Quaranta mil assistències. No és la xifra d'un festival d'estiu ni l'afluència a un gran esdeveniment esportiu: és el balanç cultural d'un curs escolar de la Universitat Popular de València (UP), una institució municipal que, lluny de limitar-se a les aules, ha convertit la ciutat sencera —i prou més enllà dels seus límits— en una aula sense parets. El curs 2025/26 deixa un registre difícil d'ignorar: quasi 1.400 activitats socioculturals desenvolupades fora dels seus centres i més de 40.000 assistències acumulades per un alumnat que ha recorregut museus, teatres, municipis i espais patrimonials al llarg de nou mesos.
La xifra cobra més sentit quan es recorda l'origen d'esta institució. La Universitat Popular de València va ser impulsada fa més de 120 anys per Vicent Blasco Ibáñez, amb una vocació que l'escriptor i polític va resumir amb precisió quasi poètica: "Un terreny nou, on tots puguen entrar, on es presente l'ensenyança amb vestits de festa i se servisca la ciència com una diversió." Més d'un segle després, eixa mateixa idea seguix sent el motor d'un projecte que hui opera des de 31 centres distribuïts pels barris de la ciutat.
Una programació de 30 tipus d'activitats
El volum de què s'ha organitzat este curs resulta cridaner per la seua diversitat. Les quasi 1.400 activitats programades es distribuïxen en 30 tipologies diferents: visites culturals, recorreguts guiats, excursions a municipis, assistència a espectacles de cinema, teatre, dansa, òpera i concerts, tallers, xarrades, cinefòrums, taules redones, jornades, recitals, presentacions literàries, tertúlies i eixides, entre altres. No és un catàleg estàtic: cada línia respon a una intenció concreta de connectar l'alumnat amb la realitat cultural que l'envolta i, en molts casos, amb la que té just al costat sense haver-la visitada mai.
"Amb estos resultats, la Universitat Popular es consolida com una de les institucions de València que major nombre de persones mobilitza entorn dels recursos culturals cada curs, en compliment d'un dels seus principals objectius fundacionals: facilitar l'accés de totes les persones a la cultura." - Rocío Gil, regidora d'Educació de l'Ajuntament de València
Museus, patrimoni i més de 9.000 visites
El programa de Patrimoni Cultural i Difusió Museogràfica és un dels eixos més sòlids d'esta gestió. Durant el curs, s'han registrat més de 9.000 assistències repartides en més de 25 espais museístics, entre ells l'IVAM, el MUVIM, el Museu Nacional de Ceràmica González Martí, el Museu de Prehistòria, el Museu Etnogràfic, el Museu de Belles Arts Sant Pius V, el CCCC El Carme, el Centre d'Art Modern Hortensia Herrero, el Museu Faller, el Museu del Corpus i la Casa Natalícia de Sant Vicent Ferrer. Una nòmina que abraça des de la ceràmica històrica fins a l'art contemporani, i que demostra que l'accés a la cultura no depén del preu d'entrada sinó de qui t'acompanya fins a la porta.
A això se sumen prop de 400 assistències en visites de divulgació institucional i patrimonial a espais com les Corts Valencianes, Capitania, el Palau de la Generalitat i el campus de la Universitat Politècnica de València. I 184 eixides d'educació patrimonial i ambiental, en col·laboració amb el servici municipal de projectes educatius, que han sumat més de 3.600 assistències addicionals.
De Conca a la Font Roja: els viatges fora de la ciutat
La UP no s'ha quedat dins dels límits de la capital. Durant este curs s'han organitzat més de 40 eixides culturals a altres municipis i destins, amb parades en llocs tan distints com Conca, Xixona, Gandia, Alcoi, la Font Roja, Segorbe, El Puig, Titaguas, Manises, Orpesa, Paterna, Requena i Sagunt. El resultat: més de 1.600 assistències a activitats que, per a molts participants, suposen l'únic viatge cultural de l'any. Prop de 2.200 persones també assistiren a espectacles i concerts en la mateixa ciutat de València, incloses matinals en anglés per als grups d'aprenentatge d'eixe idioma.
Tallers, competències digitals i col·laboracions institucionals
El programa de gestió cultural de la UP funciona també com a xarxa de col·laboració amb entitats molt diverses. A través dels seus 31 centres, l'alumnat ha participat en tallers de consum amb AVACU i la Regidoria de Sanitat; tallers d'economia, seguretat en el comerç electrònic i intel·ligència artificial amb ADICAE; i sessions sobre avantatges fiscals per a majors de 60 anys a càrrec de tècnics de la Delegació d'Hisenda. També s'han impartit tallers artístics, de nutrició saludable i de riscos amb Creu Roja, així com formació en ciberseguretat, seguretat davant d'emergències i IA amb la càtedra MESVAL de la Universitat de València i l'Ajuntament de València.
Aproximadament 200 persones han participat en el programa Adecco de capacitació en competències digitals, i més de 250 han assistit a la iniciativa "Viaje al Corazón del Arte", organitzada en col·laboració amb la Fundació homònima. Per al curs 2025/26, la Universitat Popular va arribar a oferir 7.704 places formatives, 1.360 més que l'any anterior, la qual cosa reflectix una institució en expansió sostinguda i amb una demanda ciutadana que no para de créixer.
La regidora d'Educació, Rocío Gil, ha subratllat que el programa de Gestió Cultural "és un valor afegit a les facetes formativa, lúdica i de socialització que oferix la Universitat Popular i és part fonamental de la seua singularitat com a projecte de desenvolupament personal, igualtat, convivència i participació social". Una declaració que, llegida juntament amb les dades, resulta difícil de rebatre: en un moment que l'accés a la cultura continua sent desigual segons el barri, la renda o l'edat, 40.000 assistències en un sol curs són una resposta concreta a una pregunta que la ciutat porta fent-se des dels temps de Blasco Ibáñez.