Hi ha zones d'una ciutat que acumulen dècades d'oblit fins que ja no és possible mirar cap a un altre costat. Les Casetes Roses, el conjunt residencial enclavat al barri de la Malva-rosa, al districte de Poblats Marítims de València, és una d'elles. La Junta de Govern Local ha fet un pas decisiu per a la seua transformació integral en admetre el pla urbanístic de reforma interior i acordar l'inici dels tràmits per a la seua avaluació ambiental. El projecte contempla 545 vivendes noves, un col·legi públic i més de 6.200 metres quadrats de zones verdes i àrees de joc en una superfície de 37.525 metres quadrats.
Una història de degradació que arranca en la postguerra
Per a entendre per què este pla és tan rellevant, convé mirar arrere. Les Casetes Roses són tres blocs de vivendes de caràcter social construïts en 1957 que, amb el temps, van patir un procés de transformació i degradació urbanística i social durant la segona mitat del segle XX, amb el problema afegit del tràfic i venda de drogues. No és un cas aïllat en la història urbana espanyola: barris com El Puche a Almeria, Santa Adela a Granada o la Mina a Barcelona han travessat processos similars. Ja en 1991, la zona va ser objecte d'unes intervencions de demolició per a intentar erradicar este problema. Més de tres dècades després, la solució definitiva pareix estar, per fi, damunt la taula.
La "singularitat de l'emplaçament i la problemàtica social entorn d'este" ha sigut posada de manifest en nombroses ocasions pels veïns i veïnes del barri. De l'estudi encarregat per Urbanisme es van extraure conclusions amb les quals es va confeccionar un full de ruta de les accions a dur a terme per a aconseguir l'objectiu de regenerar i sanejar una zona que generava importants problemes de convivència veïnal. El pla urbanístic aprovat este 18 de setembre és, en bona mesura, el resultat d'eixe llarg procés de diagnòstic i escolta.
Què canviarà i què es conservarà
L'àmbit d'actuació queda delimitat aproximadament pels carrers Vicente de la Roda, San Rafael, Padre Antón Martín, Beato Juan Grande i Doctor Álvaro López. Dins d'eixe perímetre, es demoliran els blocs de vivendes més degradats i es mantindran aquells que presenten millors condicions de conservació, una decisió que reflectix un enfocament quirúrgic: destruir allò que no té remei i preservar allò que encara mereix futur.
En l'espai alliberat pels enderrocs s'alçaran 545 vivendes noves, de les quals 163 tindran la condició de Protecció Pública. A més, es reservarà una parcel·la de més de 7.000 m² per a la construcció d'un col·legi, i es crearan 6.200 m² de zones verdes i àrees de joc. Dit d'una altra manera: on hui hi ha blocs deteriorats i buits urbans que alimenten la inseguretat, en els pròxims anys podria haver-hi xiquets anant al col·legi a peu i famílies passejant per parcs en un barri que porta dècades esperant eixe dret.
Més del 84% del sòl, d'ús públic
"Esta actuació permetrà destinar més del 84% de l'àmbit a sòl públic" - Juan Carlos Caballero, portaveu de govern de l'Ajuntament de València
La dada no és menor. Que més de huit de cada deu metres quadrats de l'àmbit queden en mans públiques implica una aposta deliberada per l'interés col·lectiu enfront de l'especulació privada, cosa que no sempre ocorre en les grans operacions urbanístiques de les ciutats espanyoles.
El portaveu també va subratllar que el pla garantix vivenda protegida suficient per al reallotjament dels propietaris legítims afectats pels enderrocs, els quals seran atesos de manera individualitzada. El model de referència és l'aplicat en els anomenats Blocs Portuaris de València, una operació que ja va establir precedent quant a la gestió humana dels desplaçaments veïnals en processos de regeneració urbana.
Ara, el torn de la ciutadania
L'acord de la Junta de Govern activa el procés de consulta a servicis, organismes, administracions públiques i persones interessades, un tràmit obligatori dins del procediment d'avaluació ambiental. Només quan eixa fase concloga i el pla siga presentat formalment s'obrirà el període d'informació pública, que permetrà al veïnat i a les entitats del barri participar activament en la definició del projecte. L'alcaldessa de València ja va anticipar este acord el dia anterior en el debat de l'estat de la ciutat, cosa que subratlla el pes polític que l'Ajuntament vol donar a esta operació.
Les Casetes Roses porten dècades sent sinònim de marginalitat i abandó en un barri que, paradoxalment, té la mar a uns pocs minuts a peu. Si el pla seguix avant sense contratemps, la Malva-rosa podria convertir-se en un dels exemples més ambiciosos de regeneració urbana integral de la Comunitat Valenciana, un recordatori que les ciutats també poden reparar les seues ferides més velles quan hi ha voluntat política i planificació per a fer-ho.