- Ribó proposa un festival internacional de pirotècnia perquè València "siga un aparador per al món"
- La València verda de Ribó: més parcs, protecció de l'horta i lluita contra el canvi climàtic
La cultura festiva de la ciutat, sens dubte, ha sigut una de les grans apostes del Govern de la Nau. I és que, en aquests quatre anys, València no solament ha potenciat les seues festes, localment i internacionalment, sinó que ha treballat perquè adquirisquen el protagonisme que es mereixen dins de la ciutat, evolucionant també cap a la sostenibilitat, un dels senyals d'identitat d'aquest govern del canvi.
Les Falles són el clar exemple. I és que malgrat l'assoliment que va suposar la seua declaració com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, des de la regidoria de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València han impulsat moltes altres iniciatives que han contribuït a crear unes festes més obertes i participatives.
Obrir el balcó a la ciutadania per a gaudir de les mascletaes, despolititzar l'elecció de la Falla Municipal, gràcies a l'elecció d'un jurat plural i divers, o l'aposta per la sostenibilitat han sigut algunes de les claus. De fet, l'alcalde de València i candidat per Compromís a revalidar, Joan Ribó, ja ha anunciat algunes mesures de futur com a ajudes econòmiques a les comissions falleres perquè els monuments estiguen fets amb materials més sostenibles; un major foment de la cultura en els barris; o un Festival Internacional de la Pirotècnia per a potenciar, encara més, un element característic de les celebracions valencianes, com és la pólvora.
No obstant això, no ha sigut en l'únic àmbit en el qual s'ha treballat. I és que els museus també han format una part indispensable d'aquesta legislatura. Així, gràcies a l'esforç invertit, el Museu de la Setmana Santa Marinera, el Museu Faller i el Museu del Corpus ja poden fer gala d'haver sigut reconeguts oficialment per la Conselleria de Cultura com a museus de la Comunitat Valenciana.
Una bona notícia si es té en compte que aquesta titularitat permet als museus festius de la ciutat, que cada vegada guanyen més visitants, accedir a subvencions i ajudes públiques i d'entitats. "És una satisfacció que suposa un impuls per a promocionar les festes de València a través dels museus festius de la ciutat", explicava llavors el regidor de Cultura Festiva, Pere Fuset.
I eixa promoció de la festa, la cultura i la tradició valenciana, malgrat el que els partits de l'oposició han volgut difondre, no ha deixat de costat a les festivitats religioses, a les quals encara se'ls ha donat més protagonisme amb activitats complementàries per a, per exemple, protegir i difondre el valor patrimonial del Corpus valencià o amb el repartiment d'informació sobre Sant Vicent Ferrer.
Però, si per alguna cosa s'ha caracteritzat el Govern de la Nau ha sigut per l'obertura dels espais públics a la ciutadania. La celebració de la nit de cap d'any en la Plaça de l'Ajuntament o acostar la Gran Fira són alguns dels exemples més destacats. De fet, en tan sols una legislatura, la Gran Fira s'ha consolidat com un important motor econòmic, turístic, cultural i social per a la ciutat, aconseguint una participació que, l'any passat, va superar les 250.000 persones.
La cultura festiva de primer nivell s'ha instaurat a la ciutat de València, atorgant-li el paper que es mereix, doncs, a més de la celebració, les nostres festes són sinònim d'identitat i tradició valenciana i, per descomptat, una de les peces clau per a dinamitzar l'economia local.