La fantasia pren veu pròpia en el Museu Valencià d'Etnologia: dels contes orals a la intel·ligència artificial

L'ETNO inaugura 'El viatge de Fantasia', una exposició que recorre la història de l'imaginari des de la tradició oral fins a l'era digital. Visitable fins a octubre de 2027.

Guardar

1ecd3c48f1f8db2f5dca8233f7437a9e
1ecd3c48f1f8db2f5dca8233f7437a9e
Afegeix ValènciaExtra.com com a font preferida de Google de forma gratuïta. Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
Activar ara

Què és la fantasia? La pregunta pareix senzilla, però segons a qui se li formule —persones de distintes cultures, llibres de referència o inclús una intel·ligència artificial—, la resposta sempre és diferent. Eixa és precisament la provocació amb què arranca 'El viatge de Fantasia. De la paraula al producte', la nova exposició temporal del Museu Valencià d'Etnologia (L'ETNO) que va obrir les seues portes este divendres 20 de novembre a València i que podrà visitar-se fins a octubre de 2027.

Un museu que convertix allò immaterial en relat

La mostra, comissariada per Gemma Lluch, catedràtica del Departament de Filologia Catalana de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València, proposa una cosa inusual: que siga la pròpia 'Fantasia' —així, amb majúscula— qui narre la seua història en primera persona. No com a metàfora decorativa, sinó com a fil conductor de tot el recorregut expositiu. L'acompanyen tres figures al·legòriques que marquen el seu destí: la Saviesa, els Ajudants i la Fàbrica.

L'equip tècnic de L'ETNO que va col·laborar en el projecte està integrat per Amparo Pons, Antonio Herrero, Rosa Martí i José María Candela. Junts van construir un relat expositiu que arranca explorant els propis fons del museu, on van trobar objectes quotidians —una cassola, una falç, una clau, una 'pastera'— capaços de convertir-se, com els contes orals, en una cosa completament diferent del que són.

"En esta exposició no trobarem únicament personatges i referents del món fantàstic. També descobrirem com funciona la fantasia en el context de la cultura popular, com es manifesta en diferents cultures del món i quin paper ha tingut en la manera d'explicar-nos la realitat" - Paco Teruel, diputat de Cultura de la Diputació de València

Del boca a boca als germans Grimm: els guardians del relat

L'exposició estructura el seu recorregut com un viatge iniciàtic. En l'origen, 'Fantasia' habitava en la veu: en els contes populars transmesos de generació en generació, en els mons màgics que viatjaven de boca en boca sense necessitar paper ni pantalla. Després van arribar els 'Ajudants', aquells recopiladors que van fixar per escrit eixos relats i els van convertir en clàssics universals. A nivell europeu, figures com Giambattista Basile, els germans Grimm o Charles Perrault; a nivell valencià, l'escriptor Enric Valor, referent ineludible de la narrativa popular en llengua catalana.

Però els Ajudants no sols van rescatar allò existent: també van crear noves fantasies que mai havien viscut en l'oralitat. Jules Verne imaginant mons que la ciència encara no havia abastat. J.M. Barrie inventant Peter Pan, un xiquet que es negava a créixer. La paraula escrita prenia el relleu de la veu humana sense trair la seua essència.

Després va arribar la Fàbrica. I amb ella, la uniformització. L'exposició assenyala com la indústria cultural va imposar una versió canònica dels relats: les sabates de la Ventafocs sempre havien sigut de cristall, les princeses sempre eren salvades pel príncep blau. La diversitat de versions que existien en cada racó del món va quedar reduïda a un sol motle, reproduït en milions de còpies.

Tres-centes imatges generades per IA i un orinal amb Mickey Mouse

Un dels apartats més cridaners de la mostra és el dedicat a la intel·ligència artificial. L'exposició reunix 300 imatges generades amb ferramentes d'IA relacionades amb els temes tractats al llarg del recorregut, convidant el visitant a reflexionar sobre el nou paper que esta tecnologia juga en la creació i transformació de la imaginació col·lectiva. Si els germans Grimm van ser en la seua època els 'Ajudants' que van sistematitzar la fantasia, quin rol ocupa hui un algoritme capaç de generar imatges de dracs, bruixes o paisatges màgics en segons?

Per a materialitzar un concepte tan immaterial, L'ETNO ha recorregut a peces procedents de les col·leccions del mateix museu. Les dos peces principals són un orinal de ceràmica de l'Alcora decorat amb el dibuix de Mickey Mouse —símptoma perfecte de com la fantasia industrial va penetrar fins i tot en els objectes més domèstics— i una escafandra completa pertanyent al Fons Casa Insa – Carmen Ferrés de L'ETNO. Completen la selecció d'objectes prestats una flauta de canya de la col·lecció particular del cantant Dani Miquel, i peces que el narrador valencià Llorenç Giménez va utilitzar al llarg dels anys per a contar faules i llegendes, cedides per la seua viuda, Anna García.

"'El viatge de Fantasia', com altres exposicions que hem fet i que farem, apunta sempre a la mateixa direcció: la de constatar la profunditat, riquesa i utilitat d'allò que fonamenta la cultura popular valenciana, entenent-la millor i també entenent millor el que som i el món que vivim" - Joan Seguí, director de L'ETNO

Art jove valencià com a marc visual

L'exposició compta també amb la intervenció de dos joves artistes valencians. Miguel Hache ha creat tres mons visuals distints per a contextualitzar i presentar els acompanyants de 'Fantasía' al llarg del recorregut. Per la seua part, Roseta FS —Roseta Fuster— intervé plàsticament en l'espai expositiu, aportant una mirada contemporània que dialoga amb la tradició representada en les peces de col·lecció.

La mostra reivindica també la continuïtat de les tradicions imaginàries mitjançant projectes vinculats a biblioteques, centres educatius i museus valencians, apostant per una fantasia que no sols viu en els grans productes culturals de consum massiu, sinó també en els projectes locals, comunitaris i diversos que naixen en el territori. L'ETNO, reconegut com a Museu Europeu de l'Any 2023, reafirma així la seua vocació de convertir la cultura popular en matèria viva, capaç d'interpel·lar el visitant més enllà de les vitrines. Perquè si alguna cosa demostra esta exposició és que la necessitat humana d'imaginar, de crear i de contar històries és, potser, l'únic que veritablement no ha canviat amb el pas del temps.