Quan les excavadores acaben el seu treball i el fang desapareix dels carrers, comença una altra reconstrucció, la que no es veu. Més d'un any després de la DANA del 29 d'octubre de 2024, quasi la mitat de la població adulta de les zones afectades seguix carregant amb seqüeles psicològiques, i les dones ho fan de forma desproporcionada. Eixe és el punt de partida des del qual Natàlia Enguix, vicepresidenta primera de la Diputació de València i diputada d'Igualtat, ha reclamat que la recuperació incorpore de forma explícita la perspectiva feminista i l'atenció a la salut mental.
Una jornada per a escoltar el que les xifres a penes poden contar
Enguix va realitzar esta defensa durant la clausura de la jornada "Escoltar, acompanyar i donar suport. Atenció psicosocial després de la DANA", organitzada per la Federació de Dones Progressistes de la Comunitat Valenciana en el MuVIM de València. L'encontre es va emmarcar dins d'un projecte d'atenció psicològica integral i recuperació emocional per a dones en situació de vulnerabilitat, finançat per l'àrea d'Igualtat de la Diputació.
La presidenta de la Federació, Amàlia Alba Tarazona, va obrir la sessió donant pas a tres expertes les trajectòries de les quals abasten des de la psiquiatria clínica fins a l'acció humanitària en zones de conflicte: María Huertas, psiquiatra i referent del moviment feminista valencià; Rosa J. Molero, psicòloga especialitzada en trastorn d'estrés posttraumàtic; i Yessica Díaz Soto, experta en contextos de crisi, migració i emergències. Juntes van abordar com una catàstrofe no colpeja igual a tots, i per què el gènere determina, en gran mesura, la profunditat i la duració del dany emocional. La sessió va incloure també els testimonis de representants de l'associació de víctimes de la DANA del 29 d'octubre, en uns relats especialment emotius que van posar rostre humà a les dades.
Els números que justifiquen la urgència
Quasi la mitat dels adults de les zones afectades per la DANA d'octubre de 2024 presentava malestar psicològic moderat o alt un any i mig després de les inundacions, mentre que el 15,7% mostrava símptomes compatibles amb un probable trastorn d'estrés posttraumàtic. Esta macroinvestigació, considerada una de les majors de la seua classe en l'àmbit europeu pel que fa a l'impacte dels desastres naturals en la salut mental, va ser finançada pel Ministeri de Sanitat en col·laboració amb la Conselleria de Sanitat de la Comunitat Valenciana.
Però la bretxa de gènere convertix eixes dades generals en una realitat encara més preocupant. L'impacte psicològic era significativament més freqüent entre les dones: el 54,8% enfront del 41,9% dels homes. No es tracta d'una anomalia estadística, sinó d'un patró que es repetix en cada gran catàstrofe i que, segons Enguix, fa imprescindible que les polítiques públiques d'emergència incorporen la perspectiva de gènere des del primer moment. Les catàstrofes climàtiques no sols destruïxen cases i infraestructures; també intensifiquen les desigualtats i augmenten el risc de violència masclista.
En la població adulta, els símptomes d'un probable trastorn d'estrés posttraumàtic es detectaren en un 9% de les persones amb una afectació moderada, xifra que es va disparar al 26% entre els qui patiren el major impacte. A més, el 25,5% dels xiquets de 6 a 14 anys presentà dificultats emocionals o conductuals, i el 39,1% entre els adolescents de 15 a 17 anys.
La reconstrucció que no ix en els informatius
"La reconstrucció no acaba quan es recuperen les infraestructures, es netegen els carrers o es reparen els habitatges" - Natàlia Enguix, vicepresidenta primera i diputada d'Igualtat de la Diputació de València
La frase resumix una realitat que sol quedar fora del relat oficial de la recuperació. Les grues i els operaris tenen una visibilitat que el dolor, la incertesa i l'estrés posttraumàtic mai aconseguixen. Per això, Enguix insistí que l'atenció emocional no és un complement opcional, sinó una part estructural de qualsevol resposta institucional davant d'una emergència d'esta magnitud.
En eixe marc, la vicepresidenta va posar en valor el paper de la Federació de Dones Progressistes, entitat que l'any passat va rebre el Premi Celia Amorós de la Diputació de València per la seua trajectòria en defensa dels drets de les dones i del feminisme valencià. Els resultats de l'estudi recolzen, segons el Ministeri de Sanitat, la necessitat de mantindre els recursos d'atenció a la salut mental en les zones afectades i de prestar especial atenció a les persones que patiren un major impacte, travessen dificultats econòmiques o tenien problemes de salut mental previs.
Solidaritat com a política pública
Més enllà de les xifres i els projectes concrets, el missatge de fons de la jornada apunta a alguna cosa més difícil d'institucionalitzar: la solidaritat. Enguix va tancar la seua intervenció reivindicant la importància de les cures i de l'acció compartida entre ciutadania, entitats socials i institucions, amb un propòsit clar: que cap dona haja d'afrontar a soles les conseqüències d'una catàstrofe. En un context que els efectes del canvi climàtic fan preveure més episodis extrems, integrar la perspectiva de gènere en els protocols d'emergència no és només una qüestió de justícia. És, també, una qüestió d'eficàcia.


