El pròxim diumenge 21 de juny, València es convertix en l'escenari d'una de les carreres populars amb més càrrega social del panorama esportiu espanyol. La Carrera Ponle Freno, que este any celebra el seu 18é aniversari, prendrà el Passeig de l'Albereda a les 08:30 hores amb un únic propòsit: destinar cada euro recaptat a projectes de sensibilització, prevenció i acompanyament de persones afectades per sinistres de trànsit. No hi ha marques personals a batre. Ací es corre per una cosa més gran.
Una cita que complix majoria d'edat amb més compromís que mai
Díhuit anys donen per a molt. Des que Atresmedia i la Fundació AXA posaren en marxa esta iniciativa, la Carrera Ponle Freno ha recorregut ciutats de tota Espanya recordant que darrere de cada estadística d'accident hi ha una persona i una família. València serà la pròxima parada del Circuit de Carreres de Ponle Freno en 2026, any que l'acció impulsada per Atresmedia juntament amb el seu soci estratègic Fundació AXA complix el seu 18é aniversari des que començara la seua labor per reduir les víctimes d'accidents en carretera. La ciutat no és una seu qualsevol: la seua participació este any ve acompanyada d'un gest institucional que va més enllà del tret d'eixida.
La regidora d'Esports, Rocío Gil, no sols va estar present en la presentació de l'esdeveniment, sinó que va aprofitar l'acte per a anunciar que l'Ajuntament de València s'adherix al manifest impulsat pels organitzadors, un document que exigix a les administracions públiques reforçar les seues polítiques de seguretat viària amb un objectiu concret: reduir un 50% els morts i ferits en accidents de trànsit abans de 2030.
"A les huit i mitja estarem tots dempeus per a donar el tret d'eixida d'una carrera que la gent no corre per la seua marca personal, ho fa per millorar la ciutadania" - Rocío Gil, regidora d'Esports de l'Ajuntament de València
Les dades que incomoden: el 27% dels morts, en ciutat
La presentació de la carrera va tindre este any un component especialment revelador. Els organitzadors van donar a conéixer un estudi sobre seguretat viària que llança xifres que inviten a la reflexió. Els accidents en entorns urbans representen el 27% de les persones mortes en sinistres viaris, una proporció que situa les ciutats —no sols les carreteres interurbanes— com a escenaris crítics on la prevenció continua sent una assignatura pendent.
En el cas concret de València, les dades de l'estudi oferixen una imatge més matisada. El 45% dels enquestats considera que la ciutat té una seguretat viària per als vianants millor que altres ciutats que ha visitat. No obstant això, la nota mitjana que la ciutadania li atorga a la seguretat viària de la ciutat és de 6,24 sobre 10. Un aprovat just que, llegit en clau de política pública, deixa marge de millora evident.
Com, on i amb qui córrer este diumenge
La carrera, amb dos modalitats —5K i 10K—, serà el pròxim diumenge 21 de juny, amb eixida a les 08:30 hores. La zona d'eixida i meta se situarà en el Passeig de l'Albereda, entre el pont de Montolivet i el pont de l'Assut de l'Or. Un enclavament privilegiat al costat del riu Túria que, per a molts valencians, forma ja part de l'imaginari col·lectiu de l'esport popular en la ciutat.
Una vegada finalitzades les carreres de 5K i 10K, tindran lloc carreres infantils, amb distàncies adaptades a les edats dels participants: d'11 a 14 anys, de 6 a 10 anys i fins a 5 anys. Una forma d'introduir els més menuts en una cultura de la seguretat viària que, idealment, hauria d'aprendre's abans de seure al volant.
La inscripció a la carrera es manté oberta fins al mateix dia de la prova o fins a esgotar dorsals. Com en totes les carreres de Ponle Freno, els fons es destinaran íntegrament a projectes de sensibilització i prevenció o en suport a víctimes d'accidents de trànsit. Una garantia que convertix cada dorsal en una cosa més que un número: en un acte concret de solidaritat.
En un moment que la seguretat viària urbana copa debats sobre mobilitat sostenible, carrils bici i límits de velocitat, que una ciutat com València pose el seu nom en un manifest d'estes característiques no és un gest menor. És, també, una declaració d'intencions sobre quin tipus de ciutat vol ser.