El 30 de juny de 1906, l'alcalde de València José Sanchís Bergón col·locava la primera pedra del que estava cridat a convertir-se en el gran palau cívic de la capital mediterrània. Cent vint anys després, l'Ajuntament de València commemora esta efemèride amb el llançament del primer vídeo divulgatiu sobre la història i el patrimoni de la Casa Consistorial, un recurs audiovisual produït en valencià, castellà i anglés amb subtítols integrals per a garantir la seua accessibilitat universal.
Un edifici que va tardar dècades a completar-se
Pocs edificis públics d'Espanya acumulen tantes capes d'història com esta illa trapezoidal en el cor de la plaça de l'Ajuntament. El projecte, que va patir notables modificacions i retards, va ser escomés en successives fases pels arquitectes Carlos Carbonell i Francisco Mora, els quals van materialitzar una construcció imponent, capaç d'afirmar el prestigi polític i la puixança econòmica de la capital. No va ser una obra ràpida ni senzilla: les obres es van veure interrompudes en 1936 en esclatar la guerra civil. L'edifici que hui coneixen residents i turistes és, en realitat, el resultat de dècades de treball, ambició arquitectònica i vicissituds històriques.
L'arquitecte municipal Carlos Carbonell Pañella va presentar en 1904 un projecte amb una doble finalitat: dotar l'Ajuntament de l'espai necessari per a ubicar peces tan destacades com l'alcaldia, sales de juntes i saló de recepcions, i significar externament la seu de la municipalitat com a palau cívic. Per a això, Carbonell i Mora van recórrer a un llenguatge neorenaixentista amb ornamentació barroca per a dissenyar la façana noble del nou palau cívic. El resultat és un dels exemples més recognoscibles de l'eclecticisme arquitectònic espanyol de principis del segle XX.
La riquesa dels fons documentals i historicoartístics custodiats en l'Arxiu i Museu Històric Municipal atorga un interés extraordinari a la Casa Consistorial, raó per la qual va ser declarada monument historicoartístic de caràcter nacional. Entre els seus tresors es troben el Llibre dels Furs, el Consolat del Mar o la Reial Senyera. I, des de 1967, eixe balcó des del qual cada març els valencians viuen les Falles com ningú més en el món podria fer-ho.
Un audiovisual per a acostar el patrimoni a tots
El nou recurs no és un simple vídeo institucional. Proposa un viatge per la història de València i la seua transformació com a gran capital mediterrània al llarg de les últimes dotze dècades, amb un llenguatge visual adaptat a les narratives de les plataformes digitals actuals. L'objectiu és doble: servir d'eina per a aquells que preparen la seua visita i acompanyar a aquells que ja recorren les seues estances volent entendre què hi ha darrere de cada marbre, cada pintura i cada sala.
La regidora de Turisme, Innovació i Inversions, Paula Llobet, va ser l'encarregada de presentar el projecte i va subratllar el sentit de la iniciativa:
"Volem que cada resident o cada persona que arribe a la nostra ciutat descobrisca molt més, que puga endinsar-se en la seua història, en la seua arquitectura, en els seus barris i en tots eixos elements que conformen la nostra identitat; perquè despertar la curiositat de la ciutadania i conéixer millor el nostre patrimoni és també una forma de valorar-lo, de protegir-lo i de sentir-lo més pròxim." - Paula Llobet, regidora de Turisme, Innovació i Inversions de l'Ajuntament de València
Llobet també va destacar la coincidència del llançament amb l'aniversari de l'edifici i va recordar que, des de la col·locació de la seua primera pedra fa 120 anys, la Casa Consistorial ha acompanyat el creixement i la transformació de la ciutat sent testimoni de tota la seua evolució.
Més de 200.000 visites a l'any
La Casa Consistorial supera ja les 200.000 visites anuals, la qual cosa la situa entre els espais públics i patrimonials més freqüentats de la ciutat. Milers de persones creuen cada any les seues portes atretes per la rellevància del seu balcó, la monumentalitat del Saló de Cristall i la riquesa històrica que acumulen els seus murs. Un flux de visitants que convertix este edifici no sols en seu del poder municipal, sinó en un dels principals actius turístics i culturals de València.
L'aposta per l'accessibilitat és un dels elements centrals del projecte. El vídeo ha sigut produït en tres idiomes —castellà, valencià i anglés— i inclou subtitulat integral per a facilitar la seua comprensió a persones amb dificultats auditives. Una decisió que no és només tècnica: respon a la convicció que el patrimoni només cobra el seu màxim valor quan és capaç d'arribar a tot el món, sense excepció. En un moment que el debat sobre la turistificació i la identitat urbana ocupa cada vegada més espai en la conversa pública, que el mateix consistori impulse ferramentes perquè els seus ciutadans es reapropien de la seua història diu molt sobre com es vol gestionar eixe equilibri.