amb contundència, al mateix temps que va mostrar el seu malestar per les reaccions de l'oposició, a la qual va acusar d'haver buscat rèdit polític a les 24 hores de l'inici del foc, quan encara no estava controlat. En paral·lel, va rebutjar que es qüestione l'actuació dels professionals que van participar en l'emergència, als quals va tornar a agrair el treball realitzat juntament amb la Unitat Militar d'Emergències, Protecció Civil, la Policia Local i els servicis sanitaris i voluntaris.
El que queda ara és convertir les lliçons doloroses d'este incendi en mesures concretes. La Devesa porta dècades sent un dels pulmons naturals de València, un espai on el pinar mediterrani conviu amb llacunes, fauna protegida i una comunitat de residents que va triar viure dins del bosc. Que eixe bosc puga resistir millor el pròxim incendi —perquè en el context de canvi climàtic actual, sempre hi ha un pròxim incendi— dependrà de la voluntat política, del rigor tècnic i, sobretot, de no esperar que torne a cremar per a actuar.