Està en funcionament des de 1856 —quan el còlera assolava Europa i l'aigua era sinònim de risc— i mai ha deixat de produir ni un sol dia. La planta potabilitzadora de la Presa, a Manises, és la infraestructura hídrica més antiga d'Europa que seguix operativa en el seu emplaçament original, i ara fa un altre pas cap al segle XXI: València ha aprovat instal·lar en les seues instal·lacions un sistema d'emmagatzematge d'energia solar valorat en quasi un milió d'euros.
La Junta de Govern Local va aprovar este divendres el projecte i va encarregar la seua execució a l'Empresa Mixta Valenciana d'Aigües (EMIVASA), gestora del servici de proveïment d'aigua potable de la ciutat. El pressupost total ascendix a 971.376,29 euros, IVA inclòs, i contempla també els honoraris de redacció del projecte i direcció d'obra.
Una bateria per a no malgastar el sol
La idea és tan senzilla com eficient: quan els panells fotovoltaics de la planta generen més electricitat de la que es consumix en eixe moment, l'energia sobrant no es perd ni es bolca a la xarxa sense més. S'emmagatzema. I quan el sol baixa o la demanda puja, eixa reserva entra en joc. Per a això servirà el nou acumulador, que tindrà una capacitat de 2,5 megavats hora (MWh) i una potència d'1 megavat (MW). Per a fer-se una idea de l'escala: eixa energia emmagatzemada equival aproximadament al que consumixen 250 llars espanyoles durant un dia sencer.
El projecte no es limita al subministrament de l'equip. Inclou també les obres necessàries per a integrar-lo en la infraestructura existent de l'estació de tractament, que seguirà en funcionament durant tota la intervenció. No pot ser d'una altra manera: La Presa subministra 2.000 litres d'aigua per segon, una xifra que no admet interrupcions. Construïda a mitjan segle XIX com a pionera a Espanya enfront de les epidèmies de còlera, és la potabilitzadora més antiga d'Europa que des dels seus inicis mai ha deixat de funcionar. Tallar l'aixeta, encara que siga breument, no és una opció.
Per això el projecte establix una jerarquia clara: la garantia del proveïment d'aigua potable tindrà prioritat davant de qualsevol interrupció elèctrica que requerisca la connexió del nou sistema. L'aigua, primer. L'energia, després.
L'aigua d'1,6 milions de persones
La potabilitzadora de La Presa constituïx una de les instal·lacions fonamentals del sistema d'abastiment de València i el seu entorn metropolità. La seua producció se suma a la de la planta del Realó, a Picassent, per a abastir conjuntament València i altres 47 municipis de l'àrea metropolitana. Entre ambdues instal·lacions atenen una població pròxima a 1,6 milions d'habitants, amb una demanda de 3.700 litres per segon.
La planta de La Presa utilitza aigües superficials del riu Túria, mentre que la del Realó s'abastix del riu Xúquer. Ambdós estan connectades a una xarxa de més de 240 quilòmetres de grans conduccions que vertebren el subministrament hídric de tota la regió metropolitana.
Huit mesos d'obres, dos anys de pressupost
El termini previst per a executar els treballs és de huit mesos des de l'endemà a la signatura de l'acta de comprovació del replanteig, encara que queda subjecte a la disponibilitat real dels equips —un factor gens menor en el mercat actual de tecnologia d'emmagatzematge energètic— i a la coordinació amb l'activitat de la potabilitzadora. La inversió està inclosa en el Pla Anual d'Inversions de 2026 de la xarxa d'abastiment, amb despesa distribuïda entre 2026 i 2027.
La tramitació administrativa de l'encàrrec correspon al Servici municipal del Cicle Integral de l'Aigua, que executarà l'actuació conforme als plecs que regulen el servici d'abastiment. No és la primera vegada que La Presa afronta una modernització de gran importància: en les últimes dècades ha sigut objecte de successives obres d'adaptació, des de millores en el bombament d'aigua bruta fins a sistemes de desinfecció per radiació ultraviolada. En l'actualitat, La Presa està "a l'avantguarda en els processos de potabilització en el món i té una capacitat d'emmagatzematge de 90.000 m³ d'aigua potabilitzada."
Que una infraestructura nascuda en el segle XIX, quan encara no existia la bombeta elèctrica, incorpore ara bateries d'última generació per a optimitzar el consum d'energia solar diu molt sobre la capacitat d'adaptació d'esta instal·lació. I també sobre la direcció que pren la gestió pública de l'aigua: més eficient, més sostenible i, en definitiva, més preparada per a un futur que l'energia i l'aigua seran recursos cada vegada més estratègics.