L'esperit nadalenc tornarà a omplir el centre de València diumenge 14 de desembre a les 19:00 hores, quan el cor femení InCantus retorne a l'Església de Sant Esteve per oferir el seu esperat Concert de Nadal, que a més serà completament gratuït. Tres anys després de debutar precisament en este mateix temple, la formació torna als seus orígens per presentar un programa que combina tradició, sensibilitat i una cuidada selecció d'obres que travessen diferents estils i èpoques.
Este retorn té un valor especial per a InCantus, que en este temps ha crescut, consolidat la seua identitat i reforçat el seu compromís amb la difusió de repertori compost per dones. La seua proposta per a este concert – estructurada en tres blocs que dialoguen entre la música sacra contemporània, els clàssics anglosaxons i la tradició popular versionada – promet una experiència musical rica, variada i profundament emotiva, ideal per a inaugurar el Nadal a València. T'ho perdràs?
Parlem amb la fundadora Irene Catalá i la seua directora Nerea Benavent que ens desvelen més detalls del concert nadalenc d'este diumenge dia 14.
InCantus va nàixer com un dels pocs cors compostos íntegrament per dones, com ha evolucionat el projecte des dels seus inicis i què significa hui mantindre eixa identitat femenina en el panorama coral valencià?
En breu es complixen tres anys des que estrenàrem InCantus realitzant un concert nadalenc en l'església de Sant Esteve, per eixe motiu ens pareix una idea bonica tornar allí després d'estos anys. Durant estos anys el cor ha anat consolidant-se, creixent musicalment i adquirint projecció, mai hem perdut de vista l'objectiu de comptar entre el nostre repertori amb obres escrites i/o compostes per dones, amb la finalitat de donar visibilitat al seu treball, de fet, fa un temps donàrem forma a un programa molt particular anomenat Femení singular, integrat en la seua totalitat per este tipus d'obres d'autoria femenina. El programa està tenint molta acceptació, tant és així que, són molts els ajuntaments que ens contacten, per exemple, amb motiu de la celebració del Dia de la dona treballadora. Ens satisfà formar part del panorama coral valencià d'una manera cada vegada més present i d'esta manera, assegurem que la figura de la dona coralista, compositora i lletrista seguirà sent visibilitzada. Igualment, ens alegra veure que cada vegada naixen més cors femenins, tant a la Comunitat Valenciana com a la resta d'Espanya.
Irene, mirant arrere, des de la fundació del cor fins a este nou concert de Nadal, què ha canviat més: la música, la forma de treballar o la comunitat que heu construït?
Puc recalcar dos dels aspectes que menciones de manera significativa. Per un costat, l'equip de dones que conforma InCantus ha evolucionat molt positivament, hem desenvolupat llaços més profunds entre nosaltres després de moltes hores d'assaig, concerts, viatges i molt diverses experiències, tot això deriva en una major cohesió i en un grup cada vegada més estable, seguim aprenent a fer música juntes i a funcionar com un equip on cadascuna de nosaltres aporta el seu talent particular a un projecte comú. A poc a poc, InCantus va consolidant la seua identitat basada en valors compartits com l'amor per la música i el goig de compartir-la, el compromís, la il·lusió per seguir aprenent i desenvolupant-nos juntes, la visibilització i reivindicació de la figura de la dona en l'àmbit musical i cultural o l'ús del valencià com a llengua identitària i vehicular.
Per una altra part, en el que es referix a la forma de treballar, igualment hi ha hagut una evolució derivada del fet que la nostra directora titular, Empar Llàcer, ha hagut de deixar de dirigir el projecte per un any, esta circumstància ens ha portat a conéixer durant este temps a diferents directores amb diferents estils de direcció que, sens dubte, ens ha enriquit no només en l'aspecte musical sinó també en el personal i grupal, ja que ens ha proporcionat l'oportunitat de desenvolupar la nostra capacitat d'adaptació.
Nerea, este és el teu primer cicle nadalenc assumint plenament la direcció musical, com ha sigut agafar el testimoni de l'anterior directora i quins reptes i aprenentatges has tingut en este procés?
És cert que és la primera vegada que dirigisc un cor format exclusivament amb veus femenines, encara que sí que tinc experiència en assumir la direcció musical d'altres cicles nadalencs amb cors mixts i infantils. Quant a agafar el testimoni de l'anterior directora, ha sigut relativament fàcil perquè el cor comptava amb una preparació excel·lent. Pel que a mi respecta, espere que en cada assaig hagen aprés alguna cosa de mi, del mateix mode que jo he aprés d'elles.
