El Jardí del Túria porta dècades sent molt més que un parc: és la memòria verda d'una ciutat que va transformar la tragèdia en vida. Ara, València fa un pas significatiu per a restaurar dos dels seus trams més simbòlics, els que va dissenyar l'arquitecte català Ricardo Bofill al costat del Palau de la Música, amb una inversió que supera els 16,6 milions d'euros. La Junta de Govern Local va aprovar este divendres l'obertura del procés de licitació de les obres de rehabilitació dels trams X i XI, un projecte que aspira a retornar al llit el seu esplendor original sense alterar ni una sola línia del seu disseny.
Un parc nascut d'una riuada
Per a entendre l'abast d'esta actuació, convé recordar per què existix el Jardí del Túria. El 14 d'octubre de 1957, la gran riuada de València va inundar la ciutat i va causar la mort d'aproximadament un centenar de persones. En 1958 es va aprovar l'anomenada Solució Sud, i durant els anys posteriors el vell llit va estar preparat per a albergar autopistes, estacions ferroviàries i zones industrials. Van ser les mobilitzacions ciutadanes i els manifestos professionals els que van aconseguir la cessió del llit a València i la seua aprovació definitiva com a zona verda i parc públic. D'aquell pols cívic va nàixer un dels pulmons urbans més volguts d'Europa.
Els Jardins del Túria estan dividits en 16 trams distints amb característiques diferenciades i creuen completament la ciutat de València d'oest a est, enllaçant diversos barris a través del gran eix verd que representen. Hui el jardí atrau més de tres milions de visitants anuals, la qual cosa el convertix en el parc més visitat d'Espanya. I en eixe context, els trams X i XI ocupen un lloc especial: són la firma personal de Bofill en el cor noble de la ciutat.
La petjada de Bofill, a preservar
Ricardo Bofill va dissenyar esta secció en l'àrea noble de la ciutat, amb tarongers i palmeres, al costat del Palau de la Música. Els seus esbossos i maquetes per a l'ambiciós projecte van arribar a atraure més de 100.000 persones a una exposició muntada en la Llotja per a presentar el pla al públic. Dècades després, eixe disseny que va fascinar tota una generació de valencians mostra l'inevitable desgast del temps, i és precisament ací on intervé ara l'Ajuntament.
El contracte que ix a licitació —amb un pressupost inicial de 16.664.779,60 euros— contempla la rehabilitació integral de l'espai del llit comprés entre els ponts de les Flors i de l'Àngel Custodi. El tram X va des del Pont de les Flors fins al Pont d'Aragó, mentre que el tram XI s'estén des del Pont d'Aragó fins al Pont de l'Àngel Custodi. La zona és, en definitiva, un dels passejos més freqüentats de la ciutat, escenari quotidià de corredors, famílies i visitants que potser no saben que caminen sobre un disseny amb quatre dècades d'història.
Què canviarà i què es conservarà
La clau del projecte està en l'equilibri entre restauració i respecte. Les obres inclouen la renovació de l'empedrat, la millora de la jardineria, el canvi de les fonts del Palau de la Música, un sistema de canonades renovat i la construcció d'un estany nou baix el Pont de l'Àngel Custodi. Tot això, segons l'Ajuntament, respectant el disseny original de l'urbanista català, en línia amb el Pla Especial de Protecció (PEP) de l'Eixample. No es tracta de reinventar, sinó de recuperar. El projecte ha sigut redactat per l'empresa Auraval Ingenieros, que s'ocuparà també de la direcció d'obra, i va ser aprovat per l'Organisme Autònom Parcs i Jardins el passat mes de maig.
"Una iniciativa de gran rellevància per a renovar i posar en valor dos dels trams més emblemàtics del Jardí del Túria, un dels grans espais verds, esportius i de convivència de València" - Juan Carlos Caballero, portaveu municipal de l'Ajuntament de València
Un projecte que arriba amb urgència
Els jardins del Túria són hui l'autèntic «pulmó verd» de València i s'han convertit en un referent de regeneració urbana, connectant barris, reduint el trànsit i proporcionant un espai enorme ideal per a l'ús i gaudi diari de milers de ciutadans. Que els seus trams més cèntrics i singulars acumulen dècades sense una rehabilitació a fons no és un detall menor. L'obertura d'este procés de licitació suposa el tret d'eixida oficial per a unes obres que, quan concloguen, tornaran a este racó del llit la dignitat que li correspon, honrant al mateix temps el llegat d'un arquitecte —Ricardo Bofill, mort en gener de 2022— la petjada del qual seguix sent part indissociable del paisatge quotidià de València.