Sis-centes setanta peces de fusta tallada, policromada i daurada fa dècades que estan ocultes davall un gruixut mantell de pols i brutícia. L'enteixinat de la Sala Daurada de la Llotja dels Mercaders de València, una de les obres més extraordinàries de l'art medieval europeu, ha començat hui a rebre l'atenció que mereix. L'Ajuntament ha posat en marxa els treballs previs per a la seua restauració integral, un procés que arranca amb un diagnòstic exhaustiu i que culminarà, previsiblement, amb una intervenció valorada en més d'un milió d'euros.
Una bastida al Consolat de Mar, primer pas cap a la recuperació
Este matí s'ha instal·lat en la planta superior de l'edifici del Consolat de Mar la bastida des de la qual els tècnics de l'empresa Noema Restauradores S.L. duran a terme els estudis preliminars. L'actuació, adjudicada el passat 21 de setembre per la Delegació d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, té un pressupost de 36.070,10 euros (IVA inclòs) i un termini estimat de tres mesos, durant els quals l'espai romandrà tancat al públic. No és una xifra menor per a un estudi previ, però tampoc és casual: restaurar bé exigix, abans que res, saber exactament què es té entre mans.
La intervenció, autoritzada el passat 31 de juliol per la Direcció General de Patrimoni Cultural, contempla actuacions molt precises. S'intervindrà en dos bigues i taules, i s'alçarà un metre quadrat de la tarima flotant de la planta superior per a accedir a l'interior de l'enteixinat i analitzar les patologies de l'estructura de fusta. També s'extrauran micromostres per a caracteritzar els materials —pigments, aglutinants i preparacions—, es realitzaran proves de consolidació d'estrats de policromia i assajos de solubilitat per a determinar els sistemes de neteja fisicoquímica més adequats. El diagnòstic serà, en definitiva, tan minuciós com el mateix monument ho exigix.
"L'enteixinat de la Sala Daurada és, sens dubte, una de les grans joies del patrimoni artístic valencià. Les seues talles, pintures i daurats constituïxen un testimoni excepcional de l'esplendor cultural assolit per la nostra ciutat durant el Segle d'Or" - José Luis Moreno, regidor responsable de l'àrea d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals de l'Ajuntament de València
Un sostre que no va nàixer a la Llotja
Una de les particularitats menys conegudes d'este enteixinat és que la seua ubicació original no era la Llotja, sinó la desapareguda Casa de la Ciutat, l'antiga seu del govern municipal valencià. Va ser allí on, en 1418, els jurats de València encarregaren al mestre Joan del Poyo una obra d'ambició desmesurada: una construcció "tan bella i tan costosa com poguera fer-se, segons el consell dels mestres més savis i més experts", amb la finalitat de mostrar al món l'esplendor que vivia aleshores la ciutat.
Quan la Casa de la Ciutat va ser demolida en 1859, l'enteixinat va ser desmuntat i guardat, i dècades després va ser reconstruït i instal·lat en la seua ubicació actual, el Saló del Consolat de Mar de la Llotja, en la dècada de 1920. Un trasllat que, vist en perspectiva, va ser un acte de lucidesa patrimonial: sense eixa decisió, una de les obres cims de l'art valencià medieval hauria desaparegut per sempre.
El resultat d'eixe encàrrec original és sorprenent. En el saló principal del Consolat de Mar es conserva este magnífic enteixinat realitzat per Juan del Poyo. L'estructura està composta per 670 peces distribuïdes en 19 bigues de fusta recolzades en dobles jàssenes, en les quals apareixen representats l'escut de la ciutat, motius d'inspiració bèl·lica, figures quimèriques i al·lusions musicals, entre altres escenes. L'obra incorpora de forma pionera escultura, estofats, pintura i daurat, una combinació que, segons els especialistes, mancava de paral·lelismes en la seua època.
L'enemic silenciós: segles de brutícia acumulada
El problema és que hui tota eixa esplendor a penes es pot apreciar. L'enteixinat es troba cobert per un gros estrat de brutícia de naturalesa ambiental: conseqüència del pas del temps, de la contaminació atmosfèrica i de dècades de falta de manteniment. La brutícia no és només un problema estètic; afecta directament la conservació del conjunt. La neteja és una de les fases més complexes a causa de l'acumulació de brutícia i a la necessitat de conservar tant el daurat com les policromies originals.
Per això, un dels objectius d'esta primera fase és la retirada de la pols i de la capa acumulada de brutícia en la zona de l'enteixinat a intervindre, eliminant els estrats aliens a la peça sense danyar les capes originals de la superfície. Una tasca de bisturí, no de brotxa grossa.
El 30 aniversari de la declaració UNESCO, marc simbòlic de la restauració
La Llotja va ser declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO el 7 de desembre de 1996, i este 2026 es complix el 30 aniversari d'eixe reconeixement. No és casualitat que l'Ajuntament haja triat este any per a iniciar la recuperació d'un dels seus elements més valuosos i, paradoxalment, menys visibles. La Llotja de la Seda o dels Mercaders és considerada l'exemple més brillant del gòtic civil europeu, un títol que obliga a mantindre cada racó de l'edifici a l'altura de la seua història.
Una vegada conclosos els estudis previs, els seus resultats serviran de base per a la redacció i execució del projecte tècnic de restauració integral. El cassetonat que els jurats del segle XV van manar construir per a mostrar al món la grandesa de València porta massa temps esperant que algú el retorne a la llum. Eixe moment, per fi, ha començat.