La Generalitat Valenciana ha anunciat un projecte ambiciós per a estendre l'emblemàtic Jardí del Túria, creant un vast espai de biodiversitat que superarà el Parc de Capçalera en 2,5 quilòmetres. Esta iniciativa transformarà 80 hectàrees, una superfície equivalent a 50 camps de futbol, en un pulmó verd que actuarà com a eix vertebrador de l'àrea metropolitana de València, millorant directament la qualitat de vida d'aproximadament 300.000 habitants.
El pla busca no només ampliar les zones verdes, sinó també recuperar un tram històric de l'antic llit del riu Túria, convertint-lo en un bosc metropolità accessible per a la ciutadania. Este desenrotllament s'alinea amb una visió de sostenibilitat i connexió territorial, oferint noves oportunitats per a l'oci, el descans i la interacció amb la natura.
Un ambiciós projecte d'extensió verda
El Comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, liderà una reunió de treball crucial este dijous, on es detallaren les característiques principals dels sectors 17 i 18 del projecte de parcs metropolitans de la Generalitat. En l'encontre participaren els regidors de l'Ajuntament de València, Carlos Mundina i Mónica Gil, juntament amb representants dels ajuntaments de Mislata, Paterna i Quart de Poblet. Esta col·laboració intermunicipal és fonamental per a l'èxit de la iniciativa.
També estigueren presents la directora general de Recuperació i Reconstrucció, Sandra Castillo, i el coordinador del projecte de parcs inundables, Vicente Dómine, subratllant el caràcter integral i coordinat de la proposta. L'objectiu primordial, segons explicà Raúl Mérida, és “recuperar la zona de l'antic llit del Túria en la qual es depositaren els excedents de terra que es generaren durant l'execució del nou llit, i la degradació de la qual s'agreujà després de la riuada, per a convertir-lo en un bosc metropolità”.
Mérida va destacar que, mentre l'Ajuntament de València va estendre en el seu moment el Jardí del Túria fins al Parc de Capçalera, ara la Generalitat “anem a reprendre el treball i ampliar este eix verd cap a l'àrea metropolitana, creant un espai harmonitzat amb les hortes, amb praderies per al descans, l'oci i el desenrotllament d'activitats forestals al servici de la ciutadania”. El disseny contempla també la creació d'àrees especialment protegides per a fomentar la biodiversitat i la inclusió de làmines d'aigua que serviran com a refugis vitals per a l'avifauna local.
Detalls de la nova infraestructura verda
El nou eix verd, que es desplegarà al llarg dels sectors 17 i 18 dels parcs inundables, abasta una impressionant superfície de 80 hectàrees, la qual cosa significa que quadruplica l'extensió de l'actual Parc de Capçalera, que compta amb 20 hectàrees. Este ambiciós projecte es dividix en dos grans sectors:
- El sector 18, en una extensió de 45 hectàrees, de les quals 22 es troben en el terme municipal de València. El restant es distribuïx entre Mislata, Paterna i Quart de Poblet. Este tram, de caràcter més urbà, es perfila com un segon gran parc de Capçalera per a la ciutat de València, però en una magnitud considerablement major.
- El sector 17, que comprén aproximadament 40 hectàrees, discorri principalment pel terme municipal de Quart de Poblet (en un 80 %) i també toca l'àrea de Paterna. Per al seu desenrotllament, la Generalitat està en converses en el Govern central per a integrar la reforma de l'enllaç entre la V-30 i la CV-30 en esta iniciativa metropolitana, assegurant una harmonització completa.
Connectivitat i recuperació històrica
Com a element central d'este nou parc, la Generalitat ha dissenyat un gran passeig per a vianants i un tram de carril bici anular que connectarà València amb Quart de Poblet. Esta ruta salvarà el nou llit del Túria mitjançant una moderna passarel·la, facilitant la connexió ciclista entre el sud i el nord de l'àrea metropolitana. A més, s'establiran ramals de connexió amb Paterna i altres municipis adjacents, garantint una xarxa de mobilitat sostenible.
El projecte també inclou la reposició i reutilització d'elements històrics clau, com els assuts de Rascanya i Favara. Este últim, desaparegut després de les obres del Pla Sud, serà recuperat. “Estos assuts, les seues làmines de l'aigua i el sistema de séquies que es van a recuperar mantindran al llarg del futur parc els cabals que antany portava el Túria, consolidant-se així com una senya d'identitat de la història d'este lloc clau de l'espai metropolità”, va afirmar Mérida.
Així mateix, s'habilitarà una extensa xarxa de itineraris per a vianants que no només facilitaran l'accés des dels nuclis de població pròxims, sinó que també recuperaran connexions ancestrals. Entre estos camins històrics es troben l'antic Camí de Campanar de Paterna, el Cami de l´Alter de Quart de Poblet o el Camí del Pou del Quint de Mislata. L'actuació es coordinarà amb la connexió València-Mislata, impulsada per la Generalitat, i amb la millora de l'accés a l'Hospital de Quart de Poblet des del seu nucli urbà.
Col·laboració interinstitucional i pròxims passos
Raúl Mérida explicà que la major part dels terrenys implicats en esta ambiciosa actuació són propietat de l'administració de l'Estat, ja siga per tractar-se de l'antic llit o per haver sigut adquirits per als abocaments de terra esmentats. En este sentit, el comissionat informà que ja s'han iniciat els contactes entre la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica per a la cessió del seu ús, un pas fonamental per a poder desenrotllar el projecte. Una vegada executats, estos espais s'integraran en el Sistema de Parcs Metropolitans de la Generalitat.
Mérida també aprofità per a recordar la imperiosa necessitat que el Govern central escometa les infraestructures hidrològiques necessàries per a la protecció i seguretat de les persones en el conjunt de l'àrea metropolitana, subratllant la importància d'una gestió integral de l'aigua.
El sistema de parcs metropolitans: un pla integral
Amb l'objectiu de restaurar el territori després de l'impacte de la DANA, el Comissionat per a la Recuperació està treballant activament en dos eixos principals del Sistema de Parcs Metropolitans de València: el del Poyo i el del Túria. Cada un d'estos eixos contempla solucions adaptades a les necessitats i característiques específiques de les seues respectives conques.
Per a agilitzar l'execució d'este macroprojecte, la Generalitat ha dividit l'actuació en 18 sectors. La presentació d'este dijous es va centrar en el tram València-Quart de Poblet de l'eix del Túria, corresponent als sectors 17 i 18. Actualment, la Generalitat es concentra en definir les característiques tècniques de cada sector, coordinar les actuacions amb els ajuntaments implicats i establir els perfils d'intervenció, especialment en aspectes com la retenció i laminació d'avingudes, la recuperació paisatgística i la dotació d'espais lliures i equipaments.
Una vegada que el projecte estiga consolidat, es llançaran els concursos per a la redacció dels projectes de construcció. Paral·lelament, es convocarà un concurs internacional per al disseny global del Sistema de Parcs Metropolitans, amb la finalitat d'assegurar la coherència estètica i funcional de tot el conjunt.