Este concert està organitzat en tres blocs, què busqueu transmetre amb esta estructura i com dialoguen entre si la música sacra contemporània, les peces anglosaxones i la música tradicional?
Cal tindre en compte que la música nadalenca està íntimament relacionada amb la tradicional. Bastarà recordar que el terme nadala originàriament es referia a una poesia estrófica popular no religiosa. Per altra banda, des del Segle d'Or existix la tradició de la poesia al diví, açò és, agafar poemes i cançons populars i donar-los un sentit religiós. Eixe és l'origen de les nostres nadales. Una cosa semblant succeïx en l'àmbit de la música anglosaxona. La música sacra es fa ressò d'esta tradició. Per tant, presentar en un cicle nadalenc peces tradicionals, anglosaxones i de música contemporània té tot el sentit.
El primer bloc reunix música sacra contemporània en llatí composta per autors vius, inclosos dos bascos, què aporta esta música a un concert de Nadal?
Com he assenyalat anteriorment la música sacra contemporània arreplega la tradició musical popular. Quant a la utilització del llatí en la música sacra respon al fet que, fins a la segona meitat del segle XX, amb el Concili Vaticà II, el llatí ha sigut la llengua oficial exclusiva de l'Església Catòlica.
El fet que les peces d'este bloc estiguen compostes per compositors vius és un clar indici de la vigència d'esta forma musical en l'actualitat.
En el segon bloc trobarem des d'una nadala tradicional anglesa versionada fins a obres amb ritme jazzístic o peces suïsses sobre el poder de la música, com equilibreu estos contrastos estilístics mantenint la coherència artística del programa?
La coherència ve donada en primer lloc per la unitat que li conferix al concert la temàtica nadalenca, no oblidem que es planteja com un cicle nadalenc. Però, al mateix temps, els diferents estils de les peces que interpretarem proporcionen una varietat que, de segur, el públic sabrà apreciar. He d'assenyalar que una de les característiques dels concerts d'InCantus, precisament, és la varietat dins de la unitat.
En el tercer bloc presenteu música tradicional versionada per autors contemporanis, per què és important per a InCantus recuperar la tradició des de mirades actuals i mostrar cultures diverses en un mateix concert?
Com deia Eugenio d'Ors, “el que no és plagi, és tradició”. En definitiva, la història de la música s'assembla a la de la literatura, perquè com assenyalava Umberto Eco en El nombre de la rosa, els llibres sempre parlen d'altres llibres. Així també en la música. Presentar una peça tradicional des d'una perspectiva moderna és una bella forma d'enriquir l'obra original. Igual que en InCantus gaudim de conéixer músiques diverses amb els seus ritmes i idiomes propis i diferents, també ho fem d'oferir tota esta riquesa i diversitat al públic.
Quin paper juga la instrumentació en este concert?
Si bé en peces corals el protagonisme és de la veu humana, en les peces que hem triat per a este concert, la instrumentació té un paper fonamental, ja que ajudarà el públic a contextualitzar les peces en el seu ambient cultural, per exemple, en Velo qué bonito que és una peça tradicional colombiana, utilitzem instruments populars hispanoamericans els quals ens servixen per a situar la cançó en el marc cultural del qual procedixen.
Una de les obres del tercer bloc —Three Songs de Holst— és una peça nadalenca poc coneguda d'un autor famós sobretot per la seua obra simfònica, què us va portar a incloure esta obra i què creieu que descobrirà el públic en ella?
En primer lloc, es tracta de nadales populars harmonitzades per a tres veus femenines, però, a més, ens permet subratllar com des de l'àmbit dels creadors de música simfònica, també s'atengué al gènere musical de les nadales. D'esta forma insistim en la idea de la relació íntima que existix entre la música tradicional i la música clàssica.
I per últim, doneu per tancada la plantilla d'InCantus o per contra admetríeu alguna integrant més? Si és així, quins són els requisits per formar part del projecte?
En efecte, admetríem alguna veu més, de fet, acabem de llançar una campanya en Instagram i Facebook on anunciem que busquem veus. Els requisits són experiència coral, tècnica vocal, compromís amb el projecte i dedicació. El coneixement de solfeig no és imprescindible, encara que sí altament recomanable, sempre que es complemente amb una oïda entrenada i estudi individual.