La polèmica pel retorn de l'històric monument a Joaquín Sorolla a la platja del Cabanyal suma un nou capítol. L'Ajuntament de València ha rebut un informe de la seua Assessoria Jurídica que avala la reconstrucció del conjunt monumental en el seu emplaçament original i qüestiona el rebuig de la Demarcació de Costes a les tres alternatives plantejades pel consistori.
El document, signat per l'Advocat de la Ciutat el passat 30 de juliol, conclou que la interpretació realitzada pel Ministeri per a la Transició Ecològica partix d'un plantejament "equivocat". Segons l'informe, no es tracta d'una nova ocupació del Domini Públic Marítim-Terrestre, sinó de la restitució d'un bé patrimonial que ja existí en eixe mateix lloc.
Per al regidor d'Acció Cultural, Patrimoni i Recursos Culturals, José Luis Moreno, el dictamen confirma que "el Govern municipal tenia raó". L'edil insistix que l'objectiu no és instal·lar un nou element a la platja, sinó tornar al Cabanyal un monument íntimament lligat a la memòria de Sorolla i al paisatge on el pintor creà algunes de les seues obres més emblemàtiques.
"Separar l'antic monument d'eixe entorn suposaria desnaturalitzar la iniciativa i privar Sorolla del reconeixement que es mereix", ha defensat Moreno.
Un projecte bloquejat per Costes
L'Ajuntament remeté el 2 de maig de 2025 una proposta tècnica a la Demarcació de Costes, la Secretaria d'Estat de Medi Ambient i la Direcció General de la Costa i el Mar. L'expedient incloïa tres possibles ubicacions, un estudi historicoartístic, l'anàlisi dels materials originals, la catalogació de les peces conservades i un avantprojecte per a reconstruir el monument.
Segons el consistori, durant més de quatre mesos no va rebre resposta. Davant d'eixe silenci administratiu, sol·licità formalment una reunió tècnica amb els responsables estatals, una petició que tampoc prosperà.
Finalment, Costes rebutjà les tres alternatives plantejades sense proposar cap ubicació alternativa, una decisió que l'Ajuntament considera insuficientment motivada.
L'informe desmunta la interpretació de Costes
L'Assessoria Jurídica sosté que la legislació de Costes no pot aplicar-se com si l'Ajuntament pretenguera instal·lar una infraestructura nova o desenvolupar una activitat a la platja.
L'informe argumenta que el monument tindria vocació permanent, estaria destinat a l'ús i gaudi de tota la ciutadania i no suposaria cap aprofitament privatiu del domini públic. Per això, considera que figures com una concessió o una autorització administrativa no encaixen jurídicament en este cas.
A més, el dictamen afirma que l'antic Monument a Sorolla formava part de la urbanització històrica de la platja del Cabanyal i que reduir-lo a una simple "instal·lació de platja", com fa Costes, suposa desvirtuar la seua autèntica naturalesa patrimonial.
La història reforça la posició de l'Ajuntament
Un dels aspectes que més pes té en l'informe és la documentació localitzada recentment en l'Arxiu Històric Municipal.
Estos documents acrediten que la ubicació enfront de la mar mai va ser casual. L'escultor Mariano Benlliure va donar en 1924 el bust de Joaquín Sorolla amb la condició expressa que s'instal·lara a la platja del Cabanyal, "davant eixe sol i eixes ones llevantines que va saber pintar com ningú".
Així mateix, la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles va recolzar eixe emplaçament per tractar-se de l'escenari on Sorolla va pintar algunes de les seues obres més reconegudes, com Trista herència. Posteriorment, el ple de l'Ajuntament va aprovar oficialment eixa ubicació en 1924 i va ratificar el projecte dissenyat per l'arquitecte municipal Francisco Mora en 1932.
L'informe conclou que eixos acords municipals continuen sent vàlids i que el desmuntatge del monument, provocat per circumstàncies sobrevingudes, no va anul·lar la decisió de tornar l'obra al lloc per al qual va ser concebuda.
Amb este suport jurídic, l'Ajuntament reforça la seua posició per a intentar que l'històric monument torne, quasi un segle després, al mateix enclavament del Cabanyal on va ser pensat com a homenatge permanent al pintor valencià més universal.