El debat sobre l'habitatge a València va tornar a topar este divendres contra el mur de les majories municipals. L'Ajuntament va celebrar una segona sessió plenària extraordinària —convocada a petició del Grup Compromís— en la qual es van debatre tres mocions sobre la limitació del preu del lloguer, la regulació dels apartaments turístics i el dret a l'habitatge. Les tres propostes de l'oposició van caure pel vot contrari de l'equip de govern, format pels grups Popular i Vox, que va aprovar en el seu lloc dos mocions alternatives presentades pel regidor d'Urbanisme, Juan Giner.
Una ciutat que no pot pagar-se a si mateixa
El rerefons de la sessió és difícil d'ignorar. El lloguer a València ha pujat un 9,5% en l'últim any, amb un preu mitjà que ronda els 16,6 euros per metre quadrat al mes, la qual cosa equival a més de 1.600 euros mensuals per a un pis tipus. En alguns districtes com Campanar, l'increment interanual supera el 18%. I, a diferència del que ocorre a Barcelona, Bilbao, Pamplona o A Coruña, València no està declarada zona de mercat residencial tensionat, la qual cosa significa que els nous contractes de lloguer no tenen cap límit legal de preu.
És precisament eixa declaració el que reclamava la primera moció del Grup Compromís. La regidora Papi Robles va alertar de l'encariment progressiu de l'habitatge i la reducció de l'oferta de lloguer, posant el focus en els qui més ho patixen: joves que no poden emancipar-se i famílies majors que veuen com ja no poden permetre's viure en els seus propis barris.
"Vostés entenen l'habitatge com a negoci i nosaltres, com un dret" - Papi Robles, regidora del Grup Compromís en l'Ajuntament de València
El Grup Socialista va sumar el seu suport a la iniciativa. El seu portaveu, Borja Sanjuán, va anar directe en traçar el diagnòstic d'una ciutat en tensió: segons les seues paraules, el cost de l'habitatge ja supera el 50% dels ingressos d'una família mitjana valenciana, un llindar que triplica el que els experts consideren un esforç econòmic raonable.
"Limiten l'avarícia dels fons voltor. València és hui una societat trencada" - Borja Sanjuán, regidor del Grup Socialista en l'Ajuntament de València
L'argument de l'equip de govern: construir, no regular
El regidor d'Urbanisme, Juan Giner, va articular la posició contrària de l'equip de govern amb una pregunta que va funcionar quasi com un axioma: si limitar el preu del lloguer fóra tan simple i eficaç, quin polític en el seu seny es negaria? Per a Giner, la resposta està en l'evidència: eixa mesura, aplicada en altres llocs, no ha funcionat. La seua tesi és que l'única vivenda que no protegix és la que no es construïx, apostant per ampliar l'oferta com a palanca principal front a la crisi habitacional. Cap regidor del Grup Vox va prendre la paraula en tota la sessió.
El Ple va rebutjar també, amb els vots de l'equip de govern, la declaració de València com a zona de mercat residencial tensionat. Una figura que, d'haver-se activat, hauria permés establir controls sobre els preus de nous contractes de lloguer i aplicar un recàrrec de l'IBI de fins al 150% als pisos turístics.
La pressió dels pisos turístics en el centre de la polèmica
La segona moció de Compromís va posar el focus en els apartaments turístics, un fenomen que ha transformat la fisonomia de molts barris valencians en l'última dècada. El regidor Pere Fuset va defendre modificar el Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per a declarar incompatible l'ús turístic en edificis residencials, exigir als allotjaments existents que acrediten la seua compatibilitat urbanística per a renovar la seua inscripció, i recuperar la taxa turística per pernoctació —suprimida, segons va recordar Fuset, pel Grup Popular en el Parlament autonòmic—.
El socialista Javier Mateo va resumir la paradoxa d'una ciutat que atrau milions de visitants però expulsa els seus propis veïns:
"De què servix una ciutat plena de turistes si està buida de veïns? Són els veïns els que paguen els servicis públics que disfruten els turistes" - Javier Mateo, regidor del Grup Socialista en l'Ajuntament de València
En lloc de la moció opositora, el Ple va aprovar l'alternativa del regidor Giner, que manté l'aplicació de les normes urbanístiques aprovades el 31 de març de 2026 i impulsa ajudes —amb dotació prevista en el pressupost de 2027— perquè les comunitats de propietaris puguen modificar els seus estatuts i oposar-se a la instal·lació d'allotjaments turístics en els baixos d'edificis residencials mixtos. L'Ajuntament també contempla promoure un conveni amb el Col·legi d'Administradors de Finques i continuar les inspeccions i l'execució d'ordes de cessament contra apartaments turístics il·legals.
La veu de la ciutadania en l'estrada
Més enllà del duel polític, la sessió va tindre un moment especialment significatiu: set entitats ciutadanes van prendre la paraula per a denunciar en primera persona els problemes d'accés a l'habitatge en la ciutat. Una presència que recorda que, darrere de cada vot i cada moció, hi ha inquilins reals que cada mes s'enfronten a la mateixa pregunta: quant de temps més podran continuar vivint on sempre han viscut? En l'últim any, els preus del lloguer a València han pujat un 9,5% de mitjana, amb barris com Pobles de l'Oest disparant-se un 35,4%, una xifra que convertix la discussió municipal en una cosa molt més urgent que un simple debat de ple. La resposta, per ara, depén de si el model que aposta per construir més habitatge aconseguix reequilibrar un mercat que, a ulls de bona part de la ciutadania, porta anys funcionant en contra seua.