Hi ha dates que pesen més que altres. El pròxim 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, València no només celebrarà la seua festa gran: ho farà amb el pes de 750 anys d'història sobre les espatles. En 2026 es complix any i mig de segle des de la mort de Jaume I el Conqueridor, el rei que va fundar el Regne de València en el segle XIII, i la ciutat ha decidit que l'efemèride no passe de llarg. La Reial Senyera i l'espasa del monarca compartiran protagonisme en els actes centrals d'una programació que arranca el 2 d'octubre i s'estén fins al dia gran.
Un aniversari que marca tota la celebració
Jaume I va faltar el 27 de juliol de 1276, tancant un regnat de quasi sis dècades que va transformar el mapa polític i cultural de la Mediterrània occidental. El seu llegat inclou la creació del Regne de València i l'establiment d'unes bases d'autogovern que han marcat de manera decisiva la identitat institucional, cultural i social de la terra valenciana. Que 750 anys després la seua espasa aparega en la processó cívica més important de la Comunitat no és un gest menor: és una declaració d'intencions sobre com València vol honrar les seues arrels.
L'Ajuntament de València havia acordat dedicar tot l'any 2026 a la figura de Jaume I, incorporant esta efemèride de forma transversal a la programació cultural i educativa municipal. El 9 d'Octubre serà, en eixe sentit, l'acte culminant d'un any sencer de commemoració.
"Este 9 d'Octubre té un significat especial perquè coincidix amb el 750 aniversari de la mort de Jaume I, una figura fonamental de la nostra història. Per això, enguany volem que els valencians puguen contemplar junts dos símbols d'enorme valor: la Reial Senyera i l'espasa de Jaume I" - Mónica Gil, regidora de Festes i Tradicions de l'Ajuntament de València
Moros i Cristians obrin el calendari festiu
La programació, aprovada per la Junta de Govern Local, arrancarà el divendres 2 d'octubre amb l'Entraeta Festera de Moros i Cristians, organitzada per la Federació Valenciana de Moros i Cristians (Fevamic). La comitiva partirà des de la plaça de la Mare de Déu a les 20:00 hores i recorrerà alguns dels carrers més històrics del centre de València —Cavallers, Bolseria, Barreteria o del Mar, entre altres— abans de tornar al punt de partida.
El dissabte 3 d'octubre, les celebracions continuaran amb l'Entrada Infantil de Moros i Cristians, a les 17:00 hores, des de la plaça del Tossal fins a la plaça dels Furs, al costat de les Torres de Serrans. A les 20:00 hores, eixe mateix espai acollirà les Ambaixades de la Conquesta. I el diumenge 4, a les 11:30 hores, tindrà lloc l'ofrena floral en la Catedral de València, seguida del tradicional Alardo d'arcabusseria amb desfilada per la plaça de la Reina, el carrer de Sant Vicent i la plaça de l'Ajuntament.
La Nostra Senyera: dos símbols, un mateix saló
El moment més singular de tota la programació arribarà el dijous 8 d'octubre, vespra del dia gran. El Saló de Cristall de l'Ajuntament obrirà les seues portes de 10:00 a 21:00 hores per a acollir l'exposició La Nostra Senyera, una cita que enguany tindrà un caràcter veritablement excepcional: la Reial Senyera i l'espasa de Jaume I estaran exposades juntes, cara a cara, com dos testimonis de pedra d'una història compartida. No és fàcil vore reunits estos dos símbols, i la regidora Gil no ha dubtat a qualificar-ho d'"oportunitat històrica perquè valencians i visitants puguen contemplar estos dos símbols junts".
La jornada del 8 d'octubre inclourà a més tres interpretacions del Cant a la Senyera a càrrec de la Coral Polifònica Valentina, a les 19:00, 19:30 i 20:00 hores, també en el Saló de Cristall. A partir de les 19:30, la plaça de l'Ajuntament es convertirà en escenari d'una Mostra de Balls, Músiques i Cançons Valencianes, amb la participació del Grup de Dansa de l'Alcúdia, el Grup de Danses de El Piló i el Grup de Danses Arcud de la Vall d'Uixó, acompanyats per la Colla Va de Bó de Quart de Poblet. La jornada tancarà amb una dansà popular i, a les 23:30 hores, un espectacle de pirotècnia en el Pont de Montolivet posarà el punt final —i lluminós— a la vespra.
El gran dia: processó, tedèum, ofrena i mascletà
El divendres 9 d'octubre, els actes centrals començaran a les 12:00 hores amb la Processó Cívica, que arrancarà des de la plaça de l'Ajuntament amb el tradicional descens de la Reial Senyera des del balcó consistorial. Enguany, l'espasa de Jaume I acompanyarà la Senyera en el recorregut, reforçant el caràcter històric i simbòlic d'una jornada que ja de per si és la més important del calendari valencià.
La comitiva recorrerà el carrer de Sant Vicent i la plaça de la Reina fins a accedir a la Catedral per la Porta dels Ferros, on se celebrarà un solemne tedèum. Des d'allí, la processó continuarà per la plaça del Palau Arquebisbal, el carrer Barxilla i la plaça de la Reina, per a dirigir-se pel carrer de la Pau fins a la plaça d'Alfons el Magnànim. Davant l'estàtua del rei Jaume I es depositaran les tradicionals corones de flors —un gest que enguany cobra una dimensió encara major— abans que la comitiva torne a la plaça de l'Ajuntament pel carrer del Pintor Sorolla i el carrer de les Barques.
Aproximadament a les 14:00 hores, una vegada conclosa la Processó Cívica, arribarà la mascletà a la plaça de l'Ajuntament, un dels moments més esperats pel públic. La pólvora, el soroll i l'emoció col·lectiva: el 9 d'Octubre no seria el mateix sense ella.
L'homenatge als municipis de la dana
La XXI Entrada de Moros i Cristians, que també forma part dels actes del 9 d'Octubre, tindrà enguany un component especialment emotiu. Representants d'onze localitats afectades per la dana d'octubre de 2024 participaran en l'Entrada de Moros i Cristians, convertint la celebració en un acte de memòria col·lectiva i solidaritat que va més enllà del festiu. Una forma de recordar que la festa també pot ser una abraçada.
En definitiva, el 9 d'Octubre de 2026 es presenta com una cita difícilment repetible. No tots els anys conflueixen una efemèride de 750 anys, dos símbols històrics compartint escenari per primera vegada i el record d'una tragèdia recent que encara unix els valencians. La història, la cultura popular i la memòria viva d'un territori es donen la mà en uns actes que, per una vegada, tenen molt més a contar de l'habitual.