Les obres en els baixos de tres edificis del barri de Benicalap fa setmanes que alcen bambolles entre els seus residents. El motiu: la implantació d'un apartahotel que avança entre trepants i enderrocament de façanes mentre els veïns exigixen explicacions. Este dilluns, l'Ajuntament de València va fer un primer pas per a calmar la situació reunint-se amb els representants de les comunitats afectades i comprometent una cosa que fins ara faltava: comunicació directa i continuada.
Una reunió llargament esperada
El regidor d'Urbanisme i Vivenda, Juan Giner, va rebre en l'Ajuntament propietaris i administradors de les comunitats de veïns dels carrers Salvador Cerveró, Carles Cortina i Encarna Albarracín. Tres comunitats, tres edificis, i un denominador comú: en els seus baixos s'executen obres per a convertir els locals comercials en un establiment d'allotjament turístic amb capacitat per a desenes de places. L'encontre no va arribar d'improvís. Es va produir després de concloure les inspeccions municipals realitzades al llarg del mes d'agost, una vegada recopilada tota la informació tècnica necessària per a poder donar respostes sòlides.
Juntament amb Giner, tècnics municipals van explicar als assistents l'abast de les intervencions de control portades a terme durant l'estiu. El regidor va ser explícit sobre la metodologia emprada:
"Les inspeccions no s'anuncien, perquè si es fera perdrien eficàcia" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme i Vivenda de l'Ajuntament de València
Una aclaració que, més enllà del que és tècnic, apunta a una tensió de fons: la dificultat de fiscalitzar unes obres que compten amb llicència concedida el maig de 2025 a l'empresa Business Decision and Advice SL, per a la instal·lació d'un apartahotel de 38 habitacions, amb un total de 93 places d'allotjament, però que han generat una forta contestació veïnal per les afeccions a zones comunes i la percepció que el projecte supera els límits permesos en eixe entorn.
Un canal de comunicació com a mesura de confiança
L'acord més concret eixit de la reunió és l'obertura d'un canal d'informació entre la Delegació d'Urbanisme i les tres comunitats de veïns. L'Ajuntament informarà els veïns de l'evolució de les obres a través dels administradors de cada comunitat, una fórmula que busca evitar que els residents queden al marge del que ocorre en els seus propis edificis. No és un mecanisme de paralització, però sí un senyal que el consistori vol estar present en el dia a dia del conflicte.
Els veïns han denunciat que les obres s'han représ per a habilitar apartaments turístics en els baixos comercials dels seus edificis, a pesar de l'oposició de les comunitats de propietaris. I la controvèrsia ha anat més enllà del barri: Compromís va fer pública una resolució signada al juliol en la qual es denegava la llicència d'obres de reforma per a implantar l'activitat d'hotel apartament al carrer Salvador Cerveró amb Carles Cortina, en ubicar-se en un emplaçament en el qual no és possible la implantació de l'ús terciari hoteler per superar-se els límits permesos. L'existència simultània d'una llicència concedida i una denegació en la mateixa zona ha alimentat la confusió i la desconfiança entre els residents.
El fantasma de la saturació turística
Per a entendre el malestar de Benicalap cal mirar el mapa més ampli de la ciutat. València, com altres capitals mediterrànies, porta anys debatent com frenar la colonització dels seus barris per l'allotjament turístic. La regulació urbanística vigent per a l'ús terciari hoteler protegix l'ús residencial del 98% dels habitatges i limita al 15% la implantació màxima de nous allotjaments turístics en baixos, possibilitat que queda condicionada al fet que el barri o districte on es pretenga instal·lar l'establiment no haja superat cap dels tres llindars de saturació establits per la normativa municipal. En teoria, una barrera suficient. En la pràctica, els veïns de Benicalap senten que la barrera s'està traspassant davant dels seus ulls.
L'Associació Veïnal de Benicalap havia denunciat que operaris de l'empresa Business Decision and Advice SL van derrocar façanes de zones comunes sense permís. Els residents van denunciar la situació davant de l'Ajuntament, que segons l'associació "coneix perfectament els fets". La reunió d'este dilluns és, en part, la resposta institucional a eixa pressió acumulada.
L'herència del model anterior, en el centre del debat
Giner no desaprofità l'ocasió per a traçar una línia política. Recordà que el govern municipal ja ha intervingut en situacions semblants, com la paralització del macrohotel projectat en les Naus de Guatla o l'actuació en la coneguda com a "bresca" de Russafa. I anà directe a assenyalar l'executiu anterior com a responsable de l'escenari actual.
"Estem davant dels últims espertenecs de la barra lliure que permeté l'esquerra per a la proliferació d'allotjaments turístics en els baixos" - Juan Giner, regidor d'Urbanisme i Vivenda de l'Ajuntament de València
Una afirmació que, previsiblement, no tancarà el debat polític, però que situa el conflicte de Benicalap en una narrativa més àmplia: la d'una ciutat que intenta posar orde en un model de creixement turístic que durant anys avançà amb poques restriccions. Els veïns dels carrers Salvador Cerveró, Carles Cortina i Encarna Albarracín, mentrestant, esperen que eixe orde arribe abans que les obres en els seus baixos queden acabades i els turistes comencen a fer les maletes.