València va clarejar este divendres amb el pes de huit segles a les seues esquenes. El 9 d'Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana, va celebrar en 2026 una edició que difícilment passarà desapercebuda en els annals de l'efemèride: l'espasa del rei Jaume I el Conqueridor va tornar a desfilar en la Processó Cívica després de mig segle d'absència. I l'alcaldessa de la ciutat, María José Catalá, va aprofitar el moment per a llançar un missatge que, en el fons, era tan necessari com el propi acte: la concòrdia com a únic horitzó possible.
Una jornada històrica amb un símbol recuperat
Després de la tradicional baixada de la Reial Senyera i abans de l'inici de la Processó Cívica, Catalá va prendre la paraula en el Saló de Cristall de l'Ajuntament per a felicitar tots els valencians en nom del consistori. Ho va fer amb una frase que va repetir fins a tres vegades, com si la insistència fora ja en si mateixa un diagnòstic dels temps que corren: «Hui ha de ser un dia de concòrdia, de concòrdia i de concòrdia». Poques vegades una repetició resulta tan eloqüent.
El retorn de l'espasa del Conqueridor a la comitiva no és un detall menor. Jaume I (1208-1276) és considerat una figura clau en la història de la ciutat i en la constitució i consolidació del Regne de València com a realitat política i jurídica, dotada d'institucions pròpies i d'un ordenament jurídic articulat. Que la seua espasa no haguera acompanyat la Processó Cívica durant cinc dècades convertix la seua reincorporació en una cosa més que un gest simbòlic: és la restitució d'una peça d'identitat col·lectiva al lloc on sempre va haver d'estar.
La campanya institucional del Nou d'Octubre 2026, baix el lema 'Un llegat infinit', pretén reivindicar la vigència del llegat del monarca en la identitat del territori. El president de la Generalitat ha manifestat que "750 anys després continua existint un fil que vincula la nostra societat amb la seua història i una identitat comuna que hem construït generació rere generació". En eixe context, la presència de l'espasa en la desfilada no podia tindre millor moment ni millor marc.
La plaça és de tots, no de l'Ajuntament
Catalá va ser contundent en reivindicar el caràcter inclusiu de la celebració. En un missatge dirigit implícitament a eixos que veuen el 9 d'Octubre com un camp de batalla identitària, l'alcaldessa va recordar que tant l'espai físic com el simbòlic pertanyen a la ciutadania en el seu conjunt.
«La plaça de l'Ajuntament de València no és de l'Ajuntament, és la plaça dels valencians i de tots. La Processó Cívica del 9 d'Octubre és la processó de tots i el dia 9 d'Octubre és el dia de tots els valencians» - María José Catalá, alcaldessa de València
L'apel·lació no és només retòrica. En els últims anys, la jornada ha arrossegat una tensió creixent entre distintes sensibilitats polítiques i culturals, convertint el que hauria de ser una festa cívica compartida en un termòmetre de la polarització social. Catalá va ser directa al respecte: «La ciutadania necessita tranquil·litat, solucions als seus problemes i viure en pau». Una afirmació que, dita des de la tribuna institucional més visible de la ciutat, sona a diagnòstic tant com a propòsit.
La mocadorà, un gest al comerç de proximitat
L'alcaldessa va tancar la seua intervenció amb un gest més quotidià, però igualment carregat de significat. Va animar els valencians a comprar la tradicional mocadorà del 9 d'Octubre —el mocador amb dolços típics que forns, gremis i confiters preparen per a l'ocasió— com a forma de donar suport al comerç local. Un recordatori que les tradicions també se sostenen amb actes tan senzills com triar on es gasta els diners.
Este any, el 9 d'Octubre se celebra amb una efemèride molt especial: el 750 aniversari de la mort de Jaume I, rei fundador del Regne de València. Entre l'espasa recuperada, el missatge de concòrdia i la mocadorà sobre la taula, la ciutat va intentar, una vegada més, trobar en la seua història l'antídot contra les divisions del present.