Cada març, milers de figures cremen en els carrers de València. Només unes poques se salven. Des de 1934, els valencians voten per a indultar els ninots més especials de cada edició fallera, rescatant-los del foc perquè visquen per sempre en el Museu Faller. En 2026, els elegits ja han creuat eixa porta: el museu exhibix des d'este mes d'agost les dos peces indultades de les últimes Falles, al costat del retrat oficial de la fallera major i el cartell de la festa.
Un xiquet enmig de la guerra, salvat del foc
El ninot gran de 2026 es diu "Deixem la guerra en pau" i és obra de l'artista Pedro Santaeulalia per a la falla Sueca-Literat Azorín. La figura formava part d'una falla de temàtica onírica i representa el patiment dels xiquets i les xiquetes atrapats en guerres i conflictes armats. Una imatge que, en un any marcat per múltiples crisis humanitàries internacionals, difícilment deixa indiferent a qui la contempla.
No és la primera vegada que Santaeulalia aconseguix que una obra seua escape a les flames. L'elecció del ninot indultat és una decisió en la qual participa tota la ciutat i que sol basar-se en qüestions estètiques, però també emocionals i simbòliques. L'artista ja va aconseguir l'indult en 1997 amb "Iaio i neta", una obra creada per a la falla Arxiduc Carles-Xiva que també forma part de la col·lecció permanent del museu. Dos generacions separades per quasi tres dècades, unides ara pels mateixos passadissos.
Tres escenes, una història familiar en el ninot infantil
El ninot indultat infantil d'este any porta per títol "La meua germana és la nova fallera major infantil de València" i és obra de Zvonimir Ostoic "Z", per a la falla Espartero-Ramón y Cajal. La falla Espartero-Ramón y Cajal ha guanyat també este any el premi al ninot indultat infantil de les Falles de València, la qual cosa reforça la vinculació històrica de la comissió amb el Museu Faller i amb la tradició de l'indult infantil.
La peça destaca per la seua estructura narrativa: tres escenes interconnectades que componen un relat faller complet. La primera recull l'abraçada familiar; la segona mostra un ceramista treballant l'alfabeguer que l'Ajuntament regala a les falleres majors; la tercera situa l'acció en l'entrada al mateix casal de la comissió. Un ninot que no sols representa, sinó que conta una història.
Memòria viva de la festa: retrat i cartell també se sumen a la col·lecció
El Museu Faller no es limita als ninots indultats. En el Museu Faller de València es pot veure també una col·lecció de ninots infantils, els retrats de les Falleres Majors —símbol femení d'esta festa des de 1931—, una col·lecció de cartells de falles —el primer és de 1929— i una col·lecció d'insígnies falleres. Dos noves incorporacions se sumen este estiu a eixe arxiu: el retrat oficial de la fallera major de València 2026, Carmen Prades Gil, pintat en estil hiperrealista per l'artista Josep Borrell; i el cartell oficial de les Falles 2026, obra de Vicent Ramon.
Este creixement anual de la col·lecció no és fútil. El Museu Faller conserva una de les col·leccions més importants del patrimoni festiu valencià: els ninots indultats grans es guarden des de 1934 i els infantils des de 1963, convertint-se en un autèntic viatge visual per l'evolució artística, social i cultural de les Falles. Encara que els ninots foren concebuts com a creacions efímeres, hui constituïxen un valuós testimoni de l'evolució social, artística i cultural de València.
Com visitar-lo
El museu obri de dimarts a dissabtes laborables de 10 a 18 hores. Els diumenges i festius, l'accés es permet de 10 a 13 hores. Els dilluns i festius de vesprada roman tancat, i els grups de més de deu persones han de sol·licitar cita prèvia. L'entrada és molt assequible: 2 euros per a adults, gratuïta per a menors de 16 anys i els diumenges. Un preu que, vist el que guarda entre les seues parets, fa difícil trobar una excusa per a no creuar la porta.
Encara que els ninots foren concebuts com a creacions efímeres, hui constituïxen un valuós testimoni de l'evolució social, artística i cultural de València. Que una figura dedicada al patiment infantil en les guerres haja sigut triada pel públic per a salvar-se del foc en 2026 diu molt sobre el moment que viu el món, i també sobre com les Falles —entre la sàtira i l'emoció— seguixen sent un espill fidel de la societat que les crea.