Hi havia alguna cosa diferent de la platja del Cabanyal este 1 de juliol. Entre l'habitual bullici estiuenc, Iván, un jove amb paràlisi cerebral, es va ficar a la mar. El que per a milions de persones és un gest quotidià de l'estiu, per a ell era una fita: el seu primer bany a la mar en condicions segures. El moment va ser possible gràcies a un prototip de butaca ergonòmica dissenyat específicament per a persones amb la seua condició, el primer d'este tipus que es prova en tota Europa.
L'Ajuntament de València ha presentat este dimecres el resultat d'un projecte pilot que porta mesos en desenvolupament: un seient ergonòmic adaptable a les cadires amfíbies ja existents en els punts de bany accessible de la ciutat. L'alcaldessa, María José Catalá, va acompanyar Iván durant la prova i va presidir l'acte de presentació del dispositiu a la vora.
"Es tracta d'una prova pilot pionera a Europa que té com a objectiu facilitar l'accés a la mar de forma segura, estable i confortable a persones amb necessitats especials de suport postural" - María José Catalá, alcaldessa de València
Una butaca dissenyada per al que les cadires convencionals no poden resoldre
La clau de la innovació està en el problema que resol. La paràlisi cerebral afecta el to muscular, al moviment i a la coordinació motora, la qual cosa convertix l'accés a l'aigua en un repte especialment complex que fins ara cap ciutat europea havia abordat amb un servici públic estructurat. Les cadires amfíbies disponibles en el mercat estan pensades per a persones amb mobilitat reduïda en general, però no contemplen les particularitats dels qui tenen paràlisi cerebral: possibles deformitats posturals, espasticitat, moviments involuntaris o falta de control del tronc.
Fruit d'este treball conjunt naix un prototip innovador de butaca ergonòmica dissenyat específicament per a facilitar el bany assistit de persones amb paràlisi cerebral, tenint en compte les seues necessitats posturals, d'estabilitat i maneig, diferents de les d'altres perfils de mobilitat reduïda. En concret, s'han desenvolupat dos versions: una adaptada a mida per a Iván, concebuda com un llit postural acoblable a una cadira amfíbia, i una altra amb vocació d'estandardització perquè puga beneficiar el major nombre possible d'usuaris.
El projecte ha sigut possible gràcies a la col·laboració de diverses entitats. Ha sigut desenvolupat en col·laboració amb entitats de referència com AVAPACE, ASPACE, l'Institut de Biomecànica de València i el Centre Ortopèdic de València. L'Ajuntament va aportar una subvenció nominativa de 7.000 euros a ASPACE-AVAPACE, l'empresa Kaldevi va proporcionar la cadira amfíbia base i el Centre Ortopèdic València va desenvolupar el prototip físic.
Més enllà de l'oci: els beneficis terapèutics de l'aigua
L'accés a la mar per a una persona amb paràlisi cerebral no és només una qüestió de gaudi, encara que això ja seria raó suficient. Té també un component terapèutic concret: la flotació reduïx les pressions acumulades per llargues hores de sedestació i facilita el moviment corporal en compensar parcialment la força de la gravetat. Dos efectes que en terra ferma requerixen intervencions molt més complexes.
"Este avanç suposa una gran oportunitat per a les persones amb paràlisi cerebral i les seues famílies, perquè obri la porta a què puguen gaudir dels beneficis lúdics, emocionals i terapèutics que aporta el bany en la mar" - María José Catalá, alcaldessa de València
L'experiència pilot d'este any té vocació de creixement: l'objectiu és estendre-la a altres punts en les pròximes campanyes estivals. Una vegada validat el prototip amb Iván, el següent pas serà la comercialització d'un model estandarditzat que puga replicar-se en altres ciutats i platges.
Un dispositiu de bany accessible amb més de dos dècades d'història
El que hui estrena el seu capítol europeu té arrels locals. El programa d'assistència al bany accessible de València porta funcionant més de vint anys i s'ha consolidat com un dels més complets del continent. L'operatiu inclou tres punts accessibles en les platges de la Malva-rosa, el Cabanyal i Pinedo, actius cada dia d'11:00 a 19:00 hores fins al pròxim 15 de setembre. A partir de l'1 de juliol se sumen les platges del Saler i el Perellonet, que funcionen en horari reduït i requerixen cita prèvia.
Enguany, a més, el servici s'ha ampliat en 30 dies respecte a temporades anteriors: abans començava el 15 de juny i concloïa el 31 d'agost; ara opera des de l'1 de juny fins al 15 de setembre. Els cinc punts accessibles estan equipats amb passarel·les, vestidors, zones d'ombra, cadires amfíbies, grues de transferència i arnesos, crosses d'accés a l'aigua, passarel·les enrotllables fins a la vora i banys adaptats. El bany sempre es realitza amb l'acompanyament de personal especialitzat. Per això, les platges del Cabanyal i la Malva-rosa compten amb la certificació d'Accessibilitat Universal UNE 170.001.
El model valencià incorpora assistència personal qualificada a través de professionals de Creu Roja formats específicament per a atendre persones amb mobilitat reduïda. En total, el dispositiu compta amb un equip de 17 persones, 12 de les quals presten servici diàriament: cinc al Cabanyal, quatre a la Malva-rosa i tres a Pinedo. En 2025, el servici va registrar 5.754 usos, una de les xifres més altes dels últims anys.
Onze milions d'euros i 120 programes d'inclusió
El prototip presentat hui no és una acció aïllada. L'alcaldessa Catalá va destacar que l'Ajuntament de València va destinar en 2025 aproximadament 11 milions d'euros en polítiques d'accessibilitat i inclusió, i que actualment té en marxa més de 120 programes en col·laboració amb associacions de persones amb discapacitat. El passat 29 d'abril, València ja va fer un altre pas inèdit a Espanya en inaugurar la primera Oficina Municipal d'Accessibilitat en Comunicació per a persones amb necessitats comunicatives complexes, dos fites en menys de dos mesos que apunten a una ciutat que està construint, de forma deliberada, un model d'inclusió que transcendix el simbòlic.
La regidora de Platges, Mónica Gil, va subratllar que l'objectiu és clar: que cap persona haja de renunciar a gaudir de la mar per una discapacitat o un problema de mobilitat. Iván ja ho ha demostrat possible. Ara queda traslladar eixa possibilitat a tots els que, com ell, porten anys esperant que la vora deixe de ser una frontera.