Hui, 9 d'octubre de 2026, la ciutat de València —cap i casal, cap i llar del poble valencià— celebra la seua festa gran. Però este any la celebració porta un pes històric afegit: es complixen 750 anys de la mort del rei Jaume I el Conqueridor, el monarca que, en 1238, creuà les portes d'una ciutat anomenada Balansiya i la transformà per sempre en la capital d'un regne propi. No és poca cosa per a una sola jornada de festeig.
El dia que va nàixer un poble
Pocs moments en la història medieval ibèrica són tan nítids com el 9 d'octubre de 1238. Eixe dia, Jaume I va fer la seua entrada triomfal en València després de la rendició pacífica de la taifa islàmica de Balansiya. No va ser només una victòria militar —encara que també ho va ser—, sinó l'acte fundacional d'una identitat col·lectiva. Amb aquella entrada va nàixer el Regne de València, una entitat política, jurídica i cultural amb institucions pròpies i una autonomia notable dins de la Corona d'Aragó.
L'instrument que va materialitzar eixe projecte va ser dels Furs, un sistema de lleis propi que va atorgar al nou territori una sobirania jurídica diferenciada. Com assenyalen els historiadors, els Furs de València van dotar el territori d'un sistema legal propi que el distingia de la resta de regnes de la Corona. Era, en termes moderns, una cosa pareguda a tindre constitució pròpia en un moment que això era un privilegi extraordinari.
'Un llegat infinit': el lema d'un aniversari redó
El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, ha presentat la campanya institucional del Nou d'Octubre 2026, centrada en el 750 aniversari de la mort del rei Jaume I. La campanya porta com a lema 'Un llegat infinit' i pretén reivindicar la vigència del llegat del monarca en la identitat del territori.
"750 anys després continua existint un fil que vincula la nostra societat amb la seua història i una identitat comuna que hem construït generació rere generació" - Juanfran Pérez Llorca, president de la Generalitat Valenciana
La campanya institucional s'ha centrat en l'aniversari amb una imatge comuna per a tota la Comunitat Valenciana i una programació cultural que es repartix entre València, Alacant, Castelló de la Plana i Elx. No és un homenatge només per als llibres d'història: la Generalitat, l'Ajuntament de València i altres institucions han preparat una agenda que inclou concerts, exposicions, recreacions històriques, activitats familiars, congressos i rutes patrimonials, entre les quals destaca la recreació d'un gran campament militar medieval en el Parc Central de la capital valenciana.
Un any sencer d'homenatge
El Consell va declarar 2026 com l'any de la commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I, mort el 27 de juliol de 1276. No es tracta, per tant, d'una efemèride d'un sol dia: la ciutat de València ha retut homenatge al monarca durant tot l'any, amb una iniciativa promoguda pel regidor de Cultura, José Luis Moreno, concebuda com una efemèride orientada a la divulgació rigorosa del passat de València i del Regne de València i al coneixement de l'evolució de les seues institucions.
L'Ajuntament ha organitzat en el Museu d'Història una exposició sobre la figura del monarca a partir dels fons de la Biblioteca Serrano Morales i la Biblioteca Històrica Municipal, i ha participat també en la gran exposició commemorativa del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM), elaborada conjuntament amb la Generalitat i la Diputació de València.
Jaume I, més enllà del mite
Jaume I, nascut en 1208 a Montpeller, va ser rei d'Aragó, València i Mallorca, i va protagonitzar una etapa decisiva d'expansió territorial de la Corona d'Aragó cap al Mediterrani. La seua figura i el seu regnat van quedar recollits en el Llibre dels Fets, una de les cròniques medievals més rellevants. Un rei que, a més, va tindre la particularitat d'escriure —o dictar— la seua pròpia història, una cosa insòlita per a l'època.
¿Quants fundadors de regnes han deixat darrere seu un llegat tan tangible com unes lleis pròpies, una llengua i una identitat que, huit segles després, seguixen sent objecte de debat, celebració i orgull col·lectiu? La pregunta no és retòrica. El 9 d'Octubre existix precisament perquè eixa entrada de 1238 no va ser un simple canvi de poder, sinó el naixement d'una cosa nova. I eixa cosa seguix viva, cada any, en els carrers d'una ciutat que celebra el seu propi origen amb la Reial Senyera al capdavant de la processó cívica.