València es prepara per a celebrar el 9 d'Octubre més carregat de simbolisme històric en dècades. La ciutat desplegarà un dispositiu de seguretat sense precedents per a la festivitat i recuperarà, per primera vegada des de 1976, l'espasa del rei Jaume I en la Processó Cívica. Dos raons de pes perquè esta edició quede en la memòria col·lectiva dels valencians.
Més de 500 efectius, el major desplegament en la història de la festivitat
La Junta Local de Seguretat, presidida per l'alcaldessa María José Catalá, es va reunir este dimecres per a tancar els detalls de l'operatiu. El resultat: 523 efectius municipals entre 450 agents de la Policia Local, 63 bombers i una desena de voluntaris de Protecció Civil. No és un número qualsevol. Suposa un increment del 37,2% respecte als 328 policies locals mobilitzats en 2023, la qual cosa equival a 122 agents més patrullant els carrers en a penes tres anys.
"Destinem 122 policies més que en 2023" - María José Catalá, alcaldessa de València
Catalá ha vinculat este creixement a l'ampliació de plantilla duta a terme pel consistori, amb 257 incorporacions en dos anys. La pregunta que subjau és inevitable: ¿què ha canviat perquè la ciutat necessite tants més efectius que abans? La resposta, almenys en part, té a veure amb el volum de públic que concentra la festivitat i amb la voluntat política de reforçar la imatge de seguretat en grans esdeveniments.
L'espasa que portava mig segle guardada en un calaix
Jaume I va morir el 27 de juliol de 1276, tancant un regnat de quasi sis dècades que va transformar el mapa polític i cultural del Mediterrani occidental. El seu llegat inclou la creació del Regne de València i l'establiment d'unes bases d'autogovern que han marcat de manera decisiva la identitat institucional, cultural i social de la terra valenciana. Este 2026, amb el 750 aniversari de la seua mort com a teló de fons, València ha decidit que la millor forma d'honrar-lo és traent al carrer els símbols que el representen.
El més cridaner és la seua espasa. L'espasa tornarà a la desfilada 50 anys després de la seua última participació, en 1976. Tota una generació de valencians —i bona part dels seus fills i nets— mai ha vist eixa peça desfilar pels carrers de la ciutat. Del 6 al 8 d'octubre, tant l'espasa com la Reial Senyera podran contemplar-se juntes en el Saló de Cristall de la Casa Consistorial. No és casualitat: ambdues participaran després en la Processó Cívica, de manera que els valencians tindran l'oportunitat de veure-les de prop abans de contemplar-les al carrer.
La jornada del 9 inclourà també una ofrena floral davant l'estàtua eqüestre de Jaume I als jardins del Parterre, en la plaça d'Alfons el Magnànim. La processó continuarà per la plaça del Palau Arquebisbal, carrer Barxilla i plaça de la Reina, per a dirigir-se pel carrer de la Pau fins a la plaça d'Alfons el Magnànim, on s'efectuarà la tradicional ofrena de corones de flors davant l'estàtua del rei.
Una rèplica per a protegir l'original —i pensar ja en 2028
Tanta visibilitat per a peces tan fràgils obliga a pensar en el llarg termini. L'Ajuntament ja ha adjudicat, per 178.408,45 euros, l'elaboració d'una rèplica integral de la Reial Senyera —bandera, asta i tahalí inclosos— amb l'objectiu de preservar la peça original. La reproducció està prevista per a utilitzar-se en la Processó Cívica de 2027. I el calendari té la seua pròpia lògica: la bandera privativa de la ciutat complirà cent anys en 2028, la qual cosa convertix els pròxims exercicis en un cicle especialment sensible per a la seua conservació.
Una agenda cultural que arranca el 2 d'octubre i arriba fins a novembre
Però el 9 d'Octubre no és només un dia; este any és quasi un trimestre. La programació arranca el divendres 2 d'octubre, a les 11:30 hores, amb la inauguració en el Museu d'Història de València de l'exposició 'La imatge del rei Jaume I. De monarca a símbol postmodern', que romandrà oberta fins al 7 de febrer de 2027. Eixa mateixa vesprada, a les 19:00, el museu acollirà una lectura dramatitzada del Llibre dels feits, la crònica que el mateix Jaume I va dictar sobre la seua vida i regnat.
El dissabte 3, el Parc Central es convertirà, d'11:00 a 20:00 hores i amb entrada lliure, en un campament militar del segle XIII: pavelló reial, capella de campanya, tir amb arc, falconeria, cavalls i tallers sobre la vida quotidiana de l'època. Un exercici de divulgació històrica que continuarà el diumenge 4 d'octubre, de 10:00 a 14:00 hores. Eixa mateixa vesprada del dissabte, la plaça de l'Ajuntament acollirà una trobada de Senyeres, també d'accés lliure.
El dijous 8, vespra de la festivitat, l'Orquestra de València oferirà un concert gratuït al Palau de la Música dedicat a la tradició musical valenciana. I l'agenda no s'esgota el dia 9: la tardor portarà dos publicacions sobre la figura del monarca —un còmic i una història novel·lada encarregada a l'historiador i escriptor José Luis Corral—, la restauració del bust de fusta de Jaume I realitzat pels germans Vallmitjana en 1886, i una segona exposició, 'Jaume I, regnar el futur', que s'inaugurarà el 12 de novembre al MuVIM, organitzada conjuntament per l'Ajuntament i la Diputació de València, i que romandrà oberta fins al 7 de febrer de 2027.
En definitiva, el 9 d'Octubre de 2026 no és només una festivitat amplificada: és un exercici col·lectiu de memòria històrica que, a través d'una espasa guardada durant mig segle, una bandera centenària i un programa cultural de mesos, convida els valencians a preguntar-se què significa hui allò que va fundar Jaume I fa 750 anys